29.05.2017 - 13:04
Rull lamenta l'”atrocitat” dels documents confiscats a l’Arxiu de la Guerra
BARCELONA, 29 (EUROPA PRESS)
La família del geòrgaf, historiador, periodista i diplomàtic Gonzalo de Reparaz Rodríguez-Báez (Porto, 1860 – Mèxic, 1939) ha cedit a la Generalitat un fons documental recuperat recentment de l’Arxiu de la Guerra Civil a Salamanca, que custodiarà l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICGC) a la Cartoteca, on podrà veure’s fins a final de juliol.
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha celebrat aquest dilluns la recuperació d’una part de la història que va ser “confiscada i guardada sota clau fins que la lluita judicial d’una família ha permès recuperar-la”, en la inauguració aquest dilluns de l’exposició del fons, al costat de les netes del geògraf, María del Carmen de Reparaz i Marie Hélène López de Reparaz.
L’arxiu se sumarà en l’ICGC al llegat del fill de l’historiador, el també geògraf Gonzalo de Reparaz Ruiz, que va ser cedit el 2005 per la família i que junts mostraran un testimoniatge transcendental de la història política europea dels segles XX i XXI, segons Rull, a més d’una “fusió espiritual” amb el punt en comú del seu amor a Catalunya, des d’on tots dos es van exiliar.
El conseller ha lamentat les conseqüències encara molt directes que tenen “la bogeria de la Guerra Civil i l’atrocitat de l’Arxiu de Salamanca, que va tenir un naixement execrable”, i que fa que actualment moltes famílies no puguin accedir a allò més preuat: la seva pròpia memòria.
María del Carmen de Reparaz –que viu al Perú, on es va exiliar el seu pare– ha remarcat la satisfacció que suposa per a la família tancar el cercle i retornar els documents a la terra del seu pare, després d’un “calvari de recursos durant set anys”, ha descrit l’advocat de la família, Josep Cruanyes.
Van demanar la restitució dels documents de Gonzalo de Reparaz Rodríguez-Báez el 2009, però encara que la llei reconeixia aquest dret, el Consell d’Estat va assegurar que no era subjectiu i estava condicionat al fet que la comunitat autònoma decidís facilitar-lo, en aquest cas Madrid, que es va negar a assumir-ne la competència, i després d’anys de lluita legal van veure reconegut el dret en una sentència del Tribunal Suprem el novembre del 2016, segons Cruanyes.
“Tot i això, no s’ha acabat” ha explicat Cruanyes, ja que queden a Salamanca missives de Carmen Ruiz Santos que van ser retingudes que han reclamat –els ha reconegut la raó el cap d’arxiu de Madrid, per la qual cosa estan a l’espera del responsable estatal–, al costat de documents d’altres famílies, davant la qual cosa un relator de les Nacions Unides ha reiterat recentment a l’Estat que li queda molta feina a fer.
RECUPERAR LA MEMÒRIA
“Solemnitzem un acte que no hauria de ser, el d’exercir el dret d’una família, un país i un món sobri a recuperar la seva memòria”, ha afirmat Rull, i ha afegit que l’Arxiu Nacional de Catalunya comptarà amb una còpia digital del fons.
De Reparaz Rodríguez-Báez va arribar a Madrid durant la dècada del 1880, on va formar part dels cercles africanistes liderats per l’intel·lectual Joaquín Costa, a més de ser periodista especialitzat en geopolítica i proper a la Restauració, i posteriorment va treballar a París, Tanger, Llatinoamèrica i Suïssa, des d’on va treballar al costat de Francesc Cambó en l’acció d’internacionalització de Catalunya.
Després d’establir-se a Barcelona (1921) i Madrid (1931), amb l’esclat de la Guerra Civil va fugir de la capital catalana cap a Llatinoamèrica, on va morir a l’exili a Mèxic el 1939, i la seva neta María del Carmen, de Lima, ha recordat com el seu pare es definia com “un nen de la guerra”, i que va saber de l’existència del fons del seu avi a Salamanca el 2002.
