La jutgessa de la gota freda acusa la Guàrdia Civil de fer un informe erroni i incomplet sobre l’emergència

La jutgessa que instrueix la causa penal per la gota freda del 29 d’octubre ha qualificat d’erroni i clarament incomplet l’informe elaborat per la Guàrdia Civil sobre la tragèdia. En una interlocutòria, la magistrada assegura que el document és erroni “en les consideracions i apreciacions sobre les fallades i negligències dels intervinents”.

Així mateix, torna a rebutjar la petició d’una acusació popular d’encausar el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), Miguel Polo. El document també es pronuncia sobre l’informe del cos armat, que apuntava a una manca d’informació suficient per part de la CHX i de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) el dia dels fets.

Segons la jutgessa, l’informe “no s’ajusta” a l’encàrrec que se li havia fet, que es limitava a establir una cronologia dels desbordaments i la seva relació amb les morts, sense incloure cap valoració sobre l’actuació dels responsables. “L’anàlisi de la negligència, les fallades o la posició de garant és exclusivament jurisdiccional”, adverteix.

Segons que argumenta la interlocutòria, l’anàlisi de les negligències, dels incompliments o de la posició de garantia és competència exclusiva del poder judicial. Per això considera que, com que el document es basa en valoracions que no corresponen a la policia judicial, aquestes no poden tenir “eficàcia incriminatòria, ni tampoc exculpatòria” ni per als investigats ni per a cap altre implicat.

Ruiz recorda que quan es va encarregar aquesta prova la causa ja era plenament judicialitzada, de manera que “qualsevol valoració exclusivament policíaca de les negligències o incompliments estava condemnada al fracàs”. També subratlla que l’informe torna sobre “qüestions ja resoltes” tant per aquest jutjat com per l’Audiència de València.

La magistrada qualifica el document de la Guàrdia Civil d’“erroni en les consideracions i apreciacions sobre els errors i negligències” dels qui van intervenir el dia de la gota freda. Tot i les 220 pàgines, diu que no aborda allò que va passar al Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi), ni té en compte els testimonis dels tècnics, les declaracions dels familiars de les víctimes ni les conclusions dels pèrits, que són “radicalment diferents de les que s’hi exposen i que s’han inclòs indegudament en la cronologia”.

L’informe, segons que adverteix la jutgessa, parteix de la “teoria de l’apagada informativa”, que considera plenament superada i que ja va ser descartada judicialment. També retreu que no es faci cap anàlisi sobre les trucades entre l’Aemet i el 112 de la Generalitat, inclosa la que una autoritat hauria difós “com a mitjà per a desacreditar l’existència real d’avisos”.

A parer seu, l’informe també és “clarament incomplet”, perquè es concentra només en la informació oficial sobre les previsions i desbordaments, però oblida la cobertura dels mitjans de comunicació, que van retransmetre en directe allò que passava.

Segons Ruiz, “l’única apagada que hi va haver és allò que al Cecopi es va qualificar de període de treball exclusivament presencial”. En aquest sentit, remarca que, més enllà dels punts on la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) no té control de cabals, la responsabilitat de controlar els barrancs correspon al Centre d’Emergències de la Generalitat. Aquest control, diu, es va intentar amb els bombers forestals, que es van desplegar i més tard es van retirar.

“Difícilment es pot atribuir a la CHJ ni al seu president la retirada dels bombers, la manca de control dels desbordaments ni l’elevadíssim nombre de morts”, escriu la magistrada, que afegeix que el control dels cabals “sols pot ser efectiu mitjançant la previsió de pluja i la vigilància al peu del mateix barranc”.

Ruiz també detalla tots els avisos de pluja acumulada que la CHJ va enviar a la Conselleria d’Emergències la tarda de la gota freda, i explica que el Sistema Automatitzat d’Informació Hidrològica (SAIH) recollia cada deu minuts l’evolució del cabal al barranc de Torrent (rambla del Poio), i que aquestes dades eren accessibles en tot moment a la web.