16.08.2025 - 06:51
|
Actualització: 16.08.2025 - 11:57
The Washington Post · Cat Zakrzewski, Catherine Belton i Francesca Ebel
Anchorage, Alaska. Catifa vermella, encaixades de mans i un vol solemne d’avions militars. Així ha rebut el president Donald Trump el president rus Vladímir Putin, com un heroi que trepitja sòl nord-americà per primera vegada en anys.
Quatre hores més tard, aquell ambient afable s’havia esvaït del tot. En compte d’això, hem assistit a una compareixença abrupta i incòmoda en què tots dos mandataris, amb el rostre greu, han pujat a l’escenari abans de l’hora prevista i sense cap acord per a anunciar.
Trump, que sol entretenir-se amb els periodistes tot xerrant durant més d’una hora, ha parlat menys de quatre minuts i ha abandonat l’escenari sense respondre ni una sola pregunta dels centenars de reporters presents.
Els contrasts viscuts a la base militar conjunta Elmendorf-Richardson, a Alaska, han posat de manifest els límits de Trump per a convertir la diplomàcia internacional en espectacle televisiu.
La tarda havia començat amb jovialitat. Trump va rebre Putin amb el to d’espectacle que ha caracteritzat la seva carrera: va aplaudir mentre el president rus s’acostava per la pista, li va fer uns copets al braç mentre se saludaven i va riure breument davant les primeres paraules de Putin. Després van pujar tots dos al cotxe blindat de Trump, conegut per “the beast” (la bèstia), sense intèrpret –una violació inusual i molt comentada dels protocols de seguretat i diplomàtics.
La calidesa de la rebuda ha causat commoció a Ucraïna i a Europa, sobretot pel contrast amb la rebuda que va tenir el president ucraïnès Volodímir Zelenski a la Casa Blanca el febrer. En aquella reunió, Zelenski –amb l’uniforme militar habitual– va ser increpat en directe per Trump i pel vice-president J. D. Vance quan va dir que no podia acceptar un alto-el-foc sense garanties de seguretat.
Abans de la cimera, Trump s’havia mostrat molt optimista sobre la possibilitat d’arribar a un acord per a portar la pau a Ucraïna. “No estaré content si me’n vaig sense alguna mena d’alto-el-foc”, havia declarat a Fox News durant el vol de Washington a Alaska. Ha estat així.
Avenç proclamat, insatisfacció evident
Tot i intentar d’embellir la jornada durant l’aparició conjunta amb Putin –tot declarant que s’havia fet “un gran avenç”–, la insatisfacció es notava a la cara del president dels EUA. Va donar molt pocs detalls sobre què havien parlat i va dir que el següent pas seria trucar als dirigents de l’OTAN i al president Zelenski.
Putin, en canvi, ha aconseguit molts objectius només amb la invitació a reunir-se amb Trump, i ha adoptat un to més càlid en la seva compareixença. Ha subratllat el vincle que, segons ell, ha establert amb el president dels EUA i ha avalat l’afirmació de Trump en el sentit que Rússia no hauria envaït Ucraïna si ell hagués estat a la Casa Blanca el 2022. També ha descrit les converses com a “amigables i de confiança”.
L’aparició conjunta ha servit a Putin per a repetir en públic els arguments sobre les “arrels” de la guerra: les amenaces de seguretat que, segons ell, provenen d’una Ucraïna hostil. Mentre Putin parlava, Trump semblava cansat i, fins i tot, avorrit.
El president rus ha acabat el discurs amb una frase curta en anglès i amb un gran somriure, tot dient que es tornarien a veure aviat: “La pròxima vegada a Moscou.” Frase a la qual Trump ha respost amb evasives, dient que era una idea interessant, però que, probablement, li costaria “molts maldecaps”.
El viatge de Putin a Alaska ha estat la primera vegada que el president rus trepitjava sòl occidental d’ençà de la invasió d’Ucraïna el febrer del 2022, que ha causat desenes de milers de morts. Putin ha rebut d’aleshores ençà una condemna internacional generalitzada i, fins i tot, una ordre de detenció del Tribunal Penal Internacional. La cimera també ha estat la primera visita del president rus als Estats Units d’ençà del 2007 –llevat d’un pas per la seu de les Nacions Unides a Nova York.
Reaccions de perplexitat
En aquest context, els primers moments de la cimera han trencat dècades de política dels EUA envers Rússia i han deixat perplexos els experts en política exterior.
“Déu meu, Putin ha rebut aplaudiments de Trump!”, ha publicat a X l’historiador rus Sergei Radchenko, de la Johns Hopkins School of Advanced International Studies. “Quina imatge!”
Putin, de fet, semblava gaudir de la rebuda fins que s’ha encarat amb la premsa. A Rússia, les conferències de premsa són molt coreografiades i les preguntes dels periodistes solen ser filtrades. El president rus ha mostrat una incomoditat visible quan els reporters li han fet preguntes cridant abans de les converses, inclosa una sobre les morts de civils a Ucraïna. Ha arrufat la cella, ha fet algunes ganyotes i fins i tot ha acabat escridassant els periodistes.
A Rússia, en canvi, la televisió pública ha elogiat molt la coreografia inicial. El periodista Pavel Zarubin ha dit que el descens sincronitzat de tots dos presidents dels respectius avions ha estat “un element molt important” de la reunió, que demostrava la voluntat de coordinació i de treball conjunt. I el fet que tots dos pugessin al mateix cotxe “demostra la confiança personal” entre ells.
Quan la reunió ha acabat de manera sobtada, la televisió russa ha maquillat el canvi de to i ha continuat destacant la càlida benvinguda de Trump a Putin. El canal estatal Rossiya-1 ha tancat la retransmissió en directe amb to triomfal: “La catifa vermella i l’encaixada de mans càlida, gairebé amistosa, no s’avenen amb el retrat de Rússia que han pintat [els europeus] com un estat pària.”
Cat Zakrzewski és la corresponsal del Washington Post a la Casa Blanca. Catherine Belton és l’autora d’uns quants llibres sobre Putin. Francesca Ebel és la corresponsal del Washington Post a Moscou.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
