01.04.2026 - 14:44
|
Actualització: 01.04.2026 - 15:12
La magistrada de Barcelona que investiga l’espionatge a empresaris catalans amb Pegasus ha anul·lat la investigació contra el magistrat del Tribunal Suprem espanyol Félix Vicente Azón, tal com volia la fiscalia. Segons que ha avançat la Cadena SER i ha confirmat l’ACN –que ha tingut accés a la interlocutòria judicial–, la jutgessa ha declarat la nul·litat parcial de la interlocutòria que va obrir indagacions per a eximir Azón, un dels querellats, ex-director general de la Guàrdia Civil i actualment magistrat de la sala social del Suprem. La magistrada, amb tot, escoltarà els empresaris denunciants i ha acceptat l’existència d’un “aforament sobrevingut” d’Azón. Finalment, ha evitat de traslladar la causa a l’alt tribunal.
Segons la interlocutòria, la magistrada de Barcelona ha acceptat que no tenia cap competència sobre Azón, perquè ara és jutge del Suprem. Admet, així, que l’ex-director de la Guàrdia Civil gaudeix d’un “aforament sobrevingut”, perquè en el moment dels fets als quals es refereix la querella encara no era jutge de l’alt tribunal.
La jutgessa torna a citar els cinc empresaris per als dies 15 i 20 d’abril en qualitat de querellants. Es tracta de Joan Arús, Joan Matamala, Jordi Baylina, Pau Escrich i Xavier Vives.
Petició de la fiscalia
La fiscalia va demanar a principi de març que no s’investigués Azón, un dels dos ex-directors de la Guàrdia Civil imputats per l’espionatge amb Pegasus. El ministeri públic considera que el fet que sigui jutge del Suprem i, per tant, aforat en aquesta instància, n’impedeix l’encausament. Azón és l’ex-màxim responsable de la Guàrdia Civil del 2018 al 2020.
L’encausament d’Azón i de María Gámez, directora del cos del 2020 al 2023, va transcendir a principi de febrer. Empresaris catalans es van querellar contra els dos comandaments a través de Sentinel Alliance.
Els cinc querellants comparteixen un perfil professional comú: són empresaris i desenvolupadors de protocols de codi obert per a governança descentralitzada, votació digital anònima i identitat digital sobirana. Sentinel Alliance sosté que l’espionatge va ser dirigit contra els querellants per la seva activitat professional.
