04.05.2017 - 19:39
MADRID, 4 (EUROPA PRESS)
Un estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i el Centre d’Investigació en Salut de Manhiça (Moçambic) ha demostrat que la resistència del paràsit de la malària a la cloroquina (CQ) ha disminuït fortament en algunes regions i, per tant, pot tornar a utilitzar-se com a arma complementària contra aquesta malaltia.
De fet, els resultats publicats en la revista ‘Scientific Reports’ van mostrar que el compost és eficaç a eliminar el paràsit, ja que el 98 per cent dels pacients tractats van quedar lliures d’infecció amb prou feines 72 hores després de rebre la primera dosi.
La resistència als fàrmacs pot tenir un cost adaptatiu per al paràsit, en aquest cas sol revertir quan es deixa d’usar el fàrmac en qüestió.
Això és el que ha succeït amb la cloroquina, expliquen els autors d’aquest treball, després de la propagació global de paràsits resistents en els anys 70, ja que la prevalença dels mateixos ha disminuït en els últims anys com a resultat de la suspensió de l’ús del fàrmac.
Segons han observat en algunes zones de Moçambic, la prevalença de paràsits resistents ha disminuït del 90 per cent en 2006 al 30 per cent en 2010, per la qual cosa podria tornar a usar-se a certes regions, no com a tractament de primera línia, però si com a fàrmac complementari per potenciar els esforços d’eliminació de la malària.
En l’estudi van avaluar l’eficàcia de la CQ en el tractament d’infeccions asimptomàtiques en voluntaris adults de Manhiça, una zona on la prevalença de malària clínica en nens ha arribat fins al 40 per cent.
Per a això, els autors van realitzar visites comunitàries cercant individus sense símptomes clínics, però infectats pel paràsit de la malària (observable per microscopía).
A alguns els van administrar CQ i a altres placebos, i els van seguir de forma intensiva durant un mes. Les mostres de sang van ser analitzades per microscopía i per mètodes moleculars per confirmar la presència o absència del paràsit i detectar mutacions que confereixen resistència al fàrmac.
A més de l’elevada eficàcia aconseguida amb la primera dosi, el treball també ha revelat que es van trobar al·lels mutants (que confereixen resistència al CQ) en menys del 5 per cent dels casos, una baixa prevalença de paràsits resistents que confirma la tendència observada en altres països africans.
ELIMINEN DE FORMA ESPONTÀNIA EL PARÀSIT
“Aquest estudi també aporta informació important sobre l’evolució de les infeccions asimptomàtiques”, ha assenyalat Beatriz Galatas, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi, ja que el 18 per cent dels pacients tractats amb placebo van eliminar espontàniament el paràsit.
L’investigador del CISM Pedro Aide, també coordinador de l’estudi, creu que aquesta troballa estableix les bases per provar l’eficàcia de la cloroquina en pacients simptomàtics, tant adults com en nens malalts.
De fet, conclouen que la CQ podria usar-se com a complement en campanyes d’eliminació basades en l’administració massiva d’antimalàrics, com la del projecte ‘MALTEM’ en el sud de Moçambic, recolzat per l’Obra Social La Caixa i la Fundació Bill and Melinda Gates.
“La cloroquina té dos avantatges: té un excel·lent perfil de seguretat fins i tot en dones embarassades i nens petits, i té una vida mitjana llarga (triga uns dos mesos a eliminar-se del cos) per la qual cosa també aporta un benefici profilàctic”, assenyala Quique Bassat, també coordinador de l’estudi.
