Kamala Harris

El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Kamala Harris serà, finalment, la candidata a vice-presidenta del Partit Demòcrata dels Estats Units. Joe Biden, el candidat a president, ho va anunciar ahir al vespre, imprimint un fort tomb a la campanya electoral. Harris és dona, és afroamericana, és també d’ascendència asiàtica, moderadament d’esquerres, més que Biden, però amb un passat important com a fiscal a San Francisco i Califòrnia, sap com es fa una campanya nacional i té cinquanta-cinc anys. No és cap secret que, en el cas que guanyi aquest novembre, Biden no provarà pas la reelecció, perquè aleshores tindrà més de vuitanta anys. De manera que Kamala Harris no tan sols apareix com la candidata a la Vice-presidència sinó com la dona que d’ací a quatre anys podria ser la primera presidenta dels Estats Units.

Fotografia de la campanya de Joe Biden, distribuïda per anunciar la decisió de triar Kamala Harris.

Kamala Devi Harris (el nom es pronuncia amb l’accent sobre la primera lletra a) és una advocada que ha ocupat el càrrec de senadora dels Estats Units per Califòrnia des del 2017. Harris va nàixer el 1964, de pares immigrants de l’Índia i Jamaica, fet que la converteix en la primera dona afroamericana però també la primera asiaticoamericana a formar part d’una candidatura a les eleccions presidencials. Serà també la tercera dona a intentar de ser vice-presidenta –fins ara cap no ho ha aconseguit– i la quarta dona candidata en un ticket presidencial.

Harris va ser fiscal general de Califòrnia del 2011 al 2017 i abans havia estat fiscal de districte a San Francisco, del 2004 al 2010. El 2016 va esdevenir senadora dels Estats Units, la tercera senadora dona en la història del senat i la primera de descendència índia i jamaicana. El 21 de gener de 2019, va anunciar oficialment la seva campanya a la presidència dels Estats Units per les eleccions presidencials del 2020, candidatura que va suspendre al desembre perquè va aconseguir molt pocs vots. Abans, però, va tenir temps de protagonitzar un dur enfrontament precisament amb Joe Biden, per la seva tebiesa en el passat contra el racisme.

Una opció segura per a Biden

L’elecció de Kamala Harris, més enllà de la seva importància històrica, no ha sorprès gaire, perquè el seu nom sonava com a companya de candidatura de Biden. L’antic vice-president d’Obama havia anunciat la intenció de proposar una dona com a candidata a la Vice-presidència i els greus incidents racials de les darreres setmanes havien fet assumir la idea que havia de ser una dona afroamericana. Harris no era l’única de la llista, però segurament era l’opció més segura.

Aquesta serà una campanya molt atípica pel coronavirus i les maquinàries dels partits polítics americans semblen desconcertades davant l’expectativa de renunciar a les convencions i als grans actes de campanya.

Per això, Biden havia fet saber que considerava massa arriscat triar una dona que no tingués experiència prèvia en la política nacional. En aquest sentit, ser senadora és molt important, perquè el senat és tradicionalment el lloc d’on vénen els presidents. Però a més, durant un any, Harris ha fet una campanya, tot i que sense èxit, per a ser ella la candidata a la presidència.

Això significa que sap i ha viscut la tensió que té un candidat. Que la seva vida privada i el seu passat en tots els terrenys han estat analitzats i escrutats. I que ha copsat la importància de la comunicació, encara més en una campanya com la que hi haurà.

Ideològicament, Harris es podria considerar moderadament d’esquerres, dins l’espectre del Partit Demòcrata. No és una opció per l’esquerra del partit, com hauria estat Ocasio-Cortez, per exemple. Però compensa el conservadorisme de Biden en moltes qüestions. És contrària al fracking, ha demanat una reducció de la despesa militar, està a favor de l’Obamacare, el programa de seguretat social, i és una activa defensora dels drets civils. És, per tant, una opció que inclina el perfil del partit una mica a l’esquerra, amb la qual cosa esperen consolidar el vot afroamericà i jove, encara més amb l’expectativa que pugui ser la candidata a la Presidència d’ací a quatre anys.

Tanmateix, els sectors més progressistes del Partit Demòcrata no acaben de sentir-se còmodes amb ella, especialment per algunes de les actuacions que va tenir mentre va ser fiscal general de Califòrnia. El fet que no volgués perseguir OneWest Bank, acusat de violar les execucions hipotecàries, ha estat un argument que s’ha fet servir repetidament en contra seva. També el mal resultat a les primàries, on només va aconseguir el 2%, s’ha fet servir per criticar la seva candidatura.

Un factor important per a la decisió, finalment, sembla que ha estat el fet que Harris té, a més, una bona relació amb la família Biden, perquè va treballar amb el fill de Biden, Beau Biden, mort el 2015 per un tumor cerebral, quan tots dos feien de fiscals generals. Joe Biden ha destacat aquest fet en un dels primers comentaris que ha fet a Twitter sobre la decisió.

Kamala Harris

La setmana vinent, els demòcrates faran la tradicional convenció nacional, en la qual nominaran oficialment Biden i Harris com a candidats, tot i que aquesta vegada serà de manera virtual, a causa de la crisi sanitària que hi ha al país per la pandèmia del coronavirus.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.