15.12.2016 - 19:38
Considera que les lesions de la víctima, que no ha declarat contra l’acusat, han sigut “de menor gravetat”
ALACANT, 15 (EUROPA PRESS)
La jutgessa del jutjat penal número 6 d’Alacant ha condemnat a dos anys de presó el jove detingut després d’haver estat gravat per una cambra agredint la seua parella en un portal de la població alacantina de Sant Joan, en considerar-lo culpable d’un delicte de lesions. Alhora, li prohibix acostar-se a la víctima menys de 500 metres en tres anys.
El jove, de 22 anys i nacionalitat ucraïnesa, ha defensat durant el juí que va ser un “arravatament de gelosia” perquè va veure la víctima amb un altre xic. A més, ha demanat perdó a les dones que s’havien identificat amb el vídeo però ha insistit que no sabia el que feia i que hauria comès “una bogeria”.
Segons considera provat la sentència, els fets van passar cap a les 7.00 hores del 20 de novembre quan el jove i la seua parella sentimental, de 38 anys i nacionalitat hongaresa, van arribar per separat al domicili a Sant Joan, en primer lloc ell, i més tard la dona. En entrar pel portal, l’acusat va aparèixer i li va propinar un fort cop de puny, que va fer caure a terra a la seua nóvia, es va col·locar sobre ella i li va donar cops de puny, puntades de peu i li va pegar el cap contra el terra. Després, la va agafar del pèl i la va arrossegar fins a l’ascensor.
El succés va ser gravat per un circuit tancat de televisió que s’havia instal·lat fa poc en la comunitat de veïns. En la sentència, facilitada pel Tribunal Superior de Justícia, la jutgessa rebutja que s’hi haja produït cap indefensió per a l’acusat pel canvi d’acusació del fiscal, que inicialment li atribuïa un delicte de maltractaments pel qual demanava nou mesos de presó i que després va elevar a lesions, pel que reclamava dos anys i tres mesos de presó.
La jutgessa assenyala que l’acusat va tindre possibilitat de prestar la seua conformitat amb la petició de presó al jutjat d’instrucció, però es va acollir al seu dret a no declarar. Únicament en el seu dret a l’última paraula, ha expressat el seu penediment i ha demanat perdó a les dones víctimes de violència de gènere que pogueren haver-se sentit identificades amb les imatges reproduïdes, tot i que rebutja que això es puga entendre com una prestació de conformitat.
IMATGES LEGALMENT OBTINGUDES
En relació amb les imatges gravades, la jutgessa considera que es tracta d’una prova vàlidament obtinguda, sense infracció de drets fonamentals i, per tant, gaudix de plena validesa. De fet, afirma que les càmeres van ser instal·lades per acord de la comunitat de propietaris, per a evitar robatoris, i que la seua existència estava publicada i anunciada en el portal de l’edifici, el que resulta suficient per a conèixer que la gravació afectava l’interior del portal i els usuaris tenien coneixement del seu ús.
Sobre les lesions de la víctima, la jutgessa afegix que en el part d’urgències es reflectix un esquinç cervical i es va prescriure a la pacient collaret durant cinc i set i tractament farmacològic. En este cas, la jutgessa assenyala que la víctima va patir lesions i que, d’acord amb la doctrina de Suprem, hi ha hagut una activitat posterior tendent a la curació prescrita per un facultatiu, amb administració d’antiinflamatoris i del tractament segons una planificació mèdica per a la seua curació.
En este cas, el fet que la pacient no hi haja usat el collaret, no té la consideració de tractament mèdic. Per a la jutgessa, per tant, les conseqüències de l’agressió constituïxen un delicte de lesions i no el que al·legava la defensa. En este cas, subratlla que tot i els mitjans utilitzats i l’alarma social generades per les imatges, les lesions sofrides han sigut “de menor gravetat” d’acord amb el part mèdics i l’informe forense i amb l’escassa entitat del tractament prescrit.
A més, té en compte les circumstàncies personals de l’acusat, que va mostrar el seu penediment i mancava d’antecedents penals. Per esta raó, considera ajustada a dret una pena de presó de dos any i la prohibició d’acostar-se a la víctima en qualsevol lloc durant tres anys i a una distància no inferior a 500 metres. La resolució no és ferma i contra ella cap recurs d’apel·lació davant de l’Audiència.
