Junqueras tanca la porta a la proposta de Rufián: “Vaig anar a la presó per Catalunya, no perquè Ada Colau sigui diputada d’ERC”

El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha marcat distàncies amb la proposta de front d’esquerres que defensa Gabriel Rufián i ha tancat la porta a una eventual coalició electoral amb més forces. “Vaig anar a la presó per Catalunya, no perquè Ada Colau sigui diputada en una llista d’Esquerra”, ha dit.

Junqueras ha fet aquestes declaracions en un acte a Barcelona amb el president del parlament, Josep Rull, durant la presentació del llibre El franquisme en temps de Trump, del diputat d’ERC Francesc-Marc Álvaro. A l’acte també hi han assistit el diputat Carles Campuzano i l’advocada antifranquista Magda Oranich.

Tot i rebutjar la via de la coalició, Junqueras ha coincidit amb Rull en la necessitat d’una “voluntat explícita d’entesa” entre les formacions que es consideren de tradició democràtica. Aquesta entesa, però, ha subratllat, no pot passar per una candidatura conjunta com la que proposa Rufián, sinó per acords amplis en qüestions estratègiques.

Sobre això, tant Junqueras com Rull han defensat la necessitat de “actualitzar” el sentit de pertinença a Catalunya. El president del parlament ha advertit que no fer-ho “hipotecaria i qüestionaria la viabilitat de la nació catalana” i ha insistit que aquesta actualització ha d’incorporar els nous catalans amb orígens i creences diverses. Rull ha esmentat la llengua, el treball i els espais compartits com a eixos centrals d’aquesta integració, i ha alertat que la manca de cohesió pot facilitar el creixement de l’extrema dreta. En la mateixa línia, Junqueras ha advertit que la desaparició de la vida comunitària crea un terreny favorable a aquestes formacions.

Durant l’acte, Rull també ha fet referència a la decisió del TSJC d’executar la sentència que anul·la el decret que blindava el català a l’escola. Ha recordat el paper de Ciutadans en aquest àmbit i ha lamentat que, malgrat la seva desaparició política, “la ferida que ha deixat continua essent persistent”. Junqueras ha situat la llengua al centre del conflicte històric amb l’estat. Ha assegurat que, dels grans problemes que Espanya arrossegava als segles XVIII i XIX –la qüestió agrària, l’Església, l’exèrcit i el català–, solament aquest darrer continua vigent. “D’aquí ve l’obsessió en contra de la llengua i de la llengua a l’escola, perquè saben què fan”, ha acabat dient.