17.11.2025 - 15:20
|
Actualització: 17.11.2025 - 17:41
La jutgessa del tribunal d’instància 3 de Catarroja, que instrueix la causa pels 229 morts del 29 d’octubre de l’any passat, ha acordat de citar com a testimoni Pilar Montes, directora general de la Secretaria del Gabinet del President. És un dels alts càrrecs que va parlar per telèfon amb Carlos Mazón poc abans que l’actual president en funcions es desplacés al Centre de Coordinació d’Emergències de l’Eliana. La magistrada destaca la “proximitat, pel càrrec”, entre Montes i el nucli dur de presidència, i assenyala també les comunicacions creuades amb l’ex-consellera de Justícia, Salomé Pradas, investigada a la causa.
La directiva ja havia coincidit amb Mazón a la Diputació d’Alacant, on exercia com a cap de negociat de Presidència. Ara haurà de declarar com a testimoni, encara sense data fixada. Paral·lelament, la jutgessa ha dictat més resolucions, notificades avui, que amplien el material incorporat a la investigació. En concret, afegeix les gravacions enregistrades per l’assessor Marco Presas, que va declarar el 14 de novembre. Presas havia enregistrat fragments de la reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrat (CECOPI) la tarda de la gota freda. La magistrada també incorpora un missatge enviat per la cap de premsa d’Emergències al mateix testimoni.
En aquestes resolucions, la jutgessa torna a rebutjar uns quants recursos. Desestima el presentat per la defensa d’Emilio Argüeso, ex-secretari autonòmic d’Emergències i investigat en la causa, que demanava de requerir informació sobre la traçabilitat d’una comunicació remesa pel director general de Medi Natural, Luis Gomis, que declararà el 20 de novembre. Igualment, rebutja el recurs d’una acusació particular que demanava noves diligències sobre l’activitat de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) el 29 d’octubre. La jutgessa recorda que aquell dia “no hi hagué cap petició de col·laboració per part del comandament únic d’emergències”, i desmenteix de nou que el control dels barrancs correspongués a la CHX.
La resolució insisteix que la vigilància dels barrancs, entre els quals el barranc de Torrent (o rambla del Poio), era competència directa de la Generalitat en aquell episodi d’emergència. Afegeix que l’atribució errònia d’aquesta responsabilitat als organismes de conca està generant “proves i sol·licituds incorrectes”.
En un altre punt, la jutgessa torna a remarcar la “negligència grossa” atribuïda a Pradas i Argüeso, als quals imputa la manca de control sobre els recursos disponibles per vigilar els barrancs, la passivitat en activar-los i la falta de seguiment continuat de la situació, “en una emergència que no va cessar en cap moment”. La resolució sosté que tots dos sabien plenament quines obligacions els corresponien, tant perquè ho determina el Pla d’inundacions com perquè els tècnics els ho van advertir reiteradament al llarg del dia. Recorda també que la mateixa Pradas “ho va deixar escrit de puny i lletra”.
Segons els enregistraments incorporats a la causa, els desbordaments eren comunicats repetidament tant pels serveis d’emergències com per les telefonades al 112. Una participant del CECOPI, de fet, va alertar dues hores i mitja abans de l’emissió del missatge d’alerta oficial: “Açò pinta molt malament, és perillós.”
