29.05.2025 - 14:12
|
Actualització: 29.05.2025 - 15:42
La jutgessa de l’Audiència espanyola ha ordenat l’ingrés provisional a la presó de l’ex-secretari d’Interior espanyol del govern de Mariano Rajoy, Francisco Martínez, i del conegut pirata informàtic José Luis Huertas, àlies Alcasec, per una presumpta trama de robatori i venda dades de sistemes públics i privats. La mesura, segons fonts jurídiques, s’ha pres per assegurar les bases de dades a què la xarxa havia accedit.
Martínez ha declarat durant mitja hora davant la jutgessa, la fiscal i el seu advocat. Ha negat haver-se enriquit amb la trama i ha dit que s’havia limitat a oferir assessorament legal. En concret, ha reconegut que quan Alcasec era menor d’edat li havia constituït dues societats per mil cinc-cents euros, però ha afirmat que no les havia administrat ni gestionat, ni tampoc en portava la comptabilitat.
La detenció de Martínez i Huertas va ser dimarts, arran de l’operació Borrasca, coordinada per l’Audiència espanyola. També hi van ser detinguts el youtuber Álvaro Martín –a Andorra– i Adrián Molina. Durant la jornada, la policia espanyola va escorcollar casa de Martínez de les 6.30 a les 19.00, i posteriorment també va escorcollar el seu despatx professional.
Segons la nota de premsa de la policia espanyola, aquesta operació havia començat l’any passat arran d’un seguit d’atacs informàtics sistemàtics contra administracions públiques, empreses energètiques, ports, transports, xarxes de telecomunicacions i plataformes educatives.
Una xarxa molt professionalitzada
Sembla que la xarxa va crear una plataforma tecnològica per a emmagatzemar, indexar i comercialitzar dades personals i corporatives segmentades, que permetia de creuar-les en temps real. A més, oferia serveis de consulta a tercers mitjançant un bot xifrat dins una xarxa social coneguda. Tota l’operativa, segons els agents, era allotjada en servidors distribuïts al núvol, i els membres del grup pensaven que eren inaccessibles per als cossos policíacs.
La policia explica que aquesta estructura criminal actuava com una “xarxa d’intel·ligència privada”, amb funcions diferenciades: administració tecnològica, desenvolupament d’eines d’anonimat, gestió financera amb criptomonedes, assessorament jurídic, expansió internacional i comerç en mercats foscs.
També apunten que un dels membres tenia un paper clau en aquesta expansió, amb contactes professionals consolidats en tercers països. La nota explica que la xarxa es presentava com una consultora tecnològica legítima per a emblanquir la seva activitat, i que s’estructurava en societats i serveis aparentment legals.
A la investigació hi ha participat el Centre Criptològic espanyol, vinculat al CNI, la policia andorrana, l’autoritat judicial d’Andorra, la magistrada d’enllaç a Suïssa i cossos judicials i policíacs del cantó suís de Ticino, tots víctimes de les accions de la xarxa.
Els delictes que s’investiguen inclouen: emblanquiment de capitals, organització criminal, descobriment i revelació de secrets, accés il·legal a sistemes informàtics i comercialització de dades reservades.
