07.10.2016 - 11:17
MADRID, 7 (EUROPA PRESS)
Aproximadament la meitat dels casos de càncer de mama gestacional, en dones embarassades o a l’any posterior al part, són tumors basals que es caracteritzen per l’absència d’expressió de receptors hormonals i HER-2, el que fa que siguen més agressius i difícils de tractar.
En la investigació han participat 70 pacients pertanyents a l’Hospital Universitari Reina Sofia de Córdoba, l’Institut Valencià d’Oncologia (IU) i l’Hospital Clínic Universitari de València, i es va centrar en la identificació de perfils d’expressió gènica associats específicament al càncer de mama gestacional.
Així es desprèn d’un estudi del Grup Espanyol d’Investigació en Càncer de Mama (GEICAM) presentats en el marc del Congrés de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica (ESMO) que ha començat este divendres a Copenhaguen (Dinamarca), els resultats del qual permeten aprofundir en les possibles causes per les quals l’embaràs pot convertir-se en una condició òptima per al desenvolupament d’estos tumors en algunes dones.
El càncer de mama gestacional es pot desenvolupar durant l’embaràs o en el primer any posterior al part, sent una situació clínica poc freqüent que representa entre el 6 i 15% dels tumors de mama en dones de 24 a 44 anys. De fet, l’embaràs representa un factor protector davant del càncer de mama, sobretot quan es produïx a edats primerenques.
Tot i això, i tot i la seua escassa incidència, els últims anys s’ha observat un augment del nombre de casos “associat probablement al retard de l’edat del primer embaràs”, ha reconegut Juan de la Haba, director de la Unitat de Mama i Investigació Clínica del Reina Sofia i investigador principal de l’estudi.
“La maduració del teixit mamari finalitza amb el primer embaràs i la lactància. Tot i això, quan la gestació s’endarrerix les cèl·lules han estat exposades a diferents carcinògens durant molt temps i és possible que l’embaràs estimule el creixement anòmal d’estes cèl·lules ja danyades prèviament”, segons detalla este expert.
De fet, el perfil de la pacient és el d’una dona amb un embaràs tardà, després dels 30 anys, i en què s’observa un ràpid creixement tumoral”, ha explicat este expert, que admet que són tumors més difícils de detectar.
ELS CANVIS EN LA MAMA, MÉS FREQÜENTS EN LA GESTACIÓ
Això es deu al fet que a l’embaràs són freqüents els canvis en la mama, per la qual cosa “qualsevol bony sospitós se sol atribuir a la gestació”. A més, el diagnòstic d’un càncer de mama durant l’embaràs suposa un “gran impacte emocional per a la dona i el seu entorn”, afirma De la Favera.
Pel que fa al tractament, després del període crític per al fetus que conclou en el primer trimestre, existixen opcions terapèutiques eficaces que es poden utilitzar durant l’embaràs sense incrementar de manera significativa el risc per al nadó ni la mare.
“Llevat de la radioteràpia, que en alguns casos pot provocar que s’endavant la data prevista de part, i algunes quimioteràpies, la resta de teràpies i tractaments s’administren amb normalitat”, ha indicat este expert.
Tot i això, arran d’esta troballa el següent pas serà identificar una signatuara genòmica associada al càncer de mama gestacional que poguera “posar sobre avís abans que esta situació ocórrega, especialment en aquelles dones que han estat diagnosticades de càncer de mama i que desitgen tindre fills”.
QUIMIOTERÀPIA ADJUVANT EN FASE INICIAL
D’altra banda, durant l’ESMO també es presentarà una subanàlisi que explora el benefici clínic associat a l’ús de quimioteràpia adjuvant (posterior a la cirurgia) en pacients amb càncer de mama en estadis inicials de la malaltia mitjançant l’anàlisi de l’índex entre els neutròfils i limfòcits (NLR), un marcador immunològic associat amb pitjor pronòstic en pacients amb diferents tumors sòlids.
Segons explica el doctor Alberto Ocaña, responsable d’este treball i investigador del Grup GEICAM, han estudiat el grau d’activació del sistema immune o d’inflamació que existix en les pacients abans de començar la quimioteràpia, trobant l’índex existent entre neutròfils i limfòcits.
“Així, hem observat que un índex més elevat (el que implica una major inflamació), es traduïx en un pitjor pronòstic per a les pacients. Este índex més elevat es produïx sobretot en les pacients amb càncer de mama HER2 enriquit i en les amb tumors que són receptors d’estrògens i progesterona negativa”, detalla este expert.
Esta primera fase de l’estudi ha inclòs a 1.243 pacients de 30 hospitals espanyols i l’objectiu és que en una segona fase s’amplie l’estudi de l’índex NLR a l’escenari del càncer de mama metastàtic, quan la malaltia està disseminada i existix més inflamació.
“L’objectiu és trobar un marcador que ajude a l’hora de prendre decisions terapèutiques. Volem veure resultats més significatius per comprovar si, en este tipus de tumor hi ha més inflamació que en el càncer de mama en estadis inicials”, conclou el doctor Ocaña.
