05.11.2025 - 21:40
|
Actualització: 05.11.2025 - 21:41
La jutgessa Núria Ruiz Tobarra ha decidit d’endinsar-se en un camp mines i d’assumir, ben conscientment, un risc important. Perquè la titular del jutjat 3 de Catarroja ha començat a reenfocar la investigació exhaustiva que fa un any que duu a terme sobre els responsables penals de les 229 morts de la gota freda vers el president de la Generalitat, Carlos Mazón. En la darrera interlocutòria que ha fet pública, només dos dies després d’haver pres declaració com a testimoni a la periodista Maribel Vilaplana, ha acordat de citar a declarar també els alts càrrecs polítics més pròxims al president, a més del propietari del restaurant El Ventorro, i ha demanat d’incorporar a la causa el documentari d’El Diario On era Mazón?.
Per on passa d’ara endavant el camí de Mazón fins a la presó?
Però assumeix un risc enorme: com a jutgessa d’instrucció ordinària, no té permès d’investigar Mazón, perquè és aforat, de manera que tan sols el Tribunal Superior de Justícia el pot investigar. Per això Ruiz Tobarra no l’ha citat a declarar com a investigat (tot i que li ha ofert la possibilitat de fer-ho voluntàriament tres vegades), i fins i tot es va negar a prendre declaració com a testimoni a Vilaplana pel llarg dinar d’El Ventorro del 29 d’octubre de l’any passat, amb l’argument que implicaria enfocar la investigació directament sobre el president Mazón.
I no ho va fer fins que no li ho va ordenar l’Audiència de València, que va avalar l’interrogatori a Vilaplana amb l’argument que podia servir per a tenir més informació sobre les trucades que feia o deixava de fer la investigada Salomé Pradas, ex-consellera d’Interior. I és significatiu que les explicacions que la periodista li va donar –i que han transcendit– diguin més de l’actitud negligent de Mazón que no pas de la desídia i la ineficàcia –que també– de Pradas.
La testifical de Vilaplana es va esdevenir al mateix temps que Mazón confirmava que era capaç de dimitir sense anar-se’n, de fer un pas enrere sense perdre l’aforament. I fa la impressió que l’una cosa i l’altra han esperonat la jutgessa de Catarroja. Perquè els tres fulls escassos de la resolució són d’una gran rotunditat, pels noms que hi inclou: accepta les peticions que li van fer les acusacions del PSOE i de Compromís i crida a declarar tot l’entorn del president: Juan Francisco Pérez Llorca, síndic del PP a les Corts i qui ara per ara té més butlletes de substituir Mazón; fou, a més, la darrera persona amb qui va parlar per telèfon Mazón, a les 18.57. Després, el president va restar incomunicat durant 37 minuts.
Més: la jutgessa també cita José Manuel Cuenca Ais, secretari del Gabinet del President i Comunicació. Ell va ser el primer amb qui va parlar Mazón després dels minuts incomunicats, pels volts de les 19.34. També Cayetano García Ramírez, secretari autonòmic de Presidència, i Francisco Daniel González Pérez, director general de Comunicació i Promoció Institucional. I haurà de declarar Josep Lanuza, assessor de Mazón, que el dia de la gota freda l’esperava, pels volts de les 20.00, a l’entrada del palau i li va dir: “President, hi ha molts morts.” Eren vora les 20.00. Tant ell com Maria Teresa Gómez Noguera, directora general de l’Oficina de Premsa de Presidència, eren els qui acompanyaven Mazón quan va arribar al CECOPI “i van poder sentir qualsevol comunicació sobre l’enviament de l’alerta rellevant per la causa”, i les comunicacions entre el president Mazón i l’ex-consellera Pradas després d’aquells trenta-set minuts en blanc del president.
La jutgessa també ordena d’identificar i citar com a testimoni el propietari del restaurant El Ventorro, atès que la periodista Maribel Vilaplana va declarar que aquest home havia estat l’única persona que va entrar i sortir del menjador on ella i Mazón dinaven, i que va lliurar al president uns documents per a signar. Segons la Generalitat, eren uns documents urgents sobre esportistes d’elit.
Totes aquestes diligències apunten directament sobre el comportament de Mazón, però Ruiz Tobarra té l’habilitat de justificar-les per la informació que poden aportar sobre l’actitud de Salomé Pradas, que és, juntament amb l’ex-secretari d’Emergències Emilio Argüeso, la investigada formalment en aquesta causa per un delicte d’homicidi imprudent i un delicte de lesions. La jutgessa emmarca el sentit de la investigació: “Aclarir el procés de deliberació que es va seguir a la reunió del CECOPI del 29 d’octubre del 2024” i esbrinar “la incidència” que va tenir l’omissió de les responsabilitats de traslladar informació i de prendre les decisions necessàries en totes les morts i danys personals que hi va haver.
I acota l’àmbit formal de la investigació: les comunicacions que va tenir Salomé Pradas com a responsable. Però Ruiz Tobarra té una eina potent, el marge d’actuació que li va donar l’Audiència de València quan el 16 d’octubre proppassat li va donar permís per a interrogar Vilaplana: li va indicar –i així ho recordava ara la jutgessa– que “el president ostenta la condició de màxima autoritat de la Generalitat Valenciana i president del Consell, i que té atribuïdes funcions directives i de coordinació, de manera que pot impartir instruccions als membres del Consell”.
Sembla lligar el futur de Pradas al de Mazón, de vincular-los per una relació jeràrquica, per una cadena de comandament que la llei deixa clara. Vilaplana va dir que Mazón no havia estat pas incomunicat, que atenia trucades, que algunes eren amb Pradas, que no semblava gens amoïnat… Tots aquests nous testimonis potser podran certificar què es van dir en totes les trucades que van tenir i en quin moment les van tenir, i això s’haurà de contrastar amb un fet massa impressionant: que fins a les 20.11 no es va enviar cap alerta a la població.
L’Audiència de València va dir a la jutgessa com podia recórrer el camí d’acostar la investigació tant com fos possible a Mazón, “la màxima autoritat”, sense trepitjar la línia roja; li recordava, a propòsit de Vilaplana, que si de les declaracions de les persones pròximes a Mazón en sortissin indicis criminals contra el president, en caldria fer una exposició raonada al TSJ perquè assumís la causa. Ruiz Tobarra sap que encara no ha arribat aquest moment, però que potser s’hi va acostant, si més no mentre Mazón continuï aforat.
I sap que el risc hi és, perquè si es desvia de la línia fina per on ha decidit d’endinsar-se en aquest camp de mines, si enfoca la investigació d’una manera massa evident contra el president, pot fer que en darrera instància la defensa de Mazón pugui exigir la nul·litat de les actuacions i de la causa contra ell. Però si continua portant la instrucció com fins ara, si els indicis contra Mazón van emergint a mesura que van declarant testimonis perquè la seva negligència és tan evident que cal que sigui investigada, no hauria de patir. Perquè fa la feina ben feta. Ruiz Tobarra sap que esperen que cometi un error i, tanmateix, ha fet el gran salt i s’ha plantat davant la porta de Presidència.
