17.09.2025 - 21:40
El darrer acord entre Junts per Catalunya i el govern espanyol ha aixecat polseguera, sobretot a Madrid. La premsa espanyolista treu foc pels queixals per la reforma que, si s’aprova la llei, obligarà les empreses amb més de 250 treballadors, les que facturen més de cinquanta milions d’euros anuals i les que presten serveis bàsics d’interès general a atendre en català els clients que ho demanin a qualsevol punt de l’estat espanyol. El menystenen, tant l’acord com el català. Ho conceben com un “deliri identitari”, com un “nou impost català”, com un nou xantatge del partit de Puigdemont al president Pedro Sánchez.
L’acord apareix com un dels darrers cartutxos que Junts crema amb el PSOE, una estratègia per a marcar territori davant d’un Sánchez que es recupera d’uns mesos convulsos. Una manera de calibrar, a començament del curs polític, el compromís dels socialistes en les matèries que afecten el Principat, també l’acord de Brussel·les. En aquest cas, si el PSOE, pel motiu que sigui, finalment se’n desdiu i no s’avé a aprovar l’atenció en català, tornarà a endinsar-se en una altra derrota electoral. Perquè Junts ja li ha dit que farà caure tota la llei de serveis d’atenció al client (SAC) si no aprova la reforma. “Si no es compleix l’acord, no votarem la llei”, diu Josep Maria Cruset, diputat de Junts al congrés espanyol.
Atenció en català: el PSOE qüestiona l’aplicació
El portaveu del PSOE al congrés espanyol, Patxi López, no ha trigat ni un dia a diluir l’acord de Junts i el govern espanyol. En una atenció als mitjans, ahir, López va expressar que veia “molt raonable” que les empreses amb prou personal oferissin aquest servei a les comunitats amb llengua pròpia, però va evitar de garantir que la mesura s’estengués a tot l’estat espanyol. “Ho veurem quan discutim les esmenes i les debatem”, digué.
El PSOE defensa la presència de les llengües cooficials en els territoris on tenen reconeixement estatutari, però deixa oberta la porta a limitar-ne l’abast territorial en el tràmit parlamentari de la llei de serveis d’atenció al client, encara pendent de debat al congrés espanyol.
Junts veu les paraules de López com una “típica declaració per a sortir de la pregunta que li fan en aquell moment”. Cruset destaca que l’acord és madur i clar per a totes les parts. Va negociar-se el darrer trimestre de l’any passat i es va signar el 3 de març d’enguany.
Cruset assenyala que l’acord defineix, entre més qüestions, que el govern espanyol serà el responsable de cercar prou vots perquè prosperi i que els partits del govern, Sumar i el PSOE, presentarien les mateixes esmenes que Junts. Ara mateix, en el text de PSOE i Sumar ja hi apareixen les esmenes mimètiques de Junts. S’hi diu: “S’estableix l’obligació per a les empreses que la resposta de consultes, queixes, reclamacions i incidències es facin en la mateixa llengua que s’han fet aquestes consultes.” I sobre les notificacions: “Es farà en la mateixa llengua en què s’hagi presentat la queixa i reclamació per part del client.”
El partit de Puigdemont defensa que l’acord està signat i que, si es compleix, no hi haurà sorpreses. És a dir, que no hi haurà cap esmena a la totalitat. Ara bé, l’acord també diu que: “En cas que no es compleixin algunes d’aquestes coses, no votarem la llei”, esmenta Cruset.
El to del ministre de Drets Socials espanyol, Pablo Bustinduy (Sumar) és diferent del de López. Bustinduy ha defensat l’acord i ha subratllat que és una mesura de “sentit comú” que garanteix els drets lingüístics dels ciutadans davant les grans empreses. Ha remarcat que l’obligació afectaria solament empreses amb més de 250 treballadors o de cinquanta milions d’euros de facturació, a més de les que presten serveis bàsics d’interès general, com ara, elèctriques, operadores telefòniques, entitats financeres o companyies de transport.
Bustinduy també ha criticat el PP per “intentar utilitzar qualsevol qüestió per generar crispació”, malgrat que, segons ell, els populars havien defensat tradicionalment l’ús de les llengües cooficials.
En què consisteix exactament l’acord?
L’acord introdueix canvis substancials al projecte de llei de serveis d’atenció al client. La principal novetat és que les empreses amb més de 250 treballadors, les que facturen més de cinquanta milions d’euros anuals i totes aquelles que presten serveis bàsics d’interès general hauran d’atendre en català els clients que ho sol·licitin, i això a tot l’estat espanyol.
Aquesta obligació afecta grans sectors, com ara, l’electricitat, el gas i l’aigua, les operadores de telefonia, les companyies aèries i ferroviàries, les empreses d’autobusos, els serveis postals, les plataformes audiovisuals i les entitats financeres i asseguradores. En tots aquests àmbits, el client tindrà garantit el dret de ser atès en català.
La reforma també estableix que la resposta de l’empresa s’haurà de fer en la mateixa llengua en què el client s’hagi adreçat, de manera que desapareix l’obligació de contestar sempre en castellà. A més, les comunicacions escrites entre empresa i client també s’hauran d’adaptar a la llengua escollida per l’usuari.
L’acord de Brussel·les i un debat de política general crític amb el PSOE
La tensió política va més enllà de l’acord sobre l’atenció en català. Al damunt de la taula també hi ha el futur de la legislatura espanyola, que afegeix pressió sobre el PSOE. Durant la sessió de control al congrés espanyol d’ahir, la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, va interpel·lar directament el president espanyol: “Creu que podrà continuar governant?”
Sánchez, que va evitar una resposta directa, va insistir en la voluntat del seu executiu de complir els “acords de Brussel·les” i el “full de ruta” pactat amb Junts, i va posar com a exemples l’impuls del català a l’estat espanyol i a la Unió Europea, i la llei d’amnistia, que segons ell ja ha beneficiat 690 persones implicades en els fets de l’any 2017, incloent-hi activistes, manifestants, forces de seguretat i representants polítics com Carles Puigdemont.
Nogueras acusà Sánchez de blocar les propostes de Junts i d’incomplir els acords. Va criticar que, malgrat que el president assegurava que Espanya vivia el seu millor moment econòmic, el 40% dels autònoms catalans no arribaven al salari mínim. També va assenyalar problemes estructurals com l’accés a l’habitatge, les ocupacions il·legals i la multireincidència. “No és el millor moment econòmic de la història, sinó el moment en què estan xuclant més la butxaca dels ciutadans de Catalunya”, va sentenciar Nogueras.
El cara a cara entre Nogueras i Sánchez arribava quan feia pocs dies que Junts havia tombat dues iniciatives del govern espanyol: la reducció de la jornada laboral i la creació d’una oficina anticorrupció, impulsades per la vice-presidenta segona i dirigent de Sumar, Yolanda Díaz.
En l’estratègia de pressionar més el PSOE, Junts hi afegeix un ingredient nou: vincular el debat de política general del Parlament de Catalunya amb l’estabilitat de Sánchez. El partit ho va consensuar en unes jornades de treball a Waterloo, en què va al·legar que el PSC torpedinava l’esperit de l’acord de Brussel·les i va advertir que, si els socialistes no votaven a favor de les seves propostes de resolució, començarien “a passar coses”.
La portaveu de Junts, Mònica Sales, va deixar clar que el debat havia de servir per posar fi al doble discurs dels socialistes entre Barcelona i Madrid, i que, si no hi havia alineament estratègic, s’hauria “acabat el temps de Junts amb els socialistes”. El govern català no trigà a reaccionar a l’estratègia de Junts. La portaveu, Sílvia Paneque, digué que les decisions sobre l’autogovern es prenien al parlament, i no va garantir que el PSC validés les propostes de resolució que Junts pugui presentar al parlament després d’haver-les pactades amb el PSOE a Suïssa.
