Kurt Geiger i les espardenyes de set vetes

L’últim crit en calçat és un exemple de les paradoxes amb què et pots trobar en el món de la moda. Us presento les espardenyes de set vetes amb talons. Després de les ugly shoes o les xancletes o esclops peluts no hauríem d’estranyar-nos dels oxímorons que la moda és capaç de proporcionar. Segurament ni els dissenyadors de Kurt Geiger London, ni la Karlie Kloss no han vist mai ballar sardanes. Això explica moltes coses. Ja fa temps que les espardenyes van sortir del camp per anar-se’n a la platja i van passar a dir-se espardrilles. Aquesta, però, ha estat la superació de les contradiccions, la síntesi hegeliana.

Aquest és l’enèsim exemple que només ens cal una mica de distància temporal o espacial per a acostumar-nos a una nova tendència, per a veure ètnic allò que per a altres és quotidià; per a veure vintage allò que era simplement vell. Segurament ser català et provoca aquesta estranya sensació de veure una cosa tan contradictòria com la juxtaposició de talons i espardenyes de ballar sardanes o de cavar a l’hort. Intento imaginar la cara que faria la meva besàvia si d’un dia per un altre li haguessin crescut talons a les espardenyes. Però per a la Karlie Kloss i seguici, molt lluny de llaurar a l’hort, no són espardenyes, sinó unes Mayfair.

(Del bloc ‘Petites reflexions filosòfiques al voltant del món de la moda’)