Una dècada després de la confessió, la família Pujol s’aboca a un judici històric

Finalment, el judici del cas Pujol és a tocar. A partir del 24 de novembre, el president Jordi Pujol i els seus set fills s’asseuran al banc dels acusats pels delictes d’associació il·lícita, emblanquiment de capital, falsificació de document mercantil, delicte contra la hisenda pública i frustració de l’execució. S’hi asseuran, també, l’ex-dona del primogènit, Mercè Gironès, i una desena d’empresaris, entre els quals Carles Sumarroca, Luis Delso i Carles Vilarrubí. Serà un dels judicis més transcendents que hagi vist Catalunya d’ençà del restabliment de la democràcia, amb un pes molt important del factor polític, no tan sols per l’efecte que pugui tenir sobre la conversa pública, sinó perquè és inherent a la causa. 

Com és sabut, el juliol del 2014, el president va reconèixer que havia tingut diners a l’estranger –primer a Suïssa, després a Andorra– perquè el seu pare, Florenci Pujol, els n’havia deixat per tenir una assegurança en cas que es repetís la repressió política que el fill havia rebut a final del franquisme. Tanmateix, aquella fortuna inicial de 140 milions de pessetes s’havia anat multiplicant amb el temps i el president afirmava que, fins aleshores, no havia trobat el moment de regularitzar-la. La família assegura que els diners van créixer gràcies a inversions financeres lícites. L’acusació creu va ser gràcies a la corrupció governamental durant els vint-i-tres anys de mandat de Pujol.

Segons la Fiscalia Anticorrupció, el president “Jordi Pujol i Soley va teixir una xarxa de clientelisme, fins al punt de constituir un entramat que implicava que, d’una banda, el mateix Pujol i Soley i, de l’altra, determinats empresaris afins a CDC es repartien els excel·lents beneficis de concursos públics la resolució dels quals depenia de les diferents administracions catalanes sota el control de CDC”. Amb aquesta tesi, la fiscalia demana nou anys de presó per al president; vint-i-nou per al fill gran, Jordi, a qui atribueixen la gestió dels diners; disset per a Gironès; catorze per al segon, Josep; vuit per a la resta de fills i cinc per als empresaris.

El judici durarà més de mig any perquè hi desfilaran 254 testimonis, entre els quals Victoria Álvarez –ex-parella de Jordi Pujol Ferrusola–, ex-directius de la Banca Privada d’Andorra, l’actual conseller de Justícia, Ramon Espadaler –ex-dirigent d’Unió–, l’ex-conseller d’ICV Salvador Milà, l’empresari Jordi Puig i l’assessor fiscal Joan Anton Sánchez Carreté. També hi compareixeran familiars i treballadors de la família, policies espanyols, guàrdies civils i inspectors de l’Agència Tributària espanyola. En total, es preveuen una cinquantena de sessions repartides entre el novembre i el desembre del 2025, i entre el gener i l’abril del 2026. L’última sessió està fixada per al 23 d’abril.

En aquests quinze dies que resten, l’Audiència espanyola haurà de resoldre –mitjançant un forense– si Pujol, que ara té noranta-cinc anys, pot declarar per videoconferència de Barcelona estant, en lloc de desplaçar-se a Madrid en els dies esparsos que l’han citat. El seu advocat, Cristóbal Martell, ho ha demanat aquesta setmana, amb un escrit en què al·legava que té marcadors en sang compatibles amb la malaltia de l’Alzheimer. La defensa ha presentat informes mèdics que reflecteixen que Pujol té una “severa alteració de la memòria verbal que el porta a confondre fets i persones”, un “deteriorament cognitiu greu”, una “severa dependència funcional per a activitats bàsiques”, una “marxa molt inestable” i una “mobilitat reduïda”. Té discopatia, escoliosi, poliartropatia degenerativa i una úlcera.

Un dels fills, Oriol Pujol, ex-secretari general de Convergència, va trencar el silenci la setmana passada en una entrevista a Catalunya Ràdio, després d’onze anys sense atendre mitjans. Hi va defensar que, malgrat el quadre mèdic tan complicat, la intenció no és d’aconseguir que el president resti fora de la causa –com sí que va passar amb la seva mare, Marta Ferrusola, que en fou exclosa abans de morir. “El meu pare vol anar a judici”, va dir. El procés s’ha allargat tant –més d’una dècada– que en tot aquest temps ha anat evolucionant la imatge pública del president i el judici serà un punt d’inflexió per a determinar també la consolidació de la progressiva rehabilitació. 

Després d’un temps retirat a l’ostracisme, Pujol ha participat en uns quants actes públics aquests últims anys: ha assistit a presentacions de llibres i ha parlat en conferències amb membres prominents de l’extinta Convergència i de Junts entre el públic, participà en un acte institucional de la Generalitat amb els presidents Artur Mas, Quim Torra i Carles Puigdemont, i fins i tot fou rebut pel president Salvador Illa al Palau de la Generalitat. La consideració pública del llegat de Pujol és encara en disputa, com ho revelen la reedició dels seus escrits de presó, Des dels turons a l’altra banda del riu (Comanegra, 2023), el documentari La sagrada família i el film Parenostre. 

La família ja ha reconegut una part de les acusacions –la fortuna a l’estranger, que Oriol Pujol titllà de “vergonyosa” a l’entrevista, i la multiplicació d’aquesta fortuna–, però considera que la causa s’ha fet grossa per interessos espuris. “Finalment, és una causa contra el meu pare que han necessitat farcir”, va dir. Durant aquesta dècada llarga, han anat aflorant històries que la família esgrimeix a favor d’aquest argument: per exemple, el paper de l’ex-comissari José Manuel Villarejo i la revelació de l’operació Catalunya, ara investigada per la justícia andorrana, que vol aclarir la ingerència de l’estat espanyol en el sistema financer andorrà per a obtenir, entre més, dades bancàries de la família Pujol. 

Ara consideren que el judici els donarà l’oportunitat de desmuntar els fets que els imputen, per bé que no articularan una defensa política. “El més dur, en el fons, ja ho hem passat, han estat aquests onze, dotze o tretze anys”, reblava Oriol Pujol l’altre dia.