18.11.2025 - 14:55
|
Actualització: 18.11.2025 - 21:02
La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la gota freda ha reclamat els enregistraments de les compareixences completes del president de la Generalitat en funcions Carlos Mazón a les Corts i al congrés espanyol. Aquesta mesura l’havia sol·licitada l’Associació de Víctimes de la DANA 29 d’octubre 2024.
En la interlocutòria, la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra diu que en la compareixença al congrés espanyol, Mazón va fer diverses consideracions que no quadren amb el contingut de la instrucció sobre la gota freda. “No és igual trucades cancel·lades, que el receptor no admet, que trucades perdudes”, diu la jutgessa.
Es refereix a les trucades que l’ex-consellera Salomé Pradas va fer a Mazón el 29 d’octubre a la vesprada i que no van ser ateses. Van ser a les 16.29, les 19.10 i a les 19.36.
La jutgessa insisteix, a més, en l’existència d’informació sobre la gravíssima situació d’aquell dia, de les previsions meteorològiques i les trucades al 112, els avisos de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer o les trucades del servei de teleassistència, de gent que s’ofegava.
Ruiz Tobarra estreny, encara més, el cercle al voltant de Mazón, a qui no pot investigar directament perquè encara és president i, de moment, continuarà essent diputat a les Corts, malgrat la renúncia al càrrec de president. Això fa que solament el pugui investigar el Tribunal Superior de Justícia. Però, mitjançant la investigació dels màxims responsables d’emergències aquell dia, l’ex-consellera Pradas i l’ex-secretari d’Emergències Emilio Argüeso, la jutgessa ha anat intensificant el setge judicial a Mazón.
Ha rebut el suport de l’Audiència de València, que va avalar la declaració com a testimoni de Maribel Vilaplana i va recordar a Ruiz Tobarra que el president de la Generalitat “tenia [en aquell moment] la condició de màxima autoritat de la Generalitat Valenciana i president del Consell i que té atribuïdes funcions directives i de coordinació, de manera que pot impartir instruccions als membres del Consell”.
Això ho invoca la jutgessa en aquesta darrera interlocutòria en què demana els enregistraments de les compareixences de Mazón. El posa al centre del focus, com una conseqüència inevitable de totes les proves que han anat emergint en un any d’instrucció. I recorda que Mazón no podia mentir, però insinua que fa tot l’efecte que menteix.
En posa un exemple clar. En la compareixença recent al congrés, Mazón va declarar que no havia tingut constància de víctimes mortals fins ben entrada la matinada. I, en canvi, ell mateix va parlar de “cossos sense vida” en la compareixença que va fer a dos quarts d’una de la nit del 30 d’octubre de l’any passat.
La jutgessa recorda que la compareixença en qualsevol comissió parlamentària resta subjecta a l’obligació de dir la veritat, i que el codi penal tipifica el delicte de fals testimoni. “Té una importància clarament diferent de les manifestacions que es puguin fer en seu parlamentària fora d’una comissió, o en declaracions públiques o entrevistes”, diu la jutgessa.
Per això, la magistrada recorda que a Mazón li hauria estat més fàcil d’atendre les peticions de la jutgessa de declarar voluntàriament com a investigat al jutjat, perquè no hauria tingut l’imperatiu legal de dir la veritat i s’hauria estalviat de comparèixer en una comissió d’investigació on sí que tenia aquesta obligació.
A Núria Ruiz Tobarra se li acaba la paciència amb Mazón, i ja el té pràcticament encerclat.
