12.04.2017 - 13:29
MADRID, 12 (EUROPA PRESS)
Les imatges de la missió New Horizons de la NASA en el seu camí cap a Plutó, i ara del Cinturó de Kuiper, han donat una eina inesperada per mesurar la lluentor de totes les galàxies.
En un estudi publicat a ‘Nature Communications’, l’investigador de l’Institut de Tecnologia de Rochester, Michael Zemcov, va utilitzar dades d’arxiu de l’instrument a bord de New Horizons LORRI, per mesurar la llum visible d’altres galàxies. La llum que brilla més enllà de la Via Làctica es coneix com el fons òptic còsmic. Les troballes de Zemcov donen un límit superior a la quantitat de llum en el fons òptic còsmic.
“Determinar quanta llum prové de totes les galàxies més enllà de la nostra galàxia de la Via Làctica ha estat un desafiament obstinat en l’astrofísica observacional”, comenta Zemcov en un comunicat.
La llum del fons òptic còsmic pot revelar el nombre i la ubicació dels estels, com funcionen les galàxies i donar una idea de la naturalesa peculiar dels processos físics exòtics, tals com la llum que pot produir-se quan la matèria fosca es desintegra. La matèria fosca és la substància invisible que es pensa que comprèn el 85% de la matèria en l’univers.
“El que estem veient és que el fons òptic és completament coherent amb la llum de les galàxies i no veiem la necessitat d’un munt de lluentor extra, mentre que els mesuraments anteriors de prop de la Terra necessiten molt brillo extra –explica–. És la prova que aquest tipus de mesurament és possible des del sistema solar exterior, i que LORRI és capaç de fer-ho”.
Les naus espacials en el sistema solar exterior donen als científics seients virtuals en la primera fila per observar el fons òptic còsmic. La feble llum de galàxies llunyanes és difícil de veure des del sistema solar interior, perquè està contaminada per la lluentor de la llum solar reflectida en la pols interplanetària en el sistema solar interior.
La pols còsmica són trossos de roca i petites restes de sutge que es mouen, amb el temps, des del sistema solar exterior cap al Sol. Els científics que llancen experiments sobre coets de sondeig i satèl·lits han de donar compte de la pols que fa que l’atmosfera de la Terra sigui molt més brillant que el fons òptic còsmic.
