De cara a les eleccions del 2023, els caps de cartell del PP es varen fer fotografiar amb un senyal de stop contra la coneguda com a taxa turística. Era un dels punts clau del seu programa per a la campanya i, com és habitual, deia moltíssimes coses més que no el lema en concret. En aquest sentit, un dels punts més interessants és que la taxa contra la qual es manifestaven no existia. Es tractava d’un debat polític en què, dins del govern que llavors compartien, Compromís pressionava, però el PSOE frenava. Francesc Colomer, secretari autonòmic de Turisme, càrrec que depenia directament de Presidència, és a dir, de Ximo Puig, s’hi oposava rotundament, per representar, com sempre va fer, els interessos de la patronal hotelera HOSBEC. Quan Carlos Mazón va ser investit president de la Generalitat, va oferir a Colomer continuar en el càrrec. El PP s’oposava furibundament a una taxa que existeix a tot Europa, però no al País Valencià. 

Però volem dir de veres que al País Valencià no hi ha taxa turística? La bona raó és que sí que n’hi ha, certament, però no com s’entén a tot arreu: ací la taxa turística és inversa i la paguem els indígenes en benefici dels turistes. L’última ocurrència ha estat l’anunci que els trens de Rodalia no arribaran a l’Estació del Nord de València entre les 13.00 i les 15.00. La versió oficial és que es volen evitar les aglomeracions que s’hi produeixen durant les mascletades. La iniciativa ha sorgit del govern municipal i l’ha duta a terme el ministeri d’Óscar Puente. Els mateixos protagonistes podrien haver replicat el brindis amb xampany amb què varen celebrar l’aprovació de l’ampliació mastodòntica del port de Madrid, que es troba físicament a València, un projecte colonial més i que posa en perill l’Albufera. 

Óscar Puente també va anunciar fa un parell d’anys que el peatge del tram de la AP-7 que connecta l’aeroport de l’Altet amb Benidorm –i aquests espais amb Madrid, òbviament– s’alliberaria durant els mesos d’estiu, així els indígenes podríem pagar les infrastructures de què gaudirien gratuïtament els turistes. Una vegada més, la taxa turística inversa. La polèmica va alçar tanta polseguera que el ministre, després d’acusar els “levantinos” (sic) de “victimistes”, va recular i el peatge s’ha alçat tot l’any. 

És necessari precisar, tanmateix, que el problema no és el peatge, sinó la colonialitat. Per exemple, quan es va anunciar una connexió aèria entre els aeroports de Manises i del Prat, es va posar el crit al cel per part dels Comuns: un atemptat ecològic. I, certament, ho és. Com les autopistes sense peatges. Ara bé, curiosament, la mitja dotzena de connexions diàries amb Madrid sembla que no contaminen. De la mateixa manera que no ho fan tampoc els madrilenys que vénen a les seues platges per la A-3 i la A-31, que no han tingut peatge mai. 

A les mascletades es podrà arribar perfectament en AVE des de Madrid, però no en un tren de Rodalia des de Catarroja –de fet, s’aturarà abans, a l’estació d’Albal. I no cal que explique, d’altra banda, quin és l’estat habitual de la Rodalia al País Valencià. Només diré que, quan es va convocar una protesta a l’Estació del Nord de València contra la degradació del servei, els manifestants varen arribar-hi tard: el seu tren s’havia cancel·lat. A la demarcació d’Alacant, hi ha més estacions d’AVE que en cap altra demarcació de l’estat; totes, és clar, per a connectar amb Madrid; al mateix temps, i com a conseqüència lògica del sistema, Alacant és la demarcació més poblada que està més desconnectada internament. No en parlem, ja, de la connexió amb València: si n’hi ha, és perquè les línies es troben de camí cap a Madrid. I si vull anar a Barcelona des d’Elx, per exemple, ho hauré de fer via Madrid, tot i que la distància és el doble que pel camí natural de la costa. 

En definitiva, aquestes falles tornaran a marcar una nova fita. Propose, però, que ens avancem als temps. Siguem més agosarats, més valents i més innovadors encara. Si els indígenes ja estem essent expulsats de València –i, d’ací ben poc, també de l’àrea metropolitana–, avancem-nos i abandonem la ciutat de manera pionera durant aquestes falles, perquè els turistes en puguen gaudir sense que els indígenes els donem pena. Com la música que posa l’ajuntament durant les mascletades: immaculadament castellana, sense presència indígena, sense cap vocal oberta inherentment feixista. En tot cas, que n’hi resten un grapadet, d’indígenes, vestits de torrentí i saragüells i de fallera. Aquests es podrien situar a l’entrada de l’estació de Sorolla per a rebre els turistes amb himnes d’amor, càntics de pau i basquets de taronges. I alguns altres més per a fer de figurants. Fem bons els espots de promoció turística que passen cada estiu a À Punt i que ens insten, als indígenes, a tindre una “actitud mediterrània” i ser, doncs, “oberts i acollidors”.