La balança fiscal: manca de dades en plena negociació del finançament

És la cançó de l’enfadós. El PSOE i el PP hi han vist sempre el perill que es convertís en una arma de confrontació política i n’han gestionat les dades segons els ha interessat en cada moment: presentant-les amb el seu mètode de càlcul o, directament, amagant-les. Només el ministre espanyol Pedro Solbes les va fer públiques, respecte de tots els territoris, el 2008, abans del darrer pacte de finançament. El govern espanyol ratificava que els càlculs dels experts sobre el dèficit fiscal català no anaven desencaminats. Els resultats dels estudis de la balança fiscal de Catalunya amb l’administració espanyola que d’ençà del 2005 ha fet el govern català han reflectit un dèficit crònic d’una mitjana del 8% del PIB entre el 1986 i el 2021. Però els últims anys calculats, lluny de reduir-se, va arribar al 9,8% i al 9,6%. És a dir, va significar entre 20.772 i 21.982 milions. Aquests van ser els ingressos aportats pels catalans que no van tornar. I això és, ni més ni menys, que la meitat del volum dels comptes de la Generalitat. Una quantitat equiparable al pressupost dels departaments de Salut, Educació i Drets Socials, va exemplificar aleshores el govern. És fàcil imaginar-se la capacitat que tindria Catalunya de millorar els serveis públics si disposés dels propis recursos.

La negociació del nou sistema de finançament avança. La vice-presidenta i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, es va comprometre dilluns a detallar la nova proposta entre el gener i el febrer vinents. Però les negociacions amb ERC i el govern de Salvador Illa sobre el nou model es fan amb un buit d’informació pública rellevant: l’executiu català no ha actualitzat els càlculs de la balança fiscal i les darreres dades que va aportar el govern espanyol l’any passat a petició de Junts eren incompletes. De fet, un dels arguments que va esgrimir Junts per a trencar les relacions amb el PSOE va ser, precisament, l’incompliment del compromís de publicar-ne les dades.

L’escanyament econòmic ha estat un dels arguments més contundents de l’independentisme i la publicació d’una balança fiscal que el certifiqui li’n renovaria la vigència. Però el govern de Salvador Illa no l’ha calculada, ni la tardor passada ni aquesta. Això no vol dir que no ho acabi fent: l’executiu ha assegurat que l’actualitzarà i que ho farà d’acord amb la llei que l’hi obliga. I és que per a la Generalitat no és un càlcul voluntari sinó obligatori d’ençà que el 2012 es va aprovar una reforma de la llei de finances públiques de Catalunya que així ho estableix, promoguda per ERC i pactada amb CiU. La consellera d’Economia, Alícia Romero, va ratificar dimecres al parlament que ho farien: “Es presentaran i es publicaran amb la llei de pressupostos”, va dir.

En concret, la llei del 2012 estableix que el departament d’Economia ha de calcular la balança fiscal “corresponent a les darreres dades definitives disponibles” cada any, abans que el consell executiu aprovi el projecte de llei del pressupost i l’enviï al parlament. L’ha d’incorporar com un annex en l’informe econòmic i financer i seguir la metodologia acordada pel grup de treball constituït pel govern l’any 2013. El principi més habitual és el del flux-monetari, segons el qual els ingressos s’imputen al territori on es localitza la capacitat econòmica sotmesa a gravamen i la despesa s’atribueix al territori on es fa. Ara bé, el calendari de publicació de la balança és important i el govern no ha aclarit si la publicarà després que l’executiu de Sánchez hagi presentat el nou sistema de finançament o abans. Podria fer-ho després, perquè, fins que no hi hagi un acord sobre el model, ERC ha insistit que no negociarà els comptes i, a més, va ajornar el debat sobre l’habilitació de la gestió progressiva de l’IRPF fins l’any vinent per prioritzar una entesa en la reforma del sistema de règim comú.

Del nou model, més enllà dels principis genèrics habituals, se’n saben poques coses: una de destacada és que s’eliminarà el sistema actual de bestretes i liquidacions al cap de dos anys, i una altra també clau és que el govern espanyol no s’ha compromès a respectar el principi d’ordinalitat, segons el qual els territoris no poden perdre posicions en el rànquing de recursos per càpita després de l’aportació a la solidaritat.

Si el dèficit fiscal anual equivaldria a uns 22.000 milions l’any, d’acord amb els últims càlculs de la Generalitat, quina millora hauria de representar el nou model de finançament per reduir-lo significativament? Tot i que no tan sols el sistema de finançament influeix en el dèficit fiscal, l’infrafinançament és una de les causes que més hi tenen a veure. I la cruesa de les xifres diu que les diferents reformes del model l’han mantingut força estable. El dèficit fiscal s’ha cronificat malgrat els acords per a renovar el model del 1987, el 1992, el 1997, el 2002 i el 2009. Fa anys que els partits independentistes van concloure que la manera de trencar aquesta tendència, en absència d’un estat propi, era un sistema equivalent al concert econòmic que donés a la Generalitat la clau de la caixa. És a dir, el poder polític i econòmic que donaria la gestió i la recaptació dels imposts que paguen els catalans. Però la idea del finançament singular que va proposar finalment ERC (amb una contribució a la solidaritat i la proposta de calcular una compensació a l’estat per la despesa que fa a Catalunya) ha acabat rebaixant-se en la negociació amb els socialistes: la demanda de la sobirania fiscal ha quedat reduïda a la demanda d’un traspàs progressiu de l’IRPF. Així que les millores que pugui aportar el nou sistema tindran sobretot a veure amb els milions efectius de més que s’endurà Catalunya i que podran revertir en els serveis públics. Per això Madrid ha de posar més recursos sobre la taula, i han de ser substancials perquè la millora per al Principat sigui significativa, si pretén de complir amb la premissa històrica que cap territori de règim comú ha de sortir perdent amb el canvi de model.

Com publicarà el govern d’Illa la balança fiscal si no té les dades actualitzades? Les farà públiques abans el govern espanyol? És un altre interrogant que ronda el compromís de la consellera Romero. La seva predecessora en el càrrec, la republicana Natàlia Mas Guix, no va disposar de les dades. De fet, el govern va denunciar la manca de les dades sobre la territorialització de la despesa de l’estat i dels seus organismes autònoms, que fa anys que el govern espanyol no publica ni transmet a la Generalitat. Abans, el conseller Jaume Giró havia fet la mateixa denúncia. Quant al darrer càlcul de la balança fiscal, presentada el 2023 respecte dels anys 2020 i 2021, el govern va buscar informacions alternatives al BOE i a les referències del consell de ministres per poder fer-ne una estimació i completar la informació pública de la liquidació dels ingressos de l’estat, les inversions de les empreses públiques a Catalunya, els ingressos d’Enaire i Ports de l’Estat a Catalunya i els ingressos i les despeses territorialitzades de la Seguretat Social.

El govern de Mariano Rajoy va presentar el 2017 els anomenats comptes territorialitzats, amb un mètode de càlcul diferent que els estalviava haver de legitimar la magnitud real del greuge, i Sánchez ha guardat les xifres amb zel. El maig de l’any passat, el govern espanyol va publicar dades en brut corresponents al 2021 perquè així ho havia acordat amb Junts en canvi de la pròrroga del decret anticrisi. Però la Generalitat, aleshores en mans d’ERC, va denunciar que aquelles dades ja eren públiques i no aportaven res de nou. Segons el govern, hi havia 102.000 milions de despesa que l’estat no especifica a quins territoris destina. La informació és poder i més encara enmig d’una negociació del sistema de finançament, en què ja és sabut que Catalunya no sortirà del règim comú. De moment, però, l’actualització de la balança haurà d’esperar.