17.10.2025 - 13:55
Ahir a la tarda circulava una enquesta feta entre analistes en què es valoraven les tres possibilitats en què es va dividir el resultat de l’OPA. Un 20% creien que el BBVA triomfaria amb més del 50%; la gran majoria, al voltant del 70%, creien que estaria en la franja del 30% al 50%, que donaria lloc a una segona OPA i, de fet, ja havia començat el debat sobre quin seria el preu equitatiu que finalment aprovaria la CNMV. I un minso 10% pensava que no arribaria al 30% i els disset mesos de procés se n’anirien a can Pistraus. Si en lloc d’una enquesta entre analistes ho hagués patrocinat una casa d’apostes, els últims s’haurien folrat. Potser és moment de recordar que el Sabadell sempre havia dit que veien el llistó del 30% molt justet i que el BBVA parlaven del 60% o 70%. Sembla que la informació –o potser tots dos mentien, vés a saber– era més afinada a casa dels que es defensaven.
Jo no serè menys que els presidents Oliu i Torres i també m’he sorprès. Faig comptes. Si al 25,3% d’accions que han dit que sí, hi trec el gairebé 4% de l’empresari mexicà, que va declarar públicament la seva adhesió a l’operació, i els particulars que van anunciar al Sabadell que havien acceptat, entre els que eren dipositats a casa seva, resulta que poc més del 20% dels institucionals ha dit que sí. Si tenim en compte que sembla que vorejaven la possessió de la meitat de les accions, vol dir que només un 40% van acceptar. Alguna cosa no m’acaba de quadrar. O al BBVA anaven molt despistats, cosa que em semblaria imperdonable, o la deserció en massa explica alguna cosa més que avui no sabem.
En una operació d’aquesta envergadura, no s’hi val a anar despistats. El primer que ha dit Torres és que no pensa dimitir de la presidència del banc basc. Doncs si era sincer en tot el que ha dit fins a l’últim moment, ho hauria de fer, perquè com a directiu ha quedat molt qüestionat, perquè l’error de càlcul que ha fet ha estat estratosfèric. Potser l’ha perdut la prepotència del gegant i el menyspreu de l’adversari. En realitat, l’oferta que ha fet no era bona, i això es va dir ja el primer dia. El canvi de cromos resulta difícil d’acceptar en una OPA si no hi ha diners pel mig. Les cotitzacions són molt volubles i les operacions d’aquesta mena acostumen a portar sorpreses. Però sempre va negar la major i, fins i tot, quan es va trobar obligat a millorar l’oferta i a treure els cèntims que acompanyaven el bescanvi, per eliminar la por del pagament d’imposts per les plus-vàlues, va caure en el mateix parany de ser molt garrepa.
Vejam, ara podem explicar allò que vulguem, sobre si la catalanitat ha estat un factor clau, que el Sabadell ha jugat amb el seu retorn a casa i ha aconseguit fer-lo planar sobre els accionistes com a gran argument defensiu, o que el rebuig frontal de les patronals i cambres de comerç del país ha tingut un pes específic important, o que el paper de les autoritats catalanes i espanyoles, que s’han girat d’esquena a l’OPA des del primer moment, ja era un mal auguri. Ho podem dir tot. Però, davant tot això plegat, què hauria passat si la prima real de l’accionista del Sabadell, en lloc del 3% de l’últim dia, hagués estat del 25%? Què diríem en aquests moments? No ho sé, però potser alguna cosa molt diferent i tot l’argumentari cauria com un castell de cartes. Doncs sí, senyor Torres, crec que han estat molt garrepes. I aquí és on han fallat.
El primer senyal que devia preocupar el BBVA va ser la contundència dels que havien dit no entre els accionistes particulars, amb títols dipositats a casa del Sabadell. Un 97% no era una broma, sobre el 30% del capital, però, malgrat tot, els analistes continuaven confiant en els institucionals, que no devien estar “contaminats” pels arguments que acabo d’explicar. Són professionals de les finances i van més enllà d’explicacions de caràcter local, regional o emocional. I van errar. I tant!
Ara, jo, si fos el BBVA, em preocuparia d’aquesta negativa. Grans institucions internacionals no veuen bé una fusió? Prefereixen continuar al Sabadell, potser perquè veuen febleses al banc basc? El fet de no poder augmentar la seva espanyolitat, li pot crear algú maldecap en el futur, amb països com Mèxic i Turquia com a bandera? Això ho haurem de veure amb el temps.
Ara com ara, avui ha passat allò que s’esperava en aquesta situació. Les accions del BBVA s’enfilen fort i les del Sabadell també cauen amb força a l’obertura. Els grans guanyadors han estat els accionistes del BBVA, que celebren el fracàs, amb gran xerinola, perquè implica un bon dividend i la recompra d’accions, és a dir, més quartos per a les seves butxaques, que, en el fons, es tracta d’això.
Els accionistes del Sabadell, residents a l’estat espanyol, que han acceptat l’operació, en canvi, es queden sense el gran dividend extraordinari i a més hauran de pagar l’impost sobre les plus-vàlues de les seves accions, que, segons el preu a què van ser comprades, pot ser un pessic important. Els que van anar a l’OPA vol dir que estaven convençuts que sortiria bé, amb més del 50%, que era l’única manera de no pagar aquest impost.
No estic d’acord amb els suposats motius que hi ha darrere el fracàs de l’operació, que aquest matí ha exposat el president del BBVA. No ha volgut entrar en detalls, però sí que ha esmentat que havia estat “un procés molt més llarg que no preveia” (l’OPA es va presentar fa disset mesos), la possibilitat d’una segona oferta i que el consell d’administració del Banc Sabadell va recomanar als seus accionistes de no acudir-hi dues vegades.
Aquest últim punt, segons Torres, pot haver influït en els accionistes minoritaris i en els fons passius, que “repliquen l’evolució d’alguns índexs, perquè estimen que hi han acudit amb percentatges molt baixos”. “Segur que hi ha hagut moltes coses que hi han influït, però ara ja és igual”, ha subratllat. Això sí, ha celebrat que més del 50% dels accionistes del Sabadell que tenien les seves accions dipositades en el BBVA hagin acceptat l’oferta. Probablement, amb pressions dels treballadors, afegeixo jo. Una cosa que em resulta difícil d’entendre és que avui encara no hagi vist que l’oferta no era bona. Quan li han preguntat per la influència que hagi pogut tenir el preu de l’oferta en el resultat, Torres ha insistit que el banc va posar sobre la taula “el millor preu possible”.
La resposta de les entitats patronals i cambres de comerç catalanes ha estat unànime. Han celebrat el fracàs de l’OPA com una gran notícia per a l’empresariat català. Sindicats i minoritaris també s’han apuntat a la festa. I fins i tot la ministra de Treball espanyola, Yolanda Díaz, que la considera “una bona notícia per al país”. El president de la Generalitat, Salvador Illa, bel·ligerant en el procés de l’operació, ha atribuït el fracàs de l’OPA del BBVA a raons no solament financeres, entre més motius perquè el Sabadell està “molt arrelat” a Catalunya i a “tot el llevant espanyol” i perquè creu que les emocions han jugat en aquest procés. Jo tinc molts dubtes que el fracàs hagi estat una qüestió emocional i prou.
Sí que sembla que les grans institucions, amb les quals comptava el BBVA, han fet figa a última hora. Què haurà fet BlackRock, que tenia un 7% del capital del Sabadell? Zurich, amb el 5%, ja sabem que no hi ha anat. Però hi havia un 10% del capital entre quatre entitats: Dimensional Fund, Deutsche Bank, Norges Bank i UBS, i algunes altres amb menys participació.
En definitiva, es tanca una pàgina que ha estat oberta gairebé un any i mig. Per tercera vegada, el BBVA ha ensopegat amb la mateixa pedra. S’ho hauria de fer mirar, digui què digui el seu president, que avui ha girat full dient que “l’accionista té l’última paraula i els de Sabadell han decidit majoritàriament de no acudir a l’oferta. Ho respectem i tanquem aquest capítol. Ara continuem mirant cap endavant, amb confiança i optimisme”. Ves, què ha de dir.
El guanyador, Josep Oliu, que hauria de mirar si al banc li convé l’atomització accionarial tan forta que té, davant hipotètics futurs ensurts, ha declarat allò que ha dit d’ençà del començament, que “anar separats és el millor camí per al Banc Sabadell i per al BBVA, que són dues grans entitats que generen més valor separades que no pas juntes”.
Doncs això, aquí pau i després glòria.
