10.01.2026 - 21:40
El judici d’apel·lació del cas dels assistents parlamentaris del Front National (ara, Rassemblement National) començarà la setmana entrant, el dia 13, al Palau de Justícia de París i s’allargarà fins al 12 de febrer. No és un procés qualsevol: d’allò que resolgui el tribunal en depèn, d’una banda, la continuïtat de Louis Aliot al capdavant de la batllia de Perpinyà i, d’una altra, la possibilitat o impossibilitat que Marine Le Pen es presenti a les eleccions presidencials franceses.
El 31 de març de l’any passat, el tribunal penal de París va dictar una sentència que va causar un autèntic terratrèmol polític. Aliot, que declararà el dia 15, va ser condemnat a divuit mesos de presó, una multa i tres anys d’inhabilitació. Els jutges van decidir de deixar la pena en suspens amb l’argument de “preservar la llibertat dels electors”, cosa que li ha permès de continuar exercint de batlle i presentar-se a les eleccions municipals del març. En el cas de Le Pen, la condemna va ser més severa: quatre anys de presó, dos dels quals de compliment efectiu, una multa de 100.000 euros i cinc anys d’inhabilitació amb execució immediata. Aquesta mesura provisional va implicar la destitució automàtica com a consellera departamental i la va deixar, d’entrada, fora de la cursa presidencial del 2027.
El veredicte de l’apel·lació, que es preveu que s’emetrà a l’estiu, arribarà en un moment de màxima fortalesa electoral de l’extrema dreta. Haurà de confirmar si Aliot ha de deixar la banda de batlle i, en el cas de Le Pen, si és definitivament exclosa de la cursa presidencial o si hi ha una revisió substancial de la sentència inicial que li permeti de ser candidata.
Per una altra banda, segons el setmanari alemany Der Spiegel, sectors de l’administració de Donald Trump han valorat la possibilitat d’imposar sancions personals contra magistrats francesos que van condemnar Le Pen en primera instància. Segons aquestes informacions, Washington ha interpretat l’execució immediata de la inhabilitació com una decisió amb conseqüències polítiques greus. Arran d’això, el president del tribunal judicial de París ha advertit que si aquestes ingerències es fessin efectives serien “inacceptables i intolerables”, unes declaracions que el Rassemblement National ha denunciat com una manera de pressionar els magistrats d’apel·lació. Sigui quin sigui el desenllaç judicial, el partit ja ha deixat entreveure que explotaria aquest context per reforçar el relat de la victimització i denunciar una persecució judicial amb motivació política.
La inhabilitació, al centre d’una apel·lació accelerada
Un dels elements més singulars del cas és la rapidesa amb què s’ha tramitat l’apel·lació. El tribunal d’apel·lació de París, tot i arrossegar un volum molt gran de causes pendents, va optar per accelerar el calendari per poder emetre una decisió abans de l’estiu del 2026, és a dir, amb prou marge abans de la convocatòria de les presidencials.
El punt clau del judici serà, gairebé amb tota probabilitat, la pena d’inhabilitació. El codi penal francès estableix que aquesta sanció és obligatòria en els casos de condemna per malversació de fons públics. El debat, doncs, serà molt segurament com i quan s’aplica, i especialment si ha de tenir execució immediata.
En primera instància, el tribunal va justificar l’execució immediata de la inhabilitació de Le Pen dient que calia garantir que els càrrecs electes no tinguessin cap tracte de favor i alhora calia preservar la confiança dels ciutadans en la vida política. La defensa, en canvi, sosté que aquesta mesura vulnera la llibertat de l’elector i el dret de la candidatura, arguments que poden tenir recorregut en l’apel·lació. La paradoxa és que Aliot –que, com a batlle, gestiona directament fons públics i, per tant, teòricament té més capacitat de reincidir– és qui ha pogut continuar en el càrrec.
El judici, doncs, no es preveu pas que se centri tant en els fets, que en gran part ja han estat establerts, com en la proporcionalitat de les penes i, sobretot, en si la inhabilitació s’ha d’aplicar de manera immediata –tal com s’ha establert– o bé si ha de restar suspesa fins que la condemna sigui ferma. Per arribar a aquest punt, cal exhaurir totes les vies de recurs, cosa que podria permetre a Le Pen de mantenir opcions polítiques fins ben entrada la cursa presidencial.
En aquesta situació, la primera via que se li obre és presentar recurs davant el Tribunal de Cassació, que no revisa els fets, sinó únicament l’aplicació correcta del dret. El termini habitual de resolució és d’uns sis mesos. Le Pen ha reiterat que vol exhaurir totes les vies legals, inclosa la possibilitat de presentar una qüestió prioritària de constitucionalitat. Aquesta opció pot allargar encara més el calendari judicial, fins i tot més enllà de les eleccions presidencials. Tot plegat mantindria una situació d’incertesa política prolongada, amb conseqüències directes sobre l’estratègia i els equilibris interns del Rassemblement National.
El “sistema” i els diners europeus
La causa va arrencar fa més d’una dècada, quan el Parlament Europeu va començar a sospitar que alguns eurodiputats del Front National feien un ús irregular dels fons destinats a contractar assistents parlamentaris. La investigació va acabar revelant, segons els tribunals, l’existència d’un sistema organitzat que servia per a pagar amb diners europeus persones que, en realitat, treballaven per al partit sense moure’s de l’estat francès. Els fets investigats comprenen el període entre el 2004 i el 2016, una etapa en què el partit passava dificultats financeres, amb resultats electorals modests i una dependència creixent de recursos externs.
Segons la sentència de primera instància, el tribunal va considerar provat que el partit havia malversat 4,6 milions d’euros en una quarantena de contractes ficticis. Es va calcular que el perjudici econòmic final per al Parlament Europeu havia estat de 3,2 milions, una vegada descomptats 1,1 milions d’euros ja retornats. No es tractava, segons els jutges, d’errors administratius ni de males interpretacions de normes complexes, sinó d’una estratègia deliberada per a alleugerir les despeses del partit.
En total, a més de Le Pen i Aliot, van ser condemnats set eurodiputats, dotze assistents i el partit mateix com a persona jurídica. Tanmateix, solament dotze condemnats, entre els quals hi ha figures destacades del partit, van presentar recurs. Entre aquests, antics pesos pesants com Wallerand de Saint-Just o Bruno Gollnisch.
Bardella, a l’ombra, i pugna a Perpinyà
Aliot va designar Patricia Fourquet, aleshores batllessa de districte de Perpinyà Est, com a substituta en cas d’inhabilitació immediata. La decisió es va interpretar com un moviment per a garantir la continuïtat del seu entorn polític, amb una figura de confiança sense ambicions immediates de relleu. Tanmateix, si la inhabilitació arribés després de les eleccions, i afectés tot el mandat, el partit es trobaria immergit en una pugna interna. Dirigents ben situats com ara Charles Pons, primer tinent de batlle, o regidors com André Bonet i Frédéric Guillaumon podrien interpretar que els ha arribat l’hora d’intentar d’encapçalar el partit a Perpinyà.
Mentre Le Pen s’enfronta als tribunals, el seu delfí polític, Jordan Bardella, guanya protagonisme. Bardella, de solament trenta anys i president de l’RN, ha estat valorat per bona part de les enquestes com a potencial vencedor d’unes presidencials. Aquest ascens ha alimentat les especulacions sobre un pla B dins el partit en cas que Le Pen fos definitivament apartada.
Jordan Bardella, el jove ultradretà que podria assaltar el poder en nom de Le Pen
Tot i que públicament Bardella ha reiterat la lleialtat a la dirigent històrica de l’RN, el judici d’apel·lació reforça la percepció que el partit es prepara per a un possible relleu. El procés judicial, doncs, pot redefinir també l’equilibri intern de poder dins l’extrema dreta francesa.
