05.04.2017 - 12:00
MADRID, 5 Abr. (EUROPA PRESS)
Astrònoms han descobert un planeta extrasolar en un sistema a 219 anys llum, similar en grandària i densitat a la Terra, però l’atmosfera del qual és molt més semblant a la de Venus, molt calenta.
La investigació, titulada ‘Kepler-1649b: un exo-Venus en el veïnat solar’ va ser publicada recentment a ‘The Astronomical Journal’, per un equip liderat per Isabel Angelo, de l’Institut SETI, la NASA Ames Research Center, i la Universitat de Califòrnia a Berkley.
Des de fa algun temps, els astrònoms s’han preguntat com la Terra podia desenvolupar condicions favorables per a la vida mentre que Venus es va tornar tan hostil. Tenir un planeta com Venus prou a prop per estudiar-lo presenta interessants oportunitats.
En el passat, la missió Kepler ha localitzat diversos planetes extra-solars que eren en certa manera similars a Venus. Per exemple, fa uns anys, els astrònoms van detectar una super-Terra-Kepler-69b-, que semblava mesurar 2,24 vegades el diàmetre de la Terra i que es trobava en una òrbita semblant a la de Venus entorn de la seva estrella amfitriona. I després hi havia GJ 1132b, un candidat a exoplaneta similar a Venus amb aproximadament 1,5 vegades la massa de la Terra, i que es troba a només 39 anys llum de distància. A més, han estat descoberts desenes de candidats a planetes més petits que podrien tenir atmosferes similars a la de Venus.
En el cas de Kepler-1649b, l’equip que està darrere del descobriment ha pogut determinar de forma fiable que el planeta té un radi de sub-Terra (similar en grandària a Venus) i rep una quantitat similar de llum de la seva estrella com a Venus des de la Terra.
No obstant això, van observar que el planeta també difereix de Venus en algunes qüestions clau, no només en el període orbital i el tipus d’estrella que orbita.
Mentre que el planeta rep aparentment una quantitat comparable de llum i calor de la seva estrella amfitriona, que està subjecta a molt més radiació de baixa energia. I com és un planeta potencialment bloquejat, l’exposició d’una zona de la superfície a aquesta radiació seria totalment desproporcionada. Finalment, la proximitat a l’estrella fa que estigui sotmesa a una força de marea superior que Venus, amb conseqüències dràstiques per a l’activitat geològica del planeta i les variacions estacionals.
Malgrat les diferències, Kepler-1649b és el planeta més semblat a Venus descobert fins avui. De cara al futur, s’espera que els instruments de següents generació –com el Transiting Exoplanet Survey Satellite (TESS), el Telescopi James Webb i la nau espacial Gaia– permetran realitzar estudis més detallats. D’aquests, els astrònoms esperen determinar amb més precisió la grandària i la distància del planeta, així com la temperatura de l’estrella mare.
Aquesta informació, al seu torn, ajudarà a conèixer molt més sobre el que succeeix en el desenvolupament d’un planeta “habitable”. “La comprensió de com els planetes més calents desenvolupen atmosferes espesses –com la de Venus–, que les fan inhabitables, serà significativa en la limitació de la nostra definició d’una ‘zona habitable’. Això pot convertir-se en possible en el futur quan desenvolupem eines sensibles suficients per determinar la composició química de les atmosferes de planetes (al voltant d’estrelles tènues) utilitzant un mètode anomenat ‘espectroscòpia de trànsit’, que mira la llum de l’estrella mare que ha passat a través de l’atmosfera del planeta durant el trànsit”, explica Angelo.
