Els pagesos que protesten de fa mesos a la capital de l’Índia, Nova Delhi, exigeixen la derogació de tres lleis agrícoles aprovades l’any passat. Molts mitjans de comunicació, polítics i activistes indis es refereixen a aquestes protestes, majoritàriament pacífiques, com a satyagraha.

Com a politòleg que escriu sobre la política i la societat índia, considero que és important tenir en compte l’elecció d’aquest mot, que significa “abraçar la veritat”. Evoca una llarga història política que es remunta al moviment nacionalista indi contra el domini britànic.

La primera ‘satyagraha’

El 1917, Mahatma Gandhi, una de les principals icones del moviment nacionalista indi, va començar una protesta política al poble de Champaran, a l’actual estat de Bihar, a l’est del país. La mobilització es va fer en nom de pagesos pobres que eren obligats a cultivar anyil autèntic que s’utilitzava en la fabricació de colorants. Era un comerç molt lucratiu per a les autoritats colonials britàniques i obligaven els pagesos a cultivar-lo perquè els sortia molt barat. Si els pagesos s’hi negaven, eren castigats amb imposts molt alts.

Gandhi va organitzar una protesta no violenta en nom dels pagesos. Va ser aleshores quan la paraula satyagraha es va utilitzar per primera vegada en el context d’una protesta política.

Es va optar per aquesta forma de protesta per motius tant ètics com pràctics. La dimensió moral sorgia de les conviccions de Gandhi. I a la pràctica es va estendre després d’haver constatat que exercir violència contra la força de l’imperi colonial britànic era contraproduent.

Gandhi va considerar l’estratègia de la no-violència per primera vegada al començament de la seva carrera com a advocat a Sud-àfrica, quan va començar a amoïnar-se pel maltractament que rebia la comunitat índia del domini britànic. La lectura exhaustiva de les obres del poeta i crític social britànic John Ruskin, el novel·lista rus Leo Tolstoi i el filòsof nord-americà Henry David Thoreau va dur Gandhi a desenvolupar el concepte de satyagraha.

La combinació de les idees d’aquests autors i el concepte espiritual ahimsa de la tradició jainista, que es basa en el compromís de minimitzar el dany a tots els éssers vius, van servir-li d’inspiració.

La marxa de Dandi

Segons Gandhi, i els seus seguidors, la satyagraha implicava el compromís aferrissat amb la desobediència civil no violenta. Amb aquest objectiu, no tan sols defugien la violència, sinó que també lluitaven decididament contra les injustícies socials.

Aquest va ser el concepte que Gandhi va fer servir per protestar contra la llei de l’impost de la sal. Els britànics van prohibir la producció privada de sal i obligaven els indis a comprar aquest aliment bàsic vital a preus elevats de mercat fixats pels colonitzadors.

El 1931, Gandhi va organitzar una marxa que va recórrer gran part del país fins a la ciutat costanera de Dandi, a l’estat de Gujarat, a l’oest. En un gest de desafiament a la llei de la sal, Gandhi i els seus seguidors van recollir sal natural de la platja per demostrar que tenien dret de produir-ne. Les autoritats colonials britàniques van emprar la força per aturar la protesta i van empresonar Gandhi i molts altres manifestants. No obstant això, Gandhi i els seus seguidors es van negar a cedir. Van reconèixer que havien incomplert la llei recollint sal de la vora del mar i que estaven disposats a enfrontar-se a les conseqüències legals que se’n derivessin.

Els records d’aquest episodi s’han convertit en part de la història i del folklore del moviment nacionalista indi. En conseqüència, no és sorprenent que els pagesos que ara es manifesten hagin optat per reivindicar el concepte de satyagraha.

Durant més de sis mesos, han fet servir aquesta tàctica i s’han negat fermament a rebaixar les seves principals demandes. Reclamen la derogació de les tres noves lleis agrícoles que el Parlament de l’Índia va aprovar el setembre del 2020 i que, si s’apliquen, reduirien dràsticament el suport del govern a l’agricultura i empenyerien els pagesos a competir en un mercat nacional obert. Els pagesos s’oposen a aquests canvis dràstics i, malgrat les súpliques governamentals i les repressions, es neguen a cedir.

 

Sumit Ganguly és professor de ciències polítiques a la Universitat d’Indiana i actualment ocupa la càtedra Rabindranath Tagore de Cultures i Civilitzacions Índies de la universitat. Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation amb el títol de Why Indian farmers’ protests are being called a ‘satyagraha’ – which means ‘embracing the truth’

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.