13.09.2016 - 18:24
OVIEDO, 13 (EUROPA PRESS)
La mare del menor asturià en situació de preadopció a la Comunitat Valenciana, María José Abeng Ayang, ha assegurat este dimarts que el seu fill, amb el qual es va retrobar aeste dilluns, està “tranquil” en el domicili familiar. En una carta publicada per la seua advocada en xarxes socials, Abeng assegura que li “van arrabassar” al menor i que ella no va donar el xiquet en acollida.
En la missiva, s’ha dirigit als pares preadoptius i a l’advocat dels mateixos, després que l’assumpte haja saltat als mitjans a nivell nacional. “No sóc jo qui els ha posat en esta situació, sol sóc una mare que estima per damunt de tot al seu fill”, sosté. “El xiquet està bé. Tranquil com sóc jo, i com és ell. Respecten-nos i deixen-nos gaudir el que se’ns ha denegat estos quatre anys”, ha reclamat.
Davant de les declaracions abocades per l’advocat dels pares adoptius, Enrique Vila, ha assegurat que no li han “tret” al seu fill per a “portar vida dolenta”, mentre explica que va ingressar en un centre de menors a l’edat d’11 anys perquè considera l’Administració que estava “desemparada” tot i que vivia amb la seua mare. Als 14 anys es va quedar embarassada, encara vivint al centre públic, i l’administració li va dir “molt cordialment” que el menor anava a ser donat en adopció.
“No sóc alcohòlica ni drogoaddicta ni tan sols fume. No em maltracten ni m’han maltractat mai, com vostè, Sr. Vila, gosa dir. No em van treure al meu fill per portar vida dolenta, sinó perquè jo era una xiqueta custodiada, que vivia en un centre d’acollida”, ha defensat.
Ha reprotxat a més als pares preadoptius que hagen creat un “circ mediàtic” el dia del lliurament, “amb ambulància, manifestació, mentides, calúmnies i difamacions”.
Sobre com s’han desenvolupat els esdeveniments, ha lamentat que des que es va assabentar que estava embarassada “esta idea no va agradar” a qui, segons les seues paraules, l'”havia desemparat emparant-la”. “Ni entrava en els seus plans que jo poguera parlar més del compte i molt menys que em quedara amb el meu fill”, sosté.
La mare relata a més com quan van començar els assistents socials i els educadors a “intentar” convèncer-la que el seu fill “havia de ser donat en adopció”, va fugir d’Espanya fins a Guinea, el seu país d’origen, per a evitar que li arrabassaren el menor.
Tot i això, l’advocat de la seua mare la va convèncer perquè tornara. En tornar es va posar de part, el dia 4 de juny de 2012. “Ni tan sols em van deixar vore el meu fill. El van treure de l’hospital l’endemà, mentre jo em vaig quedar set dies. No em van deixar alletar-lo, no em van deixar acariciar-lo, ni tindre’l amb mi. Ningú em deia on estava, sol que l’anaven a donar en adopció”, recorda.
Després d’eixir de l’hospital, la mare va haver de tornar al seu centre d’acollida mentre el seu fill estava reubicat en un altre diferent. “Ni tan sols ens van deixar estar junts. Em van programar unes visites un dia a la setmana durant una hora. Als sis mesos em van reduir les visites, a una hora al mes, i als tres mesos van suspendre totes les visites”, afirma.
En la seua missiva, la mare invita a investigar si hi ha més casos com el seu, “de negligència de l’Administració Pública” perquè, afirma, hi ha més persones en la seua situació. En esta mateixa línia, ha reproduït un extracte d’una carta rebuda en 2013 per part de la Cap de la Secció de Centres de Menors del principat d’Astúries. “També cap la possibilitat, tot i que no estigues conforme amb l’acolliment preadoptiu del teu fill, que no recorres en entendre que el millor per al teu nadó és tindre uns pares que li puguen donar tot el que el tu voldries però no estàs en condicions de donar-li i, que t’acomiades arribat el cas”, reflectix.
