10.09.2025 - 19:50
|
Actualització: 10.09.2025 - 22:57
El sector de la construcció a Catalunya afronta el bienni 2025-2026 amb un creixement moderadament optimista, previst entre el 2% i el 2,5% enguany, i entre el 2,5% i el 3% l’any que ve, més en línia amb el creixement del conjunt de l’economia catalana que no pas els anys anteriors. L’activitat es veu afavorida per un potencial reactivament de l’edificació residencial, d’acord amb els plans governamentals anunciats per a atendre la fortalesa de la demanda d’habitatge, i també unes perspectives macroeconòmiques favorables per a la creació d’ocupació i el manteniment del consum privat. A més, la relaxació dels tipus d’interès afavorirà la inversió, la moderació dels preus dels materials donarà més certesa dels costos dels projectes i el darrer tram d’execució dels fons Next Generation EU encara pot tenir algun impuls positiu en l’obra civil.
Com a contrapès, el sector afronta l’encariment de la mà d’obra per manca de personal qualificat, la tornada al Pacte d’Estabilitat amb restriccions a la inversió pública, la fi dels fons europeus el 2026 i la incertesa política i geopolítica, que pot alterar prioritats pressupostàries. L’augment de la despesa militar pot generar efectes mixtos, amb oportunitats en infrastructures estratègiques però amb el risc de desplaçar inversió civil.
Per segments, l’edificació residencial encapçalarà el creixement amb un 3%-5% anual, impulsada per la forta demanda d’habitatge, seguida de l’obra civil amb un 2,5%-3%. La rehabilitació i l’edificació no residencial mantindran un creixement més modest, entre el 0,5% i l’1,5%, amb perspectives més bones en els segments de logística i comercial.
Aquest és, a grans trets, el resum que la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC) ha fet aquest matí, quan ha presentat l’informe anual del 2024 i les previsions per a enguany i el 2026. El fet més destacat és que les previsions apunten a taxes de creixement similars al del conjunt de l’economia catalana, la qual cosa implicaria un canvi de tendència, atès que aquests darrers anys hi ha hagut una pèrdua continuada de pes relatiu del sector dins l’estructura productiva del país. L’objectiu que ara es planteja el sector, doncs, no és únicament mantenir el creixement, sinó fer-ho de manera sostinguda, competitiva i estructuralment eficient, atenent simultàniament les necessitats socials, territorials i ambientals del país. En definitiva, el sector es troba davant l’oportunitat de créixer a un ritme similar al de la resta de l’economia catalana. Ho farà?
El president de la CCOC, Lluís Moreno, em comenta, després de la conferència de premsa en què s’ha presentat l’Informe: “Els polítics acostumen a exagerar les promeses que fan, més enllà del que poden aplicar realment. Per exemple, de la promesa de fer 50.000 habitatges protegits fins el 2030, el primer any només n’hem fet 1.300. Passa igual amb les infrastructures, i a l’hora de la veritat les inversions que fan sempre acaben retallant-se, sobretot a Catalunya. L’execució final es troba cada any molt per sota d’allò que s’havia pressupostat i això ho paguen els ciutadans que pateixen en la mobilitat, tant amb tren com a les carreteres. I això ja fa massa temps que passa.”
Per això, la CCOC és plenament conscient del risc de fer previsions, sobretot, per l’aleatorietat de l’actuació del sector públic. Saben perfectament que, si bé les xifres de licitació d’aquests darrers quatre anys han estat positives –l’any 2022 és el que presenta més volum de licitació d’ençà del 2009–, encara se situen molt per sota del necessari 2,2% del PIB i, per tant, el dèficit acumulat d’inversió a Catalunya continua creixent fins a situar-se prop dels 42.500 milions d’euros per al període 2009-2023. Compte amb la xifra! En el dia a dia de la vida ciutadana significa una munió de problemes, que tots tenim presents i no cal tornar a esmentar.
Precisament, respecte de l’activitat generada per les administracions públiques, l’informe apunta que la corresponent a l’administració local continua essent el motor, però, en canvi, és molt acusada la inactivitat de l’administració autonòmica i també el decreixement de l’activitat pública estatal. En el primer semestre, l’import licitat per l’administració general de l’estat ha estat de 219,1 milions d’euros, amb una disminució del 22,4% respecte del primer semestre de l’any anterior. Les licitacions de l’estat espanyol només han representat el 12,7% del total licitat del semestre. No cal dir que aquestes xifres són molt lluny de les necessitats d’inversió en infrastructures de Catalunya.
L’informe insisteix en el fet que continuen els retards en infrastructures estratègiques, com ara, la millora de Rodalia de RENFE, les connexions ferroviàries de mercaderies als ports, el desenvolupament de la intermodalitat logística o l’impuls al corredor mediterrani. A més, l’execució pressupostària de l’estat espanyol continua essent molt baixa. D’acord amb les darreres dades disponibles, l’execució pressupostària de l’estat a Catalunya va ser únicament del 20% durant el primer trimestre del 2024, però és que el 2023 va ser tan sols del 45,2% anual, el 2022 del 42,9% i el 2021 del 35,8%, xifres del tot “insuficients”, per la CCOC, i, per mi, senzillament insultants i provocatives.
Ja n’hem parlat mantes vegades, d’aquesta qüestió, i per més pactes i acords que s’hagin tancat amb el govern espanyol, no hi ha manera de millorar el percentatge real d’execució que, any rere any, contrasta amb el de Madrid, que acostuma a superar el volum pressupostat inicialment.
No oblidem que parlem d’un sector que és cabdal a Catalunya. Actualment, representa el 4,8% del valor afegit brut (VAB) total, amb 14.051 milions d’euros corrents, i el 6,1% de l’ocupació, amb uns 228.500 treballadors a Catalunya l’any 2024. Aquest sector no tan sols és essencial pel seu valor econòmic intrínsec, sinó que també té un impacte significatiu en la dinàmica socioeconòmica de la comunitat. I som molt lluny dels anys del boom, en què s’arribava a participacions de l’11% en el PIB i l’ocupació. Ni tant ni tan poc, com darrerament, inferior al 5%.
De moment, en aquests mesos que hem passat del 2025, el VAB del sector ha crescut per sobre del 2,3% en el primer semestre i l’afiliació de treballadors, d’un 2,9% anual fins el mes d’agost. Caldrà veure si, en els mesos que resten de l’any, milloren una mica els ritmes. Moreno recorda que, els anys abans de la crisi del 2008, “construíem uns 40.000 habitatges per any”. I afegeix: “Costa molt invertir en circumstàncies com les que anem arrossegant, en què no et pots fiar de les previsions que fa l’administració, pel grau d’execució que acaben fent.”
Evidentment, això repercuteix directament en l’evolució de la confiança empresarial del sector de la construcció, que, d’ençà del primer trimestre del 2021, ha estat menor que la de la majoria dels altres sectors i de l’economia en general. Aquest és un indicador clar que la construcció, tot i créixer aquests darrers anys, creix a un ritme menor que la resta de l’economia. Per al tercer trimestre d’enguany, la confiança ha crescut d’un 0,8% trimestral. Tot i aquesta dada positiva, en termes interanuals la confiança empitjora un 0,9%. Per tant, els empresaris del sector estimen que hi haurà una evolució més bona que no pas el trimestre passat, però pitjor que les perspectives que tenien ara fa un any.
Un dels subsectors en què més confia la CCOC per enguany és el residencial, perquè l’habitatge s’ha consolidat com una de les principals preocupacions dels ciutadans i ocupa un lloc central en l’agenda política –amb els problemes ja esmentats– i mediàtica. L’entorn és favorable, tal com demostren les xifres de visats d’obra nova a Catalunya, que han crescut d’un 11,2% el 2024, segons dades del visat col·legial. Les previsions d’activitat en el subsector residencial se situen en un creixement anual del 4% al 5% tant el 2025 com el 2026, gràcies a la combinació de la demanda estructural i les millores en el finançament.
És evident que tot allò que es faci en aquest punt serà poc, atesa la gran demanda insatisfeta que hi ha en aquests moments, conjuntament al dèficit enorme –i creixent–, d’habitatge existent. El 2024 es van acabar 15.000 habitatges, però n’haurien calgut 25.000 a casa nostra.
