17.02.2026 - 19:56
|
Actualització: 17.02.2026 - 20:54
El director adjunt operatiu de la policia espanyola, el comissari principal José Ángel González, ha presentat la dimissió com a màxim comandament del cos després d’haver estat citat a declarar en qualitat d’investigat el jutjat de violència sobre la dona 8 de Madrid per una presumpta agressió sexual denunciada per una subordinada. Segons que ha informat el ministeri de l’Interior espanyol, la renúncia es farà efectiva en les hores vinents.
La decisió arriba arran de l’admissió a tràmit d’una querella que atribueix al comandament uns quants delictes, entre els quals agressió sexual amb penetració, coaccions, lesions psíquiques i malversació de cabals públics amb l’agreujant d’abús de superioritat. El magistrat ha fixat la declaració de González i de la denunciant per al 17 de març, en una causa que tot just comença i que haurà de determinar l’abast penal dels fets descrits. Segons la resolució judicial, els elements exposats en la querella presenten indicis compatibles amb possibles delictes d’agressió sexual, cosa que justifica l’obertura de diligències. Tanmateix, l’admissió a tràmit no implica cap pronunciament sobre la culpabilitat de l’investigat, sinó l’inici de la investigació judicial.
Una relació marcada per l’asimetria jeràrquica
La querella descriu una relació afectiva prèvia entre l’agent denunciant i el comandament, caracteritzada —segons el relat— per una clara asimetria de poder institucional derivada de la posició jeràrquica d’ell dins el cos policíac. Aquesta desigualtat hauria estat utilitzada per generar una dinàmica de control i dominació psicològica que dificultava que la víctima pogués posar fi a la relació. D’acord amb l’escrit, la relació es va acabar per decisió unilateral de l’agent, circumstància que el comandament no hauria acceptat i que hauria derivat en una conducta persistent d’assetjament i contacte no desitjat. Aquesta dinàmica hauria culminat en els fets denunciats, situats el 23 d’abril de 2025, quan la denunciant prestava servei en dependències policíaques de la Comunitat de Madrid.
Segons la querella, González hauria requerit reiteradament la presència immediata de l’agent i hauria fet servir la seva autoritat per ordenar-li que abandonés el servei i es desplacés amb un vehicle policíac camuflat fins a un restaurant on ell es trobava amb un altre comandament. Posteriorment, tots dos s’haurien traslladat a l’habitatge oficial del director operatiu. Ja dins l’immoble, sempre segons el relat de la denunciant, el comissari hauria iniciat un acostament físic de naturalesa sexual rebutjat de manera verbal, expressa i reiterada. Malgrat aquesta negativa, l’escrit sosté que el comandament hauria mantingut una conducta agressiva amb violència física i intimidació, aprofitant la situació d’aïllament, la superioritat física i la posició jeràrquica. La denunciant afirma que finalment va poder abandonar l’habitatge i tornar a dependències policíaques abans de dirigir-se al seu domicili.
La querella inclou també l’aportació d’enregistraments d’àudio corresponents tant al moment dels fets com a les pressions posteriors. Segons el relat, després de l’episodi s’hauria desplegat una campanya d’assetjament telefònic i manipulació psicològica orientada a minimitzar la gravetat dels fets, impedir la presentació de denúncia i oferir compensacions professionals com a “preu del silenci”.
Baixa mèdica i assistència a la víctima
La denunciant va recórrer a serveis especialitzats d’atenció a víctimes de violència i posteriorment va rebre assistència psicosocial dins l’estructura policial. Mesos després dels fets va obtenir la baixa mèdica per afecció psicològica i la retirada de l’arma reglamentària. González havia ingressat a la policia espanyola l’any 1984 i ocupava el càrrec de director adjunt operatiu des del 2018, convertit en el màxim comandament del cos sota el ministeri de l’Interior dirigit per Fernando Grande-Marlaska. El novembre del 2024 el govern espanyol havia deixat sense efecte la seva jubilació en complir seixanta-cinc anys per tal que continués en el càrrec, una decisió qüestionada per l’oposició i alguns sectors policials.
Amb la dimissió, la crisi passa de l’àmbit judicial al terreny institucional i polític, mentre la investigació continua oberta per a determinar si els fets denunciats tenen responsabilitat penal.
