30.10.2025 - 12:57
|
Actualització: 30.10.2025 - 14:00
L’Audiència de Barcelona ha fixat el judici contra els ex-consellers Alba Vergés i Josep Maria Argimon per la vaccinació contra la covid de guàrdies civils i policies espanyols per al 29 de juny. S’han programat deu dates entre finals de juny i el 15 de juliol. L’Associació de la Guàrdia Civil Jucil i el sindicat de la policia espanyola Jupol exerceixen d’acusació particular. La fiscalia demana inhabilitar 12 anys els dos ex-consellers pel retard en la vaccinació en comparació amb els agents dels Mossos d’Esquadra i els acusa de prevaricació, però no del delicte contra els drets dels treballadors.
El ministeri públic demana el mateix càstig per a Marc Ramentol, ex-secretari general de Salut, i Adrià Comella, ex-director del Servei Català de la Salut, i demana l’absolució per a Francesc Xavier Rodríguez, director de serveis de Salut.
Per la seva part, Jupol i Jucil reclamen per als dos ex-consellers i els tres ex-càrrecs de Salut tres anys de presó, 15 anys d’inhabilitació i pagar una multa de 72.000 euros pels delictes contra els treballadors i de prevaricació. Les defenses dels ex-càrrecs de Salut neguen cap decisió prevaricadora i asseguren que va ser una actuació col·legiada i amb criteris sanitaris.
La vaccinació dels agents de la policia espanyola i guàrdies civils estava programada pel 14 de març de 2021. La direcció de Salut va ordenar aturar-ho perquè des del govern espanyol s’havia indicat que hi havia problemes amb el vaccí d’AstraZeneca, en detectar-se casos de trombosis, i que només es vaccinés les persones d’entre 60 i 65 anys. El 22 de març es va indicar que ja es podia tornar a vaccinar tothom.
El fiscal sosté que tots els investigats “eren plenament conscients que amb la seva decisió discriminaven” els agents espanyols. Hi precisa que en aquelles dates només el 2,8% d’agents de la Guàrdia Civil i el 3,6% d’agents de la policia espanyola destinats a Catalunya havien estat vaccinats, mentre ja la tenien el 77% dels Mossos d’Esquadra, i amb percentatges similars la Guàrdia Urbana de Barcelona, policies i bombers.
Els sindicats policíacs van denunciar aquesta situació al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va ordenar la mesura cautelar de vaccinar de manera immediata als policies espanyols. Així, el 10 de maig de 2021 ja s’havien vaccinat uns 4.506 agents dels dos cossos policíacs, i es va finalitzar pocs dies després. Finalment, en la sentència el TSJC va resoldre que la direcció de Salut no havia actuat correctament, i la fiscalia va denunciar-los per prevaricació.
La investigació del cas dels vaccins es va començar en el jutjat d’instrucció 17 de Barcelona, el magistrat del qual va elevar el cas al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè l’ex-consellera Alba Vergés continuava sent aforada, en ocupar el càrrec de vice-presidenta primera del parlament i diputada per ERC, fins al juny del 2024. El TSJC va resoldre el 2022, que no hi havia indicis contra Vergés, i el cas va tornar al jutjat.
No obstant això, Vergés va tornar a ser investigada quan Argimon –que durant la pandèmia era el secretari de Salut Pública i posteriorment va succeir Vergés com a conseller de Salut– va aportar al jutjat uns missatges de WhatsApp, que confirmaven que se la informava de tot. Per això, tot i ser aforada, el gener de 2024, Vergés va declarar com a investigada al jutjat i va assegurar, que a més dels problemes de subministrament de vaccins contra la covid, que es va començar a fer a finals del 2020, es va decidir de protegir primer a la població de més risc, i que al final, “va ser un èxit col·lectiu”.
La investigació contra Vergés, demanada per la fiscalia i els sindicats policíacs, es va reobrir després d’uns whatsapps aportats per la defensa de la secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, i l’ex-conseller Argimon. Segons aquests missatges, una membre del gabinet de la consellera va dir a l’aleshores sub-directora general de Promoció de la Salut, Carmen Cabezas: “La consellera demana parar Guàrdia Civil i Policia Nacional”; “Carmen, parla amb HC i SC, no veuen ni GC ni PN totes les edats, veuen per franja de 60 a 65” i “Altre cop la consellera em demana parar Guàrdia Civil i Policia Nacional, no podem argumentar-ho, ho hauríem de parar”.
En la seva interlocutòria, el magistrat instructor deia que la decisió del Departament de Salut de frenar la vaccinació de policies espanyols i guàrdies civils el març del 2021 va ser “arbitrària, il·legal, injusta i clarament discriminatòria” i presa pels alts càrrecs de la conselleria. La decisió va posar “en greu risc la salut i la vida” de milers de funcionaris policíacs.
A més, tot i que durant una setmana es va paralitzar la vaccinació amb AstraZeneca als majors de 60 anys, el magistrat assegura que la decisió de vacunar els grups prioritaris depenia del Ministeri de Sanitat i no pas de la Generalitat.
En la seva declaració judicial, Marc Ramentol, va atribuir aquesta aturada a una decisió col·legiada, però Cabezas i Argimon es van defensar atribuint la decisió directament a l’entorn més proper a la consellera i van demanar l’arxivament de la causa per a ells.
De fet, a banda dels whatsapps, també aportaven un que Cabezas va enviar el 23 de març a la cap de gabinet de Vergés: “Jo crec que hem de fer-los a tots, perquè si no hi haurà un problema de desigualtat amb altres CCAA i amb altres cossos de seguretat i haurem d’anar més vegades als centres a vacunar-los”.
Argimon i Cabezas van aportar un altre correu electrònic enviat a Vergés, inclòs en la causa quan ja estava al TSJC, on una responsable de la delegació del govern espanyol a Catalunya, demanava per què el 24 de març de 2021 s’havia aturat la vacunació als policies espanyols destinats a Catalunya. Ni la reclamació ni la resposta van ser compartides amb Cabezas i Argimon.
La defensa d’Argimon especifica que no va participar en les reunions dels dies 22 i 24 de març del Consell de Direcció de Salut, que era l’òrgan per decidir sobre l’administració de vaccins seguint l’estratègia acordada al Consell Interterritorial del Sistema de Salut. Precisament, Argimon va presentar missatges de la llavors consellera en què assegurava que durant la reunió “tots volen acabar amb els grups essencials” en referència a la represa de la vaccinació amb Astrazeneca a partir del grup d’edat de 55 a 65. Argimon li va respondre: “Nosaltres compaginarem, ho hem fet sempre”. Posteriorment, Argimon va dir el mateix a Ramentol.
A l’escrit al jutjat, tant Argimon com Cabezas asseguraven que eren partidaris de compaginar la vaccinació per criteri d’edat i col·lectius essencials, entre els quals hi havia els cossos de seguretat, tant Mossos d’Esquadra com policies locals, agents de Guàrdia Civil i policia espanyola destinats a Catalunya, juntament amb altres col·lectius com a sanitaris, bombers i serveis de protecció civil.
El 23 de març Cabezas va rebre un missatge d’una membre del gabinet de Vergés dient-li: “De moment hem decidit no continuar vacunant els essencials”. I afegia: “Amb relació a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional crec que hem d’anar amb criteri d’edat”. Cabezas va respondre-li: “Crec que hem de fer-los tots ja que si no hi haurà un problema de desigualtat amb altres comunitats autònomes i amb els altres cossos de seguretat i haurem d’anar més vegades als centres a vacunar-los”.
Aquell mateix dia, la responsable del gabinet va assegurar a Cabezas que havia parlat amb Vergés i amb Ramentol i que ells “no veuen Guàrdia Civil i Policia Nacional totes les edats, veuen per franja de 60 a 65”. L’endemà, el 24 de març, la mateixa assessora del gabinet de Vergés va insistir a Cabezas: “La consellera em demana parar Guàrdia Civil i Policia Nacional. No podem argumentar-ho, ho hem de parar”, i va ser llavors quan Cabezas va demanar instruccions per escrit de Ramentol.
