12.04.2017 - 16:02
La rehabilitada Vil·la Joana acull des del 2016 un museu sobre la literatura, Verdaguer, l’edifici i Barcelona
BARCELONA, 12 (EUROPA PRESS)
La Casa Verdaguer de la Literatura, situada a la Vil·la Joana de Vallvidrera (Barcelona), farà un “salt endavant” durant el mes de juny oficialitzant l’obertura del museu, en funcionament sense cap publicitat des del juny passat, ha anunciat el director del Museu d’Història de Barcelona (Muhba), Joan Roca, aquest dimecres en la presentació del museu davant la premsa.
El d’aquest dimecres ha estat l’acte amb caràcter més formal que s’ha fet a l’equipament des que van acabar les obres del museu: estava llest al juny del 2016, però no es va poder fer inauguració en coincidir amb la campanya electoral de les eleccions generals.
Des de llavors, s’ha pogut visitar però no se li donava publicitat a l’espai durant el que Roca ha definit com un “període de rodatge” en el qual s’ha anat ajustant el funcionament, que acabarà durant el mes de juny en incorporar-se a la xarxa del Muhba.
Serà, igual que a la data d’obertura de l’any passat, el 10 de juny, coincidint amb l’aniversari de la defunció de l’escriptor Jacint Verdaguer, que des del 1921 s’ha commemorat a Vil·la Joana per ser el lloc on va morir.
Aquest passat de l’edifici, que inclou haver albergat unes escoles d’educació especial pioneres, s’explica al nou museu, que ha reconvertit l’exposició dedicada només a Verdaguer que va haver-hi entre 1963 i 2014 en aquest mateix espai per donar el pes del relat a la literatura.
Segons el segon tinent d’alcalde de Cultura de Barcelona, Jaume Collboni, l’espai “no se superposa, sinó que es complementa” amb el projecte de la Casa de les Lletres, que s’inscriu en l’elecció de Barcelona com a ciutat literària per la Unesco.
MENYS VERDAGUER I MÉS LITERATURA
Vil·la Joana és un espai simbòlic per ser el lloc on Verdaguer va triar anar a morir –a diferència de Barcelona, des d’allà podia veure Montserrat–, però el nou plantejament del museu ha evitat que sigui “una instal·lació necrofílica”, segons un dels comissaris, Oriol Izquierdo.
Més que de Verdaguer en si, es parla de la seva relació amb el moment que vivia Catalunya llavors, fins a quin punt serveix com a exemple dels escriptors de l’època i com la seva figura s’inscriu en la tradició romàntica d’Europa del moment.
La seva relació amb Barcelona també té el seu espai, alhora que la relació de la ciutat amb la literatura, i també hi ha una part important dedicada a la literatura en si, “responent què és i mostrant la seva multiplicitat”, ha explicat Izquierdo.
També es mostra l’evolució de la casa i la importància que va tenir l’escola especial que va albergar, amb testimoniatges de persones que hi van ser, i alhora es poden veure els resultats de les excavacions, que han trobat una tina de vi.
REHABILITACIÓ COMPLEXA
La rehabilitació ha estat d’una alta complexitat, segons l’arquitecte Tomàs Morató, a causa del mal estat de l’edifici, de manera que ha estat “pràcticament una reconstrucció”.
Morató xifra en un 80% les parts que s’han hagut de fer de nou, com ara gran part dels elements de la façana o molts dels terres hidràulics, que són còpies actuals sobre la base del disseny dels originals.
