09.01.2026 - 21:40
Abans de res, el trajecte. ERC va idear un nou sistema de finançament que va batejar com a singular i el va promoure durant el govern presidit per Pere Aragonès. Partia d’un canvi total sobre la gestió dels imposts, perquè implicava que Catalunya els recaptés i els gestionés, i que després pactés amb l’estat espanyol l’aportació a la solidaritat amb els altres territoris i una compensació per les despeses que fa l’estat a Catalunya. És a dir, l’ànima del model era el poder polític que significava recaptar i gestionar tots els tributs, bo i acceptant que no era un país independent i que havia de contribuir a les arques estatals i ajudar les comunitats autònomes menys pròsperes. Se n’ha parlat, també, com a sobirania fiscal o com la clau de la caixa. Era un canvi de paradigma perquè se centrava en el poder fiscal i en el fet que després l’administració espanyola depengués de la transferència de recursos. El cas contrari de la situació actual, en què la hisenda catalana només recapta el 9% dels imposts que paguen els catalans. Després de la caiguda electoral en les darreres eleccions, ERC va mirar de fixar els pilars del finançament singular en la lletra de l’acord per a investir Salvador Illa i, d’ençà de llavors, la paraula “singularitat” s’ha utilitzat a conveniència a Catalunya i a Madrid, a mesura que es redirigia el focus i s’avançava en la definició d’un model de finançament més clàssic. El nou sistema reforma l’anterior i permetrà que Catalunya tingui més recursos, però és lluny de l’ànima del model del finançament singular tal com el va definir inicialment ERC.
Tots els territoris són singulars
La vice-presidenta espanyola i ministra d’Hisenda, Maria Jesús Montero, parlava ahir, per exemple, de la singularitat territorial. És clar que cada territori té particularitats, necessitats i reivindicacions pròpies, però el finançament singular tractava sobretot del poder polític de la recaptació i gestió completa dels imposts, i això, de moment, no canviarà. ERC continua pressionant per pactar amb el govern espanyol una delegació de l’IRPF per fases, que començaria el 2028. Però, tenint en compte les paraules de Montero, no sembla que s’albiri cap entesa aviat. Per ara, el govern espanyol tan sols ha admès una administració dels tributs en xarxa amb els territoris. Malgrat que parla d’una caixa comuna, en què els recursos arribarien alhora a l’administració espanyola i a les comunitats, res no fa pensar que això impliqui anar més enllà d’una cogestió que mantindria la clau de la caixa en mans espanyoles. El govern de Salvador Illa assegura que continua tenint com a objectiu la recaptació de tots els imposts, i fonts de l’executiu insisteixen que, si no s’hi pot arribar, és per la falta de capacitats tècniques i humanes reals de l’Agència Tributària de Catalunya.
El càlcul de la polèmica població ajustada, sense el cost de la vida
Hi ha dos elements que es presenten com a grans virtuts del nou sistema de règim comú. El primer és el guany de recursos: 4.686 milions d’euros per a Catalunya. Això és un increment del 13,35% que, en termes pressupostaris, representen el 12%. Augmenta allò que Catalunya rebrà per habitant en població ajustada: 5.200 euros, i no els 3.408 actuals. Precisament, el càlcul de la població ajustada és un dels grans cavalls de batalla del sistema. Dit d’una altra manera: no es té en compte la població en tant que nombre d’habitants sinó que es calcula també a partir d’uns altres criteris ponderats que tenen a veure amb el cost de la prestació de serveis públics i altres variables socio-econòmiques que beneficien, sobretot, els territoris menys poblats. El nou model manté bàsicament les variables actuals però amb algunes modificacions.
En el nou càlcul de la població ajustada, hi pesa un 30% la població registrada en el padró; un 38% la població protegida equivalent, que té en compte les edats i les estratifica en 20 grups; un 17% la població escolar de 0 anys a 17; un 3,5% els habitants en edat universitària (18-24 anys) i els desplaçats a altres territoris; un 7% els serveis socials per als majors de 65 anys; un 1,5% els desocupats sense prestació; un 1,6% la superfície; un 0,5% la dispersió; un 0,5% la insularitat i un 0,4% de costos fixos per les dificultats de desenvolupament econòmic dels territoris amb poca població. És important tenir en compte que no s’hi ha inclòs un dels elements que més han distorsionat fins ara el model de finançament a Catalunya: el cost de la vida, que és molt diferent segons els territoris, té un gran impacte en la prestació dels serveis públics i ha perjudicat l’infrafinançament català. Segons fonts d’ERC, van intentar d’introduir-lo al model però es va quedar en la llista de desacords.
El principi d’ordinalitat
En canvi, El partit d’Oriol Junqueras reivindica que, per primera vegada, es respectarà el principi d’ordinalitat, sempre segons la població ajustada i no la població real. En el sistema vigent, Catalunya és la tercera a aportar i la desena a rebre, tant en població ajustada com en població real. Amb el nou model, Catalunya també seria la tercera a rebre en població ajustada i es quedaria en la novena posició si es té en compte la població real: és a dir, pujaria un lloc en el rànquing i se situaria per primera vegada per sobre de la mitjana d’ençà del 2009. Montero va confirmar ahir que l’ordinalitat es compliria per a Catalunya, però no per a tots els territoris, perquè un altre dels principis essencials del sistema no ho permet. És l’statu quo, segons el qual cap territori no ha de sortir mai perdent d’una reforma del sistema de finançament. El govern espanyol aportarà 400 milions extra perquè això no passi. Globalment, es reduiran les diferències entre els territoris d’allò que es rep per habitant. La diferència entre la comunitat autònoma més ben finançada i la pitjor és ara d’un 32% més per habitant, i passarà a ser d’un 14% més per habitant.
Més milions sobre la taula
D’on surten els diners de més que incorporarà el sistema globalment? Són 20.975 milions d’euros, concretament, que provindran d’una aportació de 18.993 milions per part de l’estat, per mitjà de l’anomenat anivellament vertical dins el sistema solidari; 15.756 milions més per un increment en la cessió dels imposts; 2.084 milions que sortiran de la participació de l’IVA de les PIME (d’un 56,5%) a què es podran adherir els territoris i que Catalunya reclamarà; 1.004 milions d’un fons climàtic i dels 404 milions més de l’aportació estatal per a mantenir el principi de l’statu quo. Si s’hi resten les aportacions que comportava el model anterior, el guany net s’acosta als 21.000 milions.
Com es repartiran? Catalunya no serà el territori que més rebrà (en disposarà del 22,3%) sinó l’Andalusia de Juan Manuel Moreno Bonilla (4.846 milions). L’increment del País Valencià serà de 3.669 milions; de les Illes Balears, de 412; de Madrid, de 2.555; de Galícia, de 587; d’Astúries, 248; de La Rioja, 25; de Múrcia, 1.188; d’Aragó, 629; de Castella-la Manxa, 1.248; de Canàries, 611; i de Castella i Lleó, de 271. Cantàbria i Extremadura guanyaran 46 milions i 216 respectivament, però no per un increment implícit al model sinó perquè el govern espanyol preveu d’impulsar una reforma del Fons de Compensació Interterritorial que incorporarà un tram específic per als territoris que abans de l’aplicació de l’statu quo es troben per sota de la mitjana de finançament per població ajustada.
Canvis en la cistella d’imposts
Els canvis en els imposts cedits implicaran una capacitat tributària més alta. El percentatge de cessió de l’IRPF passarà del 50% al 55%. El de l’IVA, del 50% al 56,5%. Es mantindrà el 58% dels imposts especials sobre el tabac, l’alcohol, la cervesa i els hidrocarburs i el 100% dels imposts de successions, transmissions patrimonials i actes jurídics documentats o l’impost sobre determinats mitjans de transport, sobre el joc i taxes i sobre l’electricitat. S’hi incorporaran l’impost sobre patrimoni, sobre dipòsits bancaris i sobre activitats del joc, entre més. Un dels objectius del govern espanyol és esquivar el dumping fiscal i ho provarà introduint tributs al model per lligar-los curt. L’increment en el percentatge de cessió de l’IRPF i l’IVA no implica que la Generalitat els recapti. El model de gestió dels tributs, com és sabut, no canvia. Varia el fet que entraran més recursos a la cistella a partir de la qual es fa el repartiment dels recursos del sistema de finançament entre tots els territoris, i es restaran dels que rep directament l’estat. És a partir de la cistella d’imposts que s’aplica la solidaritat. Aquest mecanisme significarà anivellar al 75% la distància de cada territori respecte de la mitjana de recursos per habitant ajustat.
Catalunya es mantindrà com a aportadora neta al sistema de règim comú i el govern no ha aportat cap xifra sobre l’impacte que tindria el nou model sobre una hipotètica reducció del dèficit fiscal. L’espoliació, estructural, voreja l’equivalent al 10% del PIB.
Adeu a les bestretes
Els territoris podran acomiadar-se de les bestretes. El finançament vigent es basa en un càlcul estatal dels recursos que pertoquen a cada territori anualment i que el govern espanyol avança transferint-los en dotze mensualitats. Dos anys més tard, l’import es liquida segons com ha anat la recaptació. És llavors quan Catalunya ha de tornar diners o rebre’n, segons si les previsions es van ajustar a la recaptació real o es van desviar a l’alta o a la baixa, cosa que causa tensions de tresoreria, incertesa i una distància amb l’evolució real de l’economia. Segons Montero, els territoris podran decidir ara si mantenen les bestretes o volen entrar en una caixa comuna, com l’ha anomenada, i que es traduiria en transferències a temps real de la recaptació, tot i que no se n’ha concretat el procediment ni els terminis exactes.
La singularitat de les competències no homogènies
S’ha parlat sovint de la singularitat de Catalunya per a referir-se a les competències no homogènies. El sistema que s’ha acordat no les inclou. No hi ha els recursos per a sufragar els Mossos d’Esquadra o les presons. El govern espanyol, el govern català i ERC no han tancat encara un acord per a finançar-les i aquesta és la següent entesa que hauria d’arribar. El càlcul balla entre els 4.000 milions d’euros i els 4.900, segons les àrees que s’hi incloguin, d’acord amb fonts consultades. Aquesta quantitat es pot rebre directament de l’estat o partir d’una cessió addicional en l’IVA, que és el que voldrien el govern i ERC, i que implicaria entre 20 punts i 25 d’aquest impost. Són recursos que s’afegirien, per tant, a l’increment anunciat de gairebé 4.700 milions. Queda també pendent una millora de les competències en normativa fiscal, que Esquerra reivindica, a més del disseny i la constitució del consorci format per la Generalitat i l’estat per a gestionar i garantir les inversions estatals i l’aprovació legislativa de la condonació de la part anunciada del deute del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). Tot això, a banda de la demanda d’avançar en la recaptació i la gestió de l’IRPF.
Un recorregut dubtós
I a partir d’ara, què? Montero presentarà dimecres vinent el sistema a les comunitats en el consell de política fiscal i financera i, després, haurà d’obrir converses bilaterals amb els governs territorials per a negociar-hi els aspectes que hagin quedat oberts. Però els territoris no en tenen la darrera paraula, sinó que la té el parlament espanyol. La reforma de la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA) encara no s’ha redactat. Tampoc la resta de modificacions legals necessàries. Fonts del govern donen per fet que en dos mesos es podria enllestir el text, que després s’haurà de tramitar al congrés i que voldrien que fos aprovat perquè el nou model entrés en vigor el 2027. Sembla difícil que això passi, perquè el PP s’hi oposa, encara que les comunitats que governa se’n beneficiarien amb més recursos, i Junts ja ha anunciat que presentarà una esmena a la totalitat amb un text alternatiu en línia amb el concert econòmic i per a excloure Catalunya de la LOFCA. De manera que, finalment, tot pot quedar en paper mullat.
