06.02.2026 - 19:40
Els grans bancs de l’estat espanyol van aconseguir el 2025 un benefici net conjunt de 34.000 milions d’euros, la qual cosa representa un increment del 7,0% respecte dels 31.700 milions obtinguts el 2024, segons els resultats anuals publicats per les entitats aquestes dues darreres setmanes, l’últim dels quals, el del Sabadell, l’hem sabut aquest matí. Per quart any consecutiu, doncs, els grans bancs tornen a marcar un rècord històric en els seus guanys. Cal dir de seguida que el Santander i el BBVA concentren més del 70% del benefici total assolit. I cal recordar que aquests resultats excel·lents es presenten malgrat la comptabilització de l’impost sobre el marge d’interessos i comissions (IMIC), que en cap moment han deixat de maleir.
La primera dada que cal tenir en compte és que el rècord s’assoleix en un any molt complicat per a la banca, en què els tipus d’interès oficials del BCE van començar al 3% i van acabar al 2%. De fet, la darrera baixada va ser al juny. De llavors ençà, l’autoritat monetària creu que ja n’hi ha prou. Segons els analistes de Funcas, el BCE ha aconseguit un nivell de tipus en què els efectes marginals de noves reduccions serien més febles i, potencialment, contraproduents.
La raó que expliquen és doble. D’una banda, la transmissió al crèdit privat ha perdut sensibilitat. Això vol dir que, avui, la demanda de finançament de les empreses depèn menys del cost financer marginal i més de les perspectives de rendibilitat pròpies i del grau de confiança en la recuperació. Per la seva banda, les llars ja han ajustat les seves decisions de despesa i d’hipoteques als nivells actuals de tipus. “Per tant, una nova retallada difícilment es traduiria en més inversió o consum, però sí en una reassignació de riscs dins el sistema financer”, apunten.
Aquest ha estat el panorama en què han hagut de treballar els bancs. Han hagut de fer front a la retallada de tipus que afecta directament els seus marges financers. Segons el Banc d’Espanya, els tipus cobrats pels bancs dels saldos vius dels crèdits a famílies han baixat del 3,1% al 2,8% en les hipoteques, i del 7,5% al 6,8% en els crèdits al consum. En el cas de les empreses, ho han fet del 4,0% al 3,4%. Les xifres són de desembre a desembre, i en termes mitjans. Evidentment, la baixada dels tipus actius ha tingut resposta immediata en els passius, és a dir, en la remuneració dels dipòsits de la clientela. En els que estan a la vista, la baixa és mínima, del 0,17% al 0,14%; i en els de termini, del 2,1% a l’1,6%.
Per salvar la dificultat, els bancs han optat per augmentar les comissions (el Santander ha batut un rècord històric en aquest apartat) i, sobretot, per augmentar el volum d’operacions, per mirar de mantenir o superar els valors absoluts, que són els que, finalment, compten. I aquí han aprofitat l’activitat del país, que ha funcionat molt bé i ha fet créixer la demanda de finançament, amb la qual cosa han pogut incrementar de manera important la seva cartera de crèdits.
Fixem-nos com, en els saldos vius de les entitats financeres que presenta el Banc d’Espanya en els dotze mesos, s’assenyalen augments de crèdits (concedits nous menys amortitzats) de 18.000 milions en les hipoteques, 9.000 milions en els crèdits al consum, en el cas de les famílies, i 16.000 milions en les empreses. Són volums molt elevats, 43.000 milions en total, que contrasten amb els 14.000 milions de diferència de saldos de l’any anterior i que impliquen una alta activitat operativa durant el 2025.
De totes maneres, hi ha un fet que no es pot passar per alt. Malgrat el bon comportament general dels beneficis finals, fruit de la correcta gestió feta, cal destacar que el creixement global dels sis bancs ha estat del 7%. Hem de pensar que venien d’un 21% el 2024, d’un 25% el 2023 i d’un 28% el 2022. És obvi que el canvi en la política monetària del BCE s’hi veu reflectit. L’efecte positiu dels tipus alts, que va tenir el seu punt àlgid el 2023 amb el 3,75%, s’ha acabat, i els bancs afronten un nou període amb un panorama diferent. “El marge del BCE per a continuar baixant tipus s’ha esgotat. A partir d’ara, l’estabilitat –o fins i tot un lleu enduriment– es perfila com la via més eficaç per a consolidar la credibilitat del banc central i permetre que els mercats de deute recuperin la seva funció disciplinària, perduda durant anys d’intervencionisme monetari”, conclou Funcas.
Hi ha un altre punt que cal tenir en compte. Els creixements dels resultats han estat força diferents entre entitats. N’hi ha tres que han crescut per sobre del 10%: el Santander, Bankinter i Unicaja. El BBVA, d’un 4,5%; i CaixaBank, d’un 1,8%. En canvi, el Sabadell ha baixat d’un 2,6%. El comportament final ha estat lluny de ser homogeni. I, fins i tot, el mateix dia de la presentació dels resultats, les accions han caigut amb força, sobretot en els dos més grans, Santander i BBVA i, avui també, en el Sabadell.
En el Santander, que va esmicolar a l’alça les previsions de beneficis, la causa va ser l’anunci, el mateix dia, de l’acord de compra de l’entitat financera nord-americana Webster. Si bé el seu valor va marcar a Wall Street un descens del 6,4% en la sessió de dimarts (l’operació es va comunicar amb el mercat europeu tancat), la reacció en el parquet espanyol, finalment, va deixar descensos més moderats, del 3,5%.
En el BBVA les coses van ser pitjors, i ahir, dijous, va experimentar una caiguda del 8,81% en borsa, després de la publicació dels seus resultats. Cal dir que la meitat els fa a Mèxic; d’aquí, l’interès en el Sabadell i l’OPA fallida, per a “espanyolitzar” l’entitat. La raó de la caiguda s’apunta al fet que el quart trimestre els beneficis van ser menors del que s’esperava i a la recança amb Turquia i la possibilitat que els EUA castiguin Mèxic amb aranzels. Ha estat un rècord de beneficis, però amb repicó negatiu. Per cert, avui el Sabadell s’ha deixat gairebé un 5% en la cotització.
I enguany què passarà? Segons molts analistes, els bancs tornaran a tenir un any bo. Els tipus d’interès no es tocaran, en principi, i l’activitat econòmica continuarà essent positiva, per la qual cosa el crèdit mantindrà el creixement en les empreses. En les famílies, s’espera que la despesa de consum mantingui el ritme del 2025. Ho preveuen el govern espanyol i el Banc d’Espanya. Hem de pensar que és un finançament que engreixa més que no els altres la rendibilitat de la banca, atès que sol generar-li un marge sis o set vegades superior al de les hipoteques.
Segons les previsions, aquest impuls servirà de combustible per als resultats bancaris també el 2026. De fet, les entitats van apostant per una cartera de crèdit més equilibrada, i se centren en les categories més rendibles, com ara el finançament a les empreses i al consum, més que no en les hipoteques, que és possible que frenin lleugerament, com han apuntat fa ben poc alguns alts directius d’entitats financeres, atesos els preus de l’habitatge. I sense descartar una actuació restrictiva de l’autoritat monetària en aquest punt concret.
En definitiva, al marge que les previsions d’enguany siguin bones, sembla difícil que puguin repetir un any com el passat, on les coses se’ls van posar molt bé. Només cal veure’n l’evolució a la borsa. Les accions del Santander, Unicaja, BBVA i CaixaBank han pujat més del 100% i Sabadell i Bankinter, més del 80%. No està gens malament per als seus accionistes…
