30.12.2025 - 21:40
|
Actualització: 30.12.2025 - 21:52
En el joc de la pilota, el servidor no pot servir fins que l’adversari no pronuncia l’expressió “va de bo”, que vol dir que està preparat per a restar. La pilota és un joc de cavallers i qui té el servei no pot usar la picardia per a agafar l’adversari a contrapeu o desprevingut. Els directius actuals d’À Punt es van apropiar aquesta frase feta, que és molt popular, per titular el magazín de les vesprades. A desgrat d’això, Va de bo mai no ha estat un programa cavallerós ni elegant, com ho és la pilota valenciana. L’espai, de tres hores de durada i que va ser presentat el setembre passat com la gran opció de la televisió pública per a les vesprades, només ha durat un trimestre. L’emissió del 23 de desembre va ser la darrera. Els presentadors, Nacho Cotino i Màbel Martí, es van acomiadar dels espectadors desitjant-los bones festes i agraint la tasca de tot l’equip. Aquell dia van fer una audiència del 0,7%. El van veure 7.000 persones. I no va ser el pitjor dia, perquè el 19 de novembre va fer un 0,5%. Unes xifres que han obligat a cancelar el programa.
En la presentació de la programació, qui era el president del consell d’administració de la corporació, Vicente Ordaz, va dir que Va de bo seria un programa “fluid i agradable”. El resultat han estat les ensopegades de tota mena que ha tingut. Màbel Martí, tocant de peus a terra, reconeixia que era un desafiament dificilíssim. Això és perquè aquesta franja sempre ha estat la més fluixa d’ençà del començament de les emissions d’À Punt i, també, perquè la competència de les televisions espanyoles està molt estructurada i consolidada.
Autodescentrat
D’ençà del primer dia, Va de Bo, el 15 de setembre, va oferir símptomes d’un biaix polític injustificat en un mitjà públic. El programa, que s’havia venut com un espai de proximitat, “fet ací”, deia el co-presentador Nacho Cotino, per a tractar la informació més pròxima als valencians, començava cada dia amb una mena de sumari editorialitzant que, indefectiblement, tenia per protagonistes Koldo García, José Luis Ábalos i Pedro Sánchez.
Qualsevol excusa era bona per a atacar d’una manera gens dissimulada el partit socialista amb texts que semblaven trets de l’argumentari diari del PP. La clau de l’anàlisi sempre era espanyola. Un exemple d’això és que el dia que Carlos Mazón va comparèixer al congrés espanyol per ser interrogat a la comissió d’investigació de la gota freda, la tertúlia la van protagonitzar una representant d’EsDiario, l’ex-cap de gabinet de l’ex-conseller de Cultura, Vicente Barrera, de Vox, i un periodista de Las Provincias. Van dedicar dotze minuts a comentar la sessió parlamentària. Els mateixos dotze minuts que van dedicar a comentar la situació de José Luis Ábalos.
A les taules de debat, pràcticament mai no es complia la pluralitat política i la igualtat de gènere dels quatre tertulians. Gairebé sempre hi havia tres homes i una dona i, fins i tot, alguna vesprada, hi ha hagut quatre homes. Cinc, comptant-hi Nacho Cotino, que feia el paper de moderador. I, quant a la procedència d’aquests comentaristes, la majoria eren castellanoparlants, alguns venien a propòsit de Madrid per participar-hi i provenien de presumptes mitjans ultraconservadors, com ara The Objective i OKDiario. També va ser un dels primers tertulians Toni Cantó, qui va entrar a la televisió que tant havia denigrat i insultat quan es va posar en marxa. Setmanes després es va anunciar que Va de bo només havia estat una pista d’aterratge per a ell i que tindria un programa propi, El debat, del qual ja s’han fet tres emissions.
A banda la tertúlia política, també en tenia una dita de “societat”, on es parlava de temes considerats més lleugers, que moderava Màbel Martí i que, a vegades, tampoc no complia l’article del llibre d’estil que diu que cal cercar persones expertes sobre les qüestions de què es tracta, perquè hi aporten coneixement. També es diu que s’ha de cercar l’equilibri entre homes i dones.
Un dels capítols més vergonyosos del programa es va produir quan van emetre un vídeo en què s’insinuava una presumpta relació sentimental entre el president espanyol, Pedro Sánchez, i la ministra i secretària general del PSPV, Diana Morant. El to era obertament masclista i el contingut, ofensiu. La corporació va rebre tantes crítiques que la direcció va emetre un comunicat demanant disculpes per haver-lo emès. Segons que deien, “no es correspon als valors d’igualtat, respecte i responsabilitat social que haurien de guiar l’actuació de la cadena”.
Qui és Nacho Cotino
El copresentador del programa, Nacho Cotino, no ha amagat mai les preferències polítiques: no les amaga a la taula que hauria de moderar ni tampoc a les xarxes socials. Abans de les eleccions del 2023, va penjar un vídeo a la xarxa X donant suport a Carlos Mazón per “una Comunitat Valenciana lliure, on l’individu estiga sempre en el centre, en ple ús de la llibertat”.
El dia que va dimitir Mazón, el 3 de novembre, va criticar que no haguera estat prou intel·ligent per haver triat un altre dia, perquè coincidia amb el començament del judici del fiscal general de l’estat i, és clar, aquest afer que afectava el govern socialista quedava tapat. “Com és possible que no hi haja hagut eixa intel·ligència estratègica per a ajornar-ho, encara que siga un dia, per a aprofitar el dia”, va dir amb indignació.
Una de les característiques de Cotino, com a conductor del programa, és que aprofita la procedència dels tertulians per a expressar-se la major part del temps en castellà. Quan parla en català, ho fa amb un registre gens formal, ans al contrari, vulgaritzant i folkloritzant, lluny d’allò que marca, fins i tot, el nou llibre d’estil de la casa, molt més lax que no pas el primer, que es va elaborar amb l’assessorament de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
La carrera professional de Nacho Cotino ha estat sempre lligada a les relacions públiques i a l’esport. Segons el currículum que té penjat a la xarxa, va acabar els estudis de COU a l’Institut Jordi de Sant Jordi de València. L’experiència professional va començar com a relacions públiques de la discoteca Distrito 10 i després com a cap de promoció de V5, una promotora de concerts. Durant un any ho va simultaniejar amb el càrrec de cap d’esports de la cadena COPE al País Valencià, Múrcia, les Illes i Castella-la Manxa.
L’any 2003 el van fitxar com a cap d’esports de Ràdio Nou i l’any 2007 va saltar cap a la televisió, on també va dirigir la informació esportiva i els continguts relacionats amb el València Club de Futbol.
El premi a Vicente Ordaz
La programació de tardor, que ja ha vist com s’anul·lava un dels programes estrella, la va presentar Vicente Ordaz, que va prendre possessió del càrrec de president de la corporació al gener. Era el cap d’informatius de la COPE a València i, d’ençà del primer dia de les emissions, va ser tertulià d’alguns dels programes d’À Punt. En els primers dies com a director general, va anunciar que promourien més hores de programació en castellà i programarien corregudes de bous. Tot plegat, va justificar, per a guanyar audiència. I ho ha fet. La majoria dels films i sèries de producció aliena que es programen tenen com a idioma únic el castellà. I, quant als bous, ha posat en marxa un programa titulat La plaça, que obté zeros tècnics d’audiència, i ha recuperat allò que el departament de comunicació d’À Punt anomena “corregudes històriques”. El cas més sonat d’aquesta davallada als arxius de la casa va ser l’emissió d’una correguda del 1997 en el mateix moment en què la ciutat de València s’omplia de gent que es manifestava en el primer aniversari de la gota freda. L’escarn a les víctimes i a la ciutadania en general encara és més profund si es té en compte que el torero protagonista era Vicente Barrera, que va ser vice-president i conseller de Cultura de Carlos Mazón, militant de Vox i negacionista del canvi climàtic.
Això va comportar una reacció en cadena de treballadors de la casa, que l’endemà es van mostrar a les xarxes obertament avergonyits per la decisió. El Consell de l’Audiovisual de la Comunitat Valenciana va emetre una nota fent pública la discrepància per la decisió de no cobrir informativament la manifestació.
Vicente Ordaz ja no és el president de la corporació. Ara és el responsable de comunicació del president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca. Ordaz va dir, en unes primeres declaracions, quan el van nomenar, que demanaria als partits polítics que apartassen À Punt del debat polític. De les portes giratòries, no en va dir res.
Ni la introducció de més castellà ni de corregudes de bous salven À Punt de la caiguda d’audiència. El programa de debat esmentat, conduït per Toni Cantó, va fer un 2,4% i 19.000 espectadors en la primera emissió. En la segona i la tercera va obtenir un 1,5% i un 1,6%, amb 13.000 i 12.000 espectadors, respectivament.
El descrèdit dels informatius
Els informatius d’À Punt van arribar a la màxima credibilitat i acceptació de l’audiència durant els dies de la gota freda i els mesos posteriors. Els espectadors van premiar amb fidelitat la tasca informativa i la rigorositat amb què es va complir l’encàrrec del servei públic. Els canvis en la llei, que van permetre el canvi de majories i de l’elecció tant al consell d’administració com a la direcció dels departaments, va comportar la recuperació de directius clarament identificats amb la gestió de Canal Nou. El zaplanista Paco Aura n’és el director general i Josep Magraner, el director d’informatius.
La presència de Magraner ha capgirat la manera de treballar de la redacció. Fins i tot, ha desaparegut la transparència física dels despatxos amb parets de vidre i ell se n’ha fet fer un a banda, fora de la visió dels periodistes. Ha expulsat de la redacció els responsables de xarxes i ha establert un règim de tirania denunciat per uns quants treballadors de la casa. Tant és així, que en una votació convocada pel Consell d’Informatius, el 89% de la redacció va desaprovar-ne la gestió. Amb la llei anterior, la votació hauria estat vinculant i Magraner no hauria pogut ocupar més el càrrec, però amb la rebaixa de les atribucions del Consell de Redacció, la votació era merament informativa.
Una trilogia èpica?
Una de les incògnites que caldrà aclarir l’any 2026 és qui substituirà Ordaz a la presidència del consell d’administració. Ara les funciona les fa, de manera provisional, Rosalía Mayor. Fa alguns dies va sonar amb molta força el nom de Pau Pérez Rico, un altre històric de Canal 9, on va començar a treballar com a periodista l’any 1989 i que, amb l’arribada de Zaplana al poder, va ser cap d’informatius i executor de totes les censures i manipulacions. Els darrers anys de vida laboral, els ha passats com a director de comunicació d’El Corte Inglés al País Valencià. Si es concreta el nomenament, es confirmaria el retrobament d’una trilogia èpica, un retorn al passat amb totes les lletres, amb l’alineament de Pérez Rico a la cúpula, Paco Aura com a director general i Josep Magraner com a cap d’informatius. Llavors, la pilota restaria encalada.
A l’espera de saber que passarà, de moment, el que si que ha anunciat la direcció d’À punt és que a partir del 7 de gener, el programa de la tarda estarà presentat per Carme Alcayde i Ferran Cano. Es dirà La vesprada amb tu. I l’han presentat com un programa que compaginarà entreteniment amb informació. Afirmen que la principal novetat és una primera part de testimonis de tu a tu, de caràcter íntim i molt personal. Haurem d’esperar a principi d’any a veure què ofereixen, però la tria de presentadors sembla que han optat per fer un programa molt menys polític i més basat en la informació local i cultural, ja que Ferran Cano és la cara d’À punt de les festes populars, i Alcayde acostuma a fer més entreteniment. El gran dubte serà, en quin idioma presentarà Carme Alcayde? En molt poques ocasions s’ha vist a la valenciana parlar en català.
