La porqueria sota les catifes en l’acte de Felipe VI amb els nous jutges espanyols a Barcelona

Felipe VI i la plana major del poder judicial espanyol han fet avui el desembarcament anual a Barcelona per a presidir el lliurament dels despatxos dels nous jutges que han sortit de l’Escola Judicial. Enguany surten 121 nous jutges de la setanta-quatrena promoció de la carrera judicial (ja és prou significatiu que encara avui es mantingui com a referència la continuïtat de les promocions judicials d’ençà de la primera, el 1950, en ple franquisme). D’aquests, com ja és habitual els darrers anys, la majoria són dones (un 70%) i la majoria, trenta-nou (un 32%), tenen com a destinació jutjats de Catalunya. Dotze aniran a parar a jutjats del País Valencià i tres més als de les Illes Balears. Aquest acte, que es fa a l’auditori del Fòrum i que té presència de membres del govern, com ara el president en funcions Albert Dalmau (per la malaltia de Salvador Illa) i els consellers Ramon Espadaler i Núria Parlon, inclou una part pràcticament administrativa i una altra de política. I aquesta vegada, a diferència d’uns altres anys, la tensió política ambiental era relativament baixa. Perquè la cúpula judicial (i el rei) s’imposa i ja s’ha desempallegat d’un fiscal general de l’estat incòmode i ha normalitzat el cop judicial consistent a desobeir la llei d’amnistia i l’existència, encara ara, d’exiliats polítics.

I això que avui s’ha repetit el missatge de sempre, adreçat als nous jutges, de la presidenta del Consell General del Poder Judicial, Isabel Perelló, perquè garanteixin “la tutela dels drets dels ciutadans que les lleis proclamen”. I perquè recordin que “el jutge no és un actor polític, sinó el darrer garant de la legalitat i dels drets dels ciutadans”. Però tant a les primeres files de la platea com a la mesa que presidia l’acte de lliurament dels despatxos hi havia cares que qüestionaven que això hagi estat així en uns quants casos.

La presència de Teresa Peramato com a fiscal general de l’estat feia evident l’absència d’Álvaro García Ortiz, a qui fa només un mes i mig van expulsar del càrrec arran de la sentència del Suprem que el condemnava per revelació de secrets. Dos dels seus botxins, els magistrats Andrés Martínez Arrieta i Antonio Del Moral, s’ho miraven satisfets.

També a les primeres files, però en un extrem de la platea de l’Auditori, hi havia la cúpula de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil, i els homes del coronel Daniel Baena al capdavant. Baena, que actualment és cap de la plana major del cos armat a Catalunya, àlies Tácito, encara hi és, i amb més galons. Fou l’executor de la causa prospectiva contra l’independentisme que va capbussar-se en la claveguera policíaca per obtenir tota la informació possible sobre un gran nombre de persones, a la recerca de qualsevol cosa que permetés d’imputar-los els delictes de sedició, rebel·lió i malversació en una gran ofensiva per a mirar d’aturar el Primer d’Octubre, dirigida, en primer lloc, pel jutjat número 13 de Barcelona.

Perelló s’esforçava en el seu discurs a destacar el mèrit dels nous jutges a l’hora d’haver assolit la plaça, “després d’haver superat unes proves objectives que garanteixen el ple coneixement i el domini de l’ordenament jurídic”. Però és evident, tal com han denunciat juristes de prestigi, que el sistema d’oposicions dels nous jutges és opac, tèrbol, i es basa en la influència i el poder dels preparadors.

I entre els assistents a l’acte, com a convidat, el president del Consell Superior de la Justícia d’Andorra, Josep Maria Rossell Pons, a qui Isabel Perelló ha donat la benvinguda i ha agraït la presència. És prou remarcable, tenint en compte el rerefons de la polèmica ben recent entre la judicatura andorrana per la possible ingerència espanyola en la designació del nou magistrat del Tribunal Constitucional. I, també, perquè encara és oberta la causa contra la cúpula del govern de Mariano Rajoy per l’operació Catalunya, amb una cooperació nul·la de les autoritats judicials espanyoles.

Com a colofó, el discurs del rei, amb una referència a la protecció dels drets humans i als tractats internacionals que els jutges han de tenir presents. Felipe VI s’ha referit, amb un èmfasi especial, al Pacte Internacional pels Drets Civils i Polítics, ara que farà cinquanta anys que va entrar en vigor. El rei espanyol deu saber que alguns dels seus jutges han estat amonestats per organismes de les Nacions Unides per haver violat articles d’aquest pacte, per la vulneració dels drets polítics de presoners polítics i exiliats independentistes catalans. I que la justícia espanyola no n’ha fet mai cas. Un altre exemple de la porqueria amagada sota la catifa i rere les grans paraules d’un acte de reafirmació d’un poder judicial espanyol en territori històricament hostil.