16.03.2026 - 21:40
Bloomberg · Paul Burkhardt, Anthony Di Paola i Filipe Pacheco
Les exportacions petrolieres de l’Iran depenen d’un petit enclavament al golf Pèrsic: l’illa de Kharg, el lloc d’on s’exporten gairebé tots els carregaments de petroli que surten del país.
Dissabte, Trump va anunciar en una publicació a les xarxes que els EUA havien bombardat objectius militars a Kharg, però no pas la infrastructura petroliera, i va avisar els dirigents iranians que reconsideraria la decisió de no atacar-les si el país continuava interferint el trànsit marítim a l’estret d’Ormuz.
L’illa, situada davant la costa iraniana, processa un 90% de les exportacions de petroli de l’Iran, la majoria de les quals van a parar al mercat xinès. Un atac contra la infrastructura petroliera de l’illa de Kharg tindria repercussions immediates en el proveïment d’energia arreu del planeta, amb conseqüències imprevisibles per a l’economia mundial.
Per què és tan important l’illa de Kharg?
Aquesta petita illa, situada a uns 24 quilòmetres de la costa iraniana, ha estat el principal centre d’exportació del petroli del país d’ençà dels anys seixanta, quan la petroliera nord-americana Amoco hi va construir les instal·lacions que encara es fan servir actualment. La infrastructura fou nacionalitzada per l’estat iranià després de la revolució islàmica del 1979.
La terminal d’exportació de l’illa gestiona prop d’1,5 milions de barrils diaris, un volum que eclipsa la producció de la majoria dels països de l’OPEP: l’Iran, de fet, és el quart productor més important de l’organisme. Qualsevol interrupció o reducció inesperada en el ritme d’exportació de l’illa podria tenir conseqüències immediates en el preu de l’energia, atès que constrenyeria encara més l’oferta de petroli mundial.
Kharg és un centre important estratègicament per a l’Iran, fins al punt que els analistes coincideixen a pronosticar que l’exèrcit del país respondria directament i immediatament a qualsevol atac que en malmetés significativament la infrastructura petroliera.
El petroli que arriba a Kharg es transporta dels jaciments iranians fins a l’illa per mitjà de canonades submarines. Una volta allà, el combustible s’emmagatzema en grans tancs abans de ser carregat en petroliers per a l’exportació.
L’illa és plena de tancs d’emmagatzematge, amb una capacitat de fins a 30 milions de barrils. Té espai perquè hi atraquin vuit petroliers alhora i capacitat per a carregar-ne encara més mitjançant transvasaments de vaixell a vaixell. Segons càlculs del govern iranià, l’illa pot carregar uns 6 milions de barrils el dia, una xifra que pot arribar als 10 milions si cal. Els únics habitants són treballadors del sector petrolier, que s’hi desplacen de l’Iran amb avió.
Per què havien augmentat les exportacions les setmanes prèvies a l’atac?
L’Iran havia anat augmentant el ritme dels carregaments de petroli a l’illa les setmanes prèvies a l’esclat del conflicte. Els petroliers han continuat exportant petroli de l’illa fins i tot després del començament de les hostilitats, segurament perquè al govern iranià li interessa de treure del país com més petroli millor per a protegir-lo de possibles atacs nord-americans o israelians.
Per a poder exportar petroli a la resta del món, els petroliers que carreguen a l’illa de Kharg han de travessar l’estret d’Ormuz. D’ençà del començament del conflicte, el 28 de febrer, el nombre de vaixells que hi passen ha caigut en picat.
Per què és tan arriscat atacar Kharg?
Ni els Estats Units ni l’Iran no han informat d’afectacions significatives a la infrastructura energètica de Kharg d’ençà del bombardament de dissabte. L’atac, tanmateix, pot disparar encara més la tensió al mercat del petroli, el preu del qual s’ha enfilat més d’un 40% d’ençà de l’esclat del conflicte.
Bombardar l’illa de Kharg podria interrompre la majoria de les exportacions de petroli del país durant setmanes o fins i tot mesos i agreujar encara més la greu crisi econòmica que afecta l’Iran.
Malgrat que la majoria del petroli que s’exporta de Kharg va a parar a la Xina, qualsevol interrupció de les exportacions des de l’illa n’augmentaria encara més el preu. Això, de retruc, probablement atiaria la inflació a tot el món, especialment a les economies avançades.
Un altre perill de bombardar Kharg és que l’Iran s’hi torni atacant la infrastructura energètica dels altres països de la regió. L’exèrcit de la república islàmica, de fet, ja ha amenaçat d’atacar objectius petroliers vinculats als Estats Units a tot el Llevant si Washington malmet la infrastructura energètica del país.
Julian Lee ha contribuït a aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
