24.04.2017 - 16:55
MADRID, 24 (EUROPA PRESS)
La Confederació Intersindical de Crèdit (CIC) ha recorregut davant el Tribunal Suprem la sentència de l’Audiència Nacional en la qual es condemnava per apropiació indeguda 65 ex-alts càrrecs i directius de Caja Madrid i Bankia per l’ús que van fer de les targetes ‘black’ i demana que els dos principals encausats -Miguel Blesa i Rodrigo Rato– se’ls condemni a més pel delicte d’administració deslleial.
El recurs de cassació interposat davant l’alt tribunal i al qual ha tingut accés Europa Press sol·licita que es condemni els dos expresidents de Caja Madrid pel delicte que l’acusació popular imputava els dos banquers i del qual el tribunal de l’Audiència Nacional va absoldre.
La CIC demana que es diferenciï la comissió del delicte d’apropiació indeguda per part de Blesa (president de Caja Madrid entre 1996 i 2010) i Rato (president de Caja Madrid i Bankia fins al 2012) amb el delicte d’administració deslleial que, com a màxims responsables de l’entitat nacionalitzada, van cometre amb aquesta pràctica “amb la qual van causar un innegable crebant” a l’entitat.
Sobre aquest tema assenyala que Blesa i Rato, condemnats a sis i quatre anys i mig de presó respectivament, van abusar de les funcions pròpies del seu càrrec i van modificar la naturalesa de les targetes nascudes sota un acord del Consell d’Administració de la caixa extinta el maig del 1988.
RESPONSABLES DEL SISTEMA DE TARGETES
A més exposa que, encara que el tribunal que presideix la magistrada Ángela Murillo no aprecia comissió d’administració deslleial -penat des de tres mesos a sis anys de presó– sí que precisa en la sentència condemnatòria coneguda el passat 23 de febrer que Blesa va repartir targetes als alts càrrecs de la caixa extinta com si formés part de la seva retribució sabent que aquesta no era la seva finalitat.
Sobre qui va ser vicepresident econòmic del Govern espanyol li retreu que continuï amb la pràctica aprovant la concessió de targetes a membres del seu equip “amb el consegüent minvament del cabal de Bankia”, segons exposa la CIC en el seu recurs en el qual posa l’accent que va existir un perjudici per al patrimoni social com a conseqüència de la gestió de la mercantil amb infracció, “conscient i consentida”.
Mancant que la sentència sigui ferma, l’Audiència Nacional va acordar no prendre cap mesura cautelar sobre els dos expresidents de Caja Madrid en sengles vistes prèvies celebrades el passat mes de març i els va deixar en llibertat en entendre que el comportament de tots dos durant el procediment ha estat “irreprotxable” i “total”.
