‘Ens arriben a urgències homes de trenta-cinc anys o quaranta que tenen el cor destrossat com si en tinguessin noranta; ja gairebé els ha deixat de funcionar’. Són paraules d’Anna Romagosa, directora del Centre d’Atenció Primària (CAP) Lluís Sayé del Raval Nord de Barcelona. Parla dels efectes del consum del xabú, una metamfetamina molt agressiva que és quinze vegades més potent que la cocaïna (un consumidor pot estar despert tres dies seguits sense dormir), té un poder addictiu molt superior i en poc temps és capaç de destrossar el sistema nerviós central. Darrerament la venda i el consum d’aquesta droga han crescut al Raval, com constaten veïns i professionals sanitaris. A més, tots temen també que els toxicòmans que probablement tenen dificultats per a aconseguir heroïna a causa de la recent macrooperació contra els narcopisos, s’hi acabin enganxant perquè avui molt més fàcil de trobar al barri.

En realitat no és nou al nostre país, però durant anys aquesta molècula de clorhidrat d’amfetamina havia estat considerada residual o, en tot cas, a casa nostra n’havien consumit altres de semblants (però menys potents i addictives), com l’MDMA. És d’ençà del 2015, quan l’hospital del Mar va haver d’atendre unes quantes embarassades que n’eren consumidores, que s’ha començat a detectar que tant la venda com el consum han anat creixent, molt especialment enguany.

Els CAP del barri passen a l’acció
La cosa certa és que no hi ha cap estatística oficial sobre el consum d’aquesta metamfetamina al Raval, però per als professionals sanitaris no en cal cap, d’estatística. ‘Fa pocs dies, per exemple, vam atendre dos ictus, i ja n’hem vists uns quants aquests darrers mesos, conseqüència directa del consum de xabú‘, exposa Romagosa a VilaWeb. I afegeix: ‘Els pacients solen arribar al CAP amb una miocardiopatia dilatada, és a dir, una insuficiència cardíaca greu, i tot i que sovint els costa de reconèixer que en són consumidors, els símptomes són clars i cada vegada n’hi ha més casos.’

Tant és així que el juny passat el CAP Raval Nord, juntament amb CatSalut, va organitzar unes jornades de formació per a metges i infermeres sobre el xabú, el diagnòstic, els efectes i el tractament de les malalties que en deriven. Els addictes solen tenir la pell resseca i l’anomenada ‘boca metamfetamínica’, és a dir, arrugada, deshidratada i amb poques dents (o cap).

Els Mossos no el consideren encara ‘droga habitual’
Malgrat les alertes de veïns i metges, de moment el Mossos d’Esquadra no consideren que el xabú sigui una ‘droga habitual’. De fet, no n’han decomissat cap quantitat rellevant en les operacions contra els narcopisos al barri (han confiscat sobretot heroïna, cocaïna, speed i marihuana, però no pas metamfetamina). En canvi, per als veïns això no és pas estrany, perquè tenen molt clar que les xarxes de tràfic, fabricació i venda del xabú són ben diferents de les de l’heroïna i de les altres drogues. ‘Qui ven xabú no ven heroïna’, diuen.

El gener del 2016, en una operació conjunta de Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Urbana, van detenir dotze persones acusades de fabricar-ne i vendre’n a Barcelona. Aleshores en van decomissar vuit quilos i van considerar que aquell podia ser un cop definitiu contra aquesta metamfetamina. Però no va ser així: segons que ha pogut comprovar VilaWeb, aquests darrers dies se’n podia comprar a la plaça del Pes de la Palla i a la plaça del Pedró, dues places del Raval separades per pocs carrers.

De fabricació relativament ‘fàcil’, com il·lustra la sèrie Breaking Bad
Lluitar contra el tràfic no és pas feina fàcil, entre més raons perquè, malauradament, fabricar-ne (o ‘cuinar-ne’, segons la terminologia més corrent) és relativament fàcil. Als Estats Units s’anomena crystal meth o ice i és precisament la droga sintètica que el professor de química d’Albuquerque de la sèrie de ficció Breaking Bad va decidir de fabricar i vendre per obtenir ingressos de pressa i poder-se pagar el tractament contra el càncer. Amb tot, a les Filipines i al Japó, d’on és originària, es va batejar amb el nom de xabú, nomenclatura que es manté viva avui al Raval.

Fou sintetitzada per primera vegada al Japó l’any 1919 i esdevingué popular en la Segona Guerra Mundial, quan la feien servir els pilots d’avió nazis per a resistir jornades vol interminables. S’estima que arribà al nostre país amb els immigrats d’origen asiàtic, que la utilitzaven per a poder aguantar llargues jornades de feina. Als Estats Units, juntament amb l’heroïna, i tal com relata també la sèrie Breaking Bad, ha assolit una gran popularitat aquests darrers anys i ha causat danys irreparables a una part molt important del jovent. Els càrtels de la droga de Mèxic, d’una altra banda, en són en bona part responsables: veient-hi una oportunitat de negoci van començar a fabricar-ne ja fa uns quants anys, fins al punt que actualment aquest país n’és un dels productors principals.

L’origen del xabú que es ven a casa nostra és desconegut, però segons els veïns la cosa més probable és que sigui fabricada en laboratoris clandestins a Barcelona mateix. És per això que reclamen una intervenció policíaca per a evitar que els fabricants i traficants ocupin el nínxol potencial de la banda de tràfic d’heroïna desarticulada al Raval i una tasca social encara més urgent per a tractar els toxicòmans i evitar que el xabú pugui fer-hi més estralls.

En paraules d’una veïna del carrer de la Paloma: ‘Passats tan sols tres dies de l’operació contra l’heroïna i els narcopisos, hem tornat a veure els venedors de xabú a les places i, francament, estem molt, però molt, cansats de fer de policies i de veure zombis als carrers. Si us plau, que tallin d’arrel la venda de droga, d’aquesta i de totes les altres, i que tractin com cal els toxicòmans; és urgent, tant per al barri i com per a la ciutat.’

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb