17.11.2025 - 21:40
Junts ha anat trampejant fins ara l’anomalia de no poder disposar del màxim dirigent al Parlament de Catalunya, però no ha pogut compensar mai l’absència de Carles Puigdemont. Al partit li ha costat de bastir una oposició frontal i amb projecció a Salvador Illa, malgrat tots els intents. Illa, de fet, s’ha beneficiat indirectament del buit parlamentari que implica l’exili del president de Junts i la inhabilitació d’Oriol Junqueras. No ha de batallar dialècticament amb els dirigents que aquests partits consideren que són els seus millors actius, i es manté incòlume malgrat no haver pogut aprovar fins ara cap pressupost. Les sessions de control al govern han anat perdent importància política fins al punt que rarament en surt algun titular destacat. Els canvis al grup parlamentari de Junts eren anunciats per mirar de revertir aquesta tendència. Feia més d’un any que el partit apuntava a la retirada progressiva d’Albert Batet de la primera línia a l’hemicicle i l’ascens progressiu de Mònica Sales, fins ara portaveu.
El camí del congrés de Calella
Els canvis es van començar a coure entorn del darrer congrés del partit, l’octubre de l’any passat a Calella (Maresme). Carles Puigdemont tornava a la presidència de Junts, al costat de Jordi Turull a la secretaria general, Laura Borràs passava a la nova fundació vinculada al partit i emergien nous dirigents, sense apuntar tanmateix cap línia successòria. Sales n’era una. Puigdemont la va situar ja llavors en una de les quatre vice-presidències de la direcció, al costat de Míriam Nogueras, Antoni Castellà i Josep Rius.
Sales passarà a ser ara la presidenta del grup parlamentari i Junts donarà visibilitat a un dels dirigents que més projecció potencial ha tingut en els darrers temps a Junts: Salvador Vergés, el nou portaveu. Vergés entrarà també a la permanent, igual que Jeannine Abella, un altre dels noms en ascens de fa un temps. Abella es manté com a portaveu adjunta a la cambra, un càrrec que també exerceix Rius, alhora portaveu del partit.
El futur del president a l’exili
Junts diu que veu “plausible” el retorn de Puigdemont després del pronunciament de l’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. L’advocat general va avalar el gruix de l’amnistia i estan convençuts que la situació sembla més favorable que mai. L’oportunitat per al retorn es pot esdevenir quan el Tribunal Constitucional espanyol determini si concedeix o no al president a l’exili les mesures cautelars que demana, que impliquen la retirada de l’ordre de detenció, mentre els magistrats no sentenciïn sobre el fons de la llei. La defensa de Puigdemont ho va reclamar ahir afegint-hi els raonaments de l’advocat general. També ha d’arribar a mitjà termini la resolució definitiva del TJUE. Tot i que no hi ha un marge segur perquè el TC ni el TJUE es pronunciïn, ni és clar si ho farà primer l’un o l’altre, al partit compten que serà en aquests mesos vinents, i parlen concretament del febrer com a hipòtesi.
Un home de màxima confiança
Batet es mantindrà ben a prop de Puigdemont en un nou càrrec com a adjunt a la presidència del partit que li garanteix també una cadira preeminent a la direcció. Forma part del nucli dur de Puigdemont d’ençà dels primers temps a l’exili, amb un paper clau en l’estructuració de la quotidianitat de Waterloo i en l’elaboració de la primera llista de Junts el 2017. De llavors ençà, i fins a la formació del partit, i tota l’etapa següent, Batet és dels pocs d’aquell pinyol primigeni que s’ha mantingut, en una trajectòria paral·lela a la de Rius. Presidia el grup parlamentari del setembre del 2019 ençà.
Ja havia dirigit més campanyes electorals i ho continuarà fent, segons que va precisar ahir el partit, en les catalanes i les espanyoles. També farà d’interlocutor de Junts amb els sectors socials i econòmics. Una tasca que ja exercia a la pràctica. És a dir, Batet serà l’executor de les relacions institucionals que Puigdemont consideri convenients de delegar. No es mourà del nucli més afí al president a l’exili, però sí que perdrà projecció pública per concentrar-se definitivament en la cuina del partit al màxim nivell. Tampoc no deixarà l’escó al parlament.
La incògnita de Puigdemont
El moment també és rellevant perquè, ara que Junts ha decidit de trencar amb l’acord de Brussel·les, el pes que tenia el grup parlamentari al congrés espanyol es pot rebaixar i, més que mai, l’acció al parlament hauria de ser una prioritat. Ho ha estat sempre, històricament, per a tots els partits. I n’hi ha prou de veure la projecció que hi obté Sílvia Orriols, tan sols amb dos diputats, i el desgast indirecte que implica per als seus adversaris.
És incert encara quin paper assumirà Puigdemont a la cambra si, finalment, pot tornar. El president de Junts no ha aclarit si voldrà exercir definitivament de cap de l’oposició al parlament, amb totes les conseqüències, o la direcció del grup parlamentari es mantindrà sense canvis. D’ençà de la reforma del reglament del parlament, Puigdemont vota amb normalitat a l’hemicicle per delegació, com l’ex-conseller i diputat Lluís Puig. Més clar sembla, perquè així ho ha fet saber, que quan torni el president a l’exili es dedicarà a fer visites a les comarques per prendre el pols dels electors i reconnectar-hi després de tant de temps d’exili forçat. Sigui com sigui, Junts projectarà nous dirigents a la cambra quan falten teòricament més de dos anys i mig per a les eleccions. A Madrid, es manté la incertesa sobre un hipotètic avançament que Pedro Sánchez nega.
