La IA encara no té impacte en el nostre mercat de treball

Avui esperava les xifres del mercat laboral corresponents al mes de novembre. I, la veritat, no hi ha hagut gaires sorpreses. La desocupació ha baixat, i els afiliats a la Seguretat Social, també. Pràcticament les dues xifres s’han equilibrat. No disposem de detalls a casa nostra, però a escala estatal, el moviment d’afiliats ha estat l’habitual d’aquest mes, és a dir, les últimes caigudes anuals a l’hostaleria –a les Illes és on més baixen– i els augments a l’educació i, sobretot, al comerç pel Black Friday.

Però no esperava un informe d’Adecco que destacava, respecte de la IA: “La repercussió que ha tingut l’arribada de la IA en les plantilles de les organitzacions consultades sembla que continua essent limitada. Un 89,66% confirma que la IA no ha tingut cap impacte significatiu en la contractació de nous treballadors ni tampoc en els acomiadaments.” Només un 3,45% manifesta que ha disminuït la contractació de personal i el 6,90% restant diu que ha augmentat la contractació d’especialistes a conseqüència de l’arribada de la IA.

Això no vol dir que no es faci servir. Segons que diu, la IA exerceix un paper com més va més important en els processos de selecció, i no solament per part de les empreses. Per això, em sembla força nou el fet que els professionals sense feina també estiguin integrant a poc a poc l’ús d’aquestes eines en la seva cerca d’ocupació. “Així, un 25% de les persones en situació de desocupació, consultades per al nostre estudi, ja han utilitzat algun sistema d’IA per a trobar feina. El 59,7% d’ells diu que ha fet servir la IA per trobar ofertes d’ocupació, un altre 59,5% l’ha utilitzat per fer el seu currículum i un 40,4% per identificar empreses a les quals presentar-se.”

Però tornem a les dades del mes. Segons l’Observatori de Treball de la Generalitat, en el tancament del mes de novembre es registren 321.376 desocupats inscrits a les oficines de Treball de Catalunya, la xifra més baixa en un mes de novembre d’ençà del 2007. La desocupació disminueix d’un 1% en termes intermensuals, és a dir, es comptabilitzen 3.119 persones menys que no a l’octubre. A més, la caiguda registrada enguany és més intensa que no la del novembre del 2024 (-0,7%). Malgrat el que diu l’observatori, la baixa em sembla insuficient.

“Aquest mes de novembre, la reducció de l’atur s’escenifica, en la major part, en el col·lectiu dels joves, una dada que és positiva per a la inserció d’aquestes persones al mercat de treball i també és un missatge positiu pels nostres joves”, ha apuntat el secretari general de Pimec, Josep Ginesta, aquest matí, abans d’insistir en el fet que, tot i això, els empresaris continuen expressant la dificultat que tenen per a cobrir vacants. Alhora, ha valorat que, d’aquestes 3.119, 1.750 eren persones sense ocupació anterior.

Però potser cal mirar en termes interanuals i establir comparacions. Resulta que, en termes interanuals, la desocupació registrada a Catalunya disminueix a un ritme del 3,4%. En canvi, al conjunt de l’estat espanyol, la desocupació registrada continua disminuint amb més força (-6,2%). És gairebé el doble, i fa molts mesos que anem així, no hi trobo cap explicació raonable. Per cert, si anem al detall de comunitats autònomes, totes registren descensos interanuals de la desocupació, si bé amb intensitats diferents. Catalunya és la tercera per la cua, només per darrere del País Basc i Navarra.

Fixem-nos en els contractes. En comparació amb el novembre del 2024, la contractació ha incrementat d’un 2,3%, impulsada per l’ascens en els contractes temporals (+4,5), i s’han reduït lleugerament els indefinits (-0,6%). Per la seva banda, tornen a agafar embranzida els contractes indefinits discontinus –els que ajuden a amagar les xifres reals de la desocupació–, segons les dades acumulades fins el novembre. En aquests onze mesos, s’han formalitzat 281.953 contractes fixos discontinus, un 0,9% més que no pas en els onze primers mesos del 2024, mentre que la resta d’indefinits davallen (-1,6%). Un punt a assenyalar.

Precisament, sobre aquest aspecte, Randstad Research dedicava aquest matí una explicació al que ha passat aquest mes a escala estatal, en què, en unes altres circumstàncies de càlcul, la desocupació hauria augmentat molt més. Diu que la caiguda d’afiliació en hoteleria (-119.000 persones) no fa augmentar la xifra de desocupats, sinó els demandants d’ocupació. D’aquesta manera, les xifres del novembre fan coincidir en un mateix mes una pèrdua d’afiliacions a la Seguretat Social amb un descens de la desocupació registrada, la qual cosa en moltes circumstàncies és fàcilment explicable per una disminució de la població activa. Però en aquest cas la raó és diferent: no és que la població activa disminueixi aquest mes, sinó que gran part de la pèrdua d’ocupació en el sector de l’hoteleria no queda recollida en les xifres de desocupació registrades, sinó en les de demandants d’ocupació.

I, concretament, entre aquells demandants d’ocupació amb relació laboral, perquè desenes de milers de treballadors procedents de l’hoteleria que han quedat sense activitat al novembre compten amb un contracte fix discontinu en vigor, per la qual cosa no se’ls comptabilitza com a desocupats registrats. Aquest mes es fa molt palès que l’evolució de la sèrie de desocupació registrada té com més va menys contacte amb la realitat. Em sembla un raonament encertat i necessari de recordar.

Quant a l’ocupació, la mitjana d’afiliacions a la Seguretat Social a Catalunya durant el mes de novembre se situa en 3.880.302. Es tracta del valor més elevat en un mes de novembre de tota la sèrie històrica, com recorda l’Observatori del Treball. En comparació amb el mes d’octubre, la mitjana d’afiliacions disminueix d’un 0,07%. Si ho mirem en termes interanuals, l’afiliació manté un ritme de creixement estable, i aquest mes la taxa s’incrementa lleugerament, fins el 2,2%. En el conjunt d’Espanya, el creixement també s’accelera i se situa en el 2,5%. En aquest cas, la diferència de ritme amb l’estat espanyol és menor que en la baixada de la desocupació, però també em costa de trobar una explicació satisfactòria al fet que el mercat català millori més lentament que no pas l’espanyol.

La valoració de tot plegat que en fa Paco Ramos, secretari general de Treball, és molt positiva. Aquest matí ha comentat: “Les xifres d’ocupació i d’atur són molt bones i reflecteixen que el nostre mercat de treball va pel bon camí.” I ha afegit: “Hem d’aconseguir que la situació macroeconòmica de bonança arribi a les persones amb polítiques de relacions laborals o negociació col·lectiva, perquè la quantitat dels llocs de feina que es generen permetin als treballadors veure reflectida la bonança econòmica a les seves butxaques.”

Amb la seva primera frase, no sóc tan optimista com ell, però el desideràtum de la segona s’ha de compartir.