18.03.2026 - 18:33
|
Actualització: 18.03.2026 - 18:57
L’Audiència de Barcelona ha vist com el cas d’un ciutadà flamenc que acusava dos agents de la Guàrdia Civil d’haver-lo humiliat i haver-lo discriminat perquè parlava en català s’ha capgirat en un judici sobre aquest mateix ciutadà. Kris Charlier, de Bruges (Flandes), però resident a Bigues (Vallès Oriental) entre el 2015 i el 2021, va tenir problemes quan passava l’arc de seguretat de l’aeroport de Barcelona perquè duia sota la camisa una bossa recol·lectora de femta arran d’una operació per un càncer de còlon. I, per si no fos prou incòmode, va topar amb dos agents de la Guàrdia Civil que no l’entenien malgrat que ell parlava en català, llengua oficial. La situació es va enverinar i va acabar amb dues denúncies contra ell i expulsat de l’avió pocs minuts abans que s’envolés.
Aquest matí, Charlier ha recordat com de vexat es va sentir per l’actitud dels agents: “Em vaig sentir humiliat ensenyant la bossa, ofès, ferit en la dignitat com a ésser humà.” Demana sis anys i dos mesos de presó per als dos guàrdies civils, a qui acusa de delictes d’odi, contra l’exercici dels drets cívics, contra la integritat moral, falsedat documental oficial i coaccions. També demana que siguin inhabilitats durant sis anys i deu mesos per l’exercici de càrrec públic, i una multa de 4.800 euros.
El 9 de desembre de 2019, encara en el context de les protestes contra la sentència del procés, Charlier tenia un vol a primera hora del matí. Tenia setanta anys i tornava a Bruges per passar les festes de Nadal amb la família, amb regals per als néts a la maleta. A l’arc de seguretat, un vigilant es va fixar en el bony que tenia sota la camisa i li va demanar que expliqués què era. Tenint en compte la incomoditat i el caràcter íntim de la situació, Charlier va intentar d’explicar que duia una bossa d’estoma. Ho va explicar en català, un dels cinc idiomes que parla i que va aprendre “per poder parlar amb la gent del carrer i del poble petit on vivia, Bigues”. “Ell em va respondre que no entenia res perquè només parlava en castellà”, ha explicat.
El vigilant hi va insistir i va cridar els dos agents de la Guàrdia Civil que avui seien al banc dels acusats. Charlier els va tornar a explicar la situació, en català. “No tenia intenció d’abaixar-me els pantalons al control, però hi van insistir i vaig cedir a la pressió perquè començava a pensar que no podria agafar l’avió”, ha dit. Els agents el van apartar al final de la cinta i li van demanar la documentació.
“Jo els parlava en català i ells en castellà”, ha explicat Charlier, que considera que els agents no van fer cap esforç d’escoltar-lo. Quan li van demanar la targeta d’identitat belga, els va aclarir que la seva llengua materna era el neerlandès, però que també parlava francès, anglès, alemany i català. “Si havia de triar una de les quatre llengües estrangeres, trio el català perquè som a Catalunya.” Ha dit que el castellà l’entén una mica, però que no sabia expressar-s’hi, i que va topar amb una actitud inflexible dels policies, que ni tan sols van intentar de parlar en anglès o francès. “Som a Espanya i parlem espanyol”, ha recordat que li van dir.
El van tornar a fer despullar en una sala
Després d’això, els dos agents se’l van endur a una sala reservada on hi havia quatre agents més. Un d’ells, ha recordat, li va dir que sabia una mica de francès per la seva família. “Però dubto que fos capaç de fer tota una conversa en francès, el coneixement que en tenia era mínim”, ha dit Charlier. Allà el van obligar a treure’s les sabates, el jersei i la samarreta i a abaixar-se els pantalons fins als genolls –una exigència que, segons que ha explicat la seva advocada, no era arbitrària: la bossa d’estoma no és al ventre, sinó més avall, de manera que sense abaixar els pantalons la inspecció no era possible. Tot i això, els agents ho han negat i asseguren que només li van demanar que s’aixequés la camisa. A més, li van escorcollar la maleta, on duia els regals de Nadal.
A la sala, li van interposar una primera denúncia per alteració de l’ordre públic per haver-se abaixat els pantalons a l’arc de seguretat i haver causat cua. Però aquest tràmit va originar una segona denúncia, per manca de col·laboració. “Em van demanar on vivia, els vaig dir que a Bigues, i em van demanar si era a Andalusia, a Múrcia o a on”, ha recordat. Un dels agents va buscar-ho amb el telèfon mòbil i va trobar Riells del Fai, però ell els va corregir dient que vivia a Bigues, que hi comparteix terme municipal, però és un poble diferent. “En aquest moment em va dir que no era un exemple de cooperació amb la policia i em va posar una segona denúncia”, ha dit, tot i que els guàrdies han insistit que no va voler col·laborar ja de bon principi.
Tot plegat es va allargar prop de dues hores, amb el neguit constant de no saber si perdria el vol malgrat que havia arribat a l’aeroport amb molta antelació. Va arribar al seu seient tot just deu minuts abans de l’hora de sortida, però poc després una hostessa li va dir que havia de sortir de l’avió “perquè la policia els havia trucat per dir que no hi podia volar”. Fora, molest i abatut, va saber que la maleta facturada ja l’havien treta i era a la cinta d’equipatges. “Si hagués pogut parlar en castellà suposo que tot això no hauria passat.”
Proven de fer-lo passar per un embrollador
Charlier ha declarat que va mantenir la calma i una actitud col·laborativa en tot moment, però tant els guàrdies civils acusats com els altres agents i els vigilants de seguretat privada que han declarat l’han dibuixat com una persona hostil i poc disposada a cooperar. Una descripció que les imatges de les càmeres de seguretat, la majoria de les quals mostrades al judici però no a la premsa, desacreditarien en part de manera notable, segons que ha subratllat l’advocada de Charlier en les conclusions.
Segons el relat de les imatges que ha fet l’acusació, Charlier no apareix en cap moment alterat mentre espera. Quan els agents s’aparten per fer gestions, ell quedaria sol assegut en una taula durant més de deu minuts, sense cap mena de custòdia –cosa que contradiria la versió que representava un perill per als altres passatgers. Les imatges també mostrarien que va ensenyar la bossa d’estoma als vigilants abans que arribessin els guàrdies civils, de manera que aquests ja en tenien constància quan s’hi van incorporar. I desmentirien que hagués intentat d’accedir a la zona restringida sense autorització.
L’agent acusat, que fa disset anys que treballa a l’aeroport de Barcelona, ha dit que ell només parlava castellà, però que Charlier sí que els entenia i que fins i tot els va respondre algunes paraules en aquell idioma. Allò que ni ell ni la seva companya, també acusada, no han sabut explicar era per què, davant d’una barrera lingüística evident, no van buscar ningú que pogués fer d’intèrpret del català al castellà –malgrat que, com han reconegut, els vigilants de seguretat sí que parlaven català. I fins i tot l’agent home ha arribat a dir que “ell tampoc no volia parlar en català”: “Ell primer va dir que volia parlar francès, però el nostre cap parlava francès i ell no va voler parlar-hi.” En compte d’això, van optar per demanar-li el passaport en anglès.
Segons el seu relat, els vigilants els van avisar perquè estava alterat i perquè duia alguna cosa sota la camisa, i va ser llavors quan el van apartar per identificar-lo i van portar-lo a la sala reservada, d’on no hi ha imatges. Cap d’ells ha admès que ningú hagués dit “aquí som a Espanya i parlem espanyol”, ni tampoc “aquest avui no vola”. A més, ha dit que la potestat de decidir qui vola i qui no vola era de la companyia aèria, i que ell es va limitar a comunicar l’incident tal com marca el pla de seguretat espanyol.
L’acusació, qüestionada
Malgrat que el judici era als guàrdies civils, la dinàmica de la sessió ha consistit més a analitzar fil per randa si el comportament de Kris Charlier havia estat exemplar que no pas a qüestionar l’actuació dels agents jutjats. Un home que es presentava com a víctima d’una discriminació lingüística aprofitant la seva vulnerabilitat mèdica ha hagut de defensar-se de preguntes sobre si estava alterat o si va intentar fugir o causar un desordre.
Més enllà de l’actuació dels advocats defensors, que lògicament miren de desmuntar la versió de l’acusació, paga la pena de destacar el paper de la fiscalia. En la majoria de processos judicials actua com a acusació pública, però aquí ha funcionat com un engranatge més de la defensa dels guàrdies civils. Havia arribat al judici sense presentar cap acusació formal i ha acabat demanant l’absolució de tots dos agents. Pel camí ha furgat en les possibles contradiccions de Charlier –mirant-lo de confondre preguntant-li quants agents i qui exactament hi havia en cada moment de l’incident– i ha conclòs que no se’l podia considerar víctima de cap discriminació ni d’un delicte d’odi, perquè els agents havien complert perfectament el protocol.
El resultat: un judici en què la víctima declarada ha estat sotmesa a un escrutini molt més sever que els agents que li van imposar dues denúncies, el van obligar a despullar-se i el van fer baixar de l’avió. La sentència mostrarà quina versió creu la jutgessa.
