Avui es farà la segona volta de les eleccions al rectorat de la Universitat de València (UV). En la primera, que es va fer el 3 de març, cap candidatura no va obtenir la majoria absoluta dels vots ponderats. Els candidats que aspiren al càrrec són Juan Luis Gandia i Ángeles Solanes, que van obtenir un 42,69% dels vots i un 38,93%, respectivament. Les dues candidatures descartades van ser les de Carles Padilla, amb un 11,89%, i la de Fran Ródenas, amb un 6,47%. La comunitat universitària podrà votar entre les 10.00 i les 18.00.

Qui és Juan Luis Gandia?

Juan Luis Gandia Cabedo (Ontinyent, Vall d’Albaida, 1965) és catedràtic d’economia financera i comptabilitat de la Facultat d’Economia, i llicenciat i doctor en ciències econòmiques i empresarials per la UV amb premi extraordinari. Ha fet classes en diversos graus i postgraus, ha encapçalat projectes i coordina un grup d’innovació docent. La seua recerca se centra en l’impacte de les noves tecnologies en la transparència i fiabilitat de la informació corporativa, la relació entre auditoria i qualitat de la informació financera i l’anàlisi textual de la no financera.

En l’àmbit professional, ha estat vocal del Consell d’Administració de Caixa Ontinyent i de la comissió executiva d’aquesta entitat, i va ser vocal del consell directiu de l’Associació Espanyola de Professors Universitaris de Comptabilitat (ASEPUC). En gestió, ha exercit càrrecs com ara el de vice-rector d’Economia, Infrastructures i Tecnologies de la Informació (2014-2018), i vice-rector d’Economia i Infrastructures (2018-2019). És membre del claustre d’ençà del 2009, ininterrompudament.

Qui és Ángeles Solanes?

Ángeles Solanes Corella (Tavernes de la Valldigna, Safor, 1972) és catedràtica de filosofia del dret. Ha impartit docència en grau, doctorat, màster oficial i títols propis, i també coordina un grup d’innovació docent. Encapçala el grup de recerca Multihuri i ha participat en nombrosos projectes, com ara “Racisme i discriminació: els drets humans sota amenaça”. Ha publicat vint-i-set llibres, vuitanta-vuit capítols de llibre i més de setanta articles científics en revistes nacionals i internacionals. 

En l’àmbit de la gestió, ha assumit responsabilitats com ara la de vice-rectora de Formació Permanent, Transformació Docent i Ocupació de la UV (2022-2025), vice-degana de Relacions Internacionals de la Facultat de Dret (2010-2018) i directora del Departament de Filosofia del Dret i Política (2019-2022). A més, va ser la primera dona presidenta del Consell per a l’Eliminació de la Discriminació Racial o Ètnica del Ministeri d’Igualtat espanyol (2018-2020), i actualment és presidenta del Fòrum per a la Integració Social dels Immigrants (Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions espanyol). 

El 2023 va rebre el premi del Consell Valencià de Cultura pel seu treball en la lluita per la igualtat de gènere. Forma part del comitè assessor del Centre d’Estudis Ètnics de la Universitat de Mont-real (CEETUM), de la Xarxa Amèrica Llatina, Àfrica, Europa i Carib (ALEC), i del Patronat del Consorci d’Entitats per a l’Acció Integral amb Migrants (CEPAIM). També dirigeix l’Anuari de Filosofia del Dret, la revista més antiga en aquesta disciplina.

Els resultats de la primera volta

A la primera votació, Gandia va guanyar entre el personal docent i investigador (PDI) doctors amb vinculació permanent, amb un 23,40% dels vots, enfront del 18,80% de Solanes. En canvi, Solanes va guanyar entre el PDI no doctors o sense vinculació permanent, amb un 5,66%, contra el 5,10% de Gandia. Solanes també va guanyar entre els membres del personal d’investigació en formació amb un 0,59% –0,47% de Gandia–, i entre els estudiants, amb un 11,98% –7,89% de Gandia.

El percentatge total de participació va ser del 15,17%. Hi havia un total de 57.920 electors convocats a les urnes, la major part dels quals són estudiants de grau i postgrau (49.246). No obstant això, el percentatge més alt de participació va ser entre el PDI doctors amb vinculació permanent (2.359), amb un 82,79%. Dels estudiants, tan sols un 8,43% va anar a votar. Entre el PDI no doctors o sense vinculació permanent (2.693), hi va participar un 36,65%; del personal d’investigació en formació (661) va votar un 24,51%; i del personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis (2.961), un 51,67%. 

Els resultats es computen pel sistema de vot ponderat per sectors de la comunitat universitària: el vot dels doctors amb vinculació permanent té el valor d’un 51%; el de no doctors o sense vinculació permanent compta un 12,67%; el dels estudiants un 25%; el del personal d’administració i serveis un 10%; i el dels investigadors en formació un 1,33%. 

És la segona vegada que quatre candidatures han optat al rectorat de la UV. El 2010 es van presentar per ocupar el càrrec Esteban Morcillo, Maria Antonia García Benau, Vicent Soler i Antoni Furió. Van arribar a la segona volta García Benau i Morcillo, que va resultar guanyador i fou proclamat rector. El 2018 n’hi va haver tres, de manera que es va tornar a trencar la tradició de les eleccions al rectorat, on la major part de les vegades només hi ha hagut dues candidatures enfrontades. En aquesta ocasió, van ser Maria Vicenta Mestre, Vicent Martínez i Maria Antonia García Benau, i també es va arribar a una segona volta, en què es van enfrontar Martínez i Mestre, que es va convertir en la primera rectora en la història de la Universitat de València.

Polèmica a la Facultat de Medicina

Aquests darrers dies, s’ha fet palès el malestar entre les candidatures. El focus s’ha centrat en els resultats de la primera ronda a la Facultat de Medicina, que va tenir una participació notablement més alta que en la resta (un 32,75%, en contrast amb la mitjana del 8,43%), amb gairebé la totalitat dels vots per a la candidatura de Solanes (739 de 817, el 90,45%), cosa que no va passar desapercebuda. 

El Bloc de l’Estudiantat Agermanat (BEA), tot i que ha dit que no pren posició per cap candidatura, ha denunciat suposades “accions antidemocràtiques” per part de la candidatura de Solanes. Diuen que a la Facultat de Medicina els van oferir la cotització de les pràctiques en canvi de vots. “La resta de carreres no tenim dret a una cotització justa de les pràctiques? Som estudiants de segona?”, es qüestionen. També assenyalen que la delegació d’alumnes de Medicina s’ha manifestat a favor de Solanes i n’ha demanat el vot, a més d’oferir sorteigs per els estudiants que hagen participat en la votació al rectorat. Així mateix, critiquen que en el programa de la candidata es recull una proposta per a substituir el C1 de català en favor del C1 d’anglès en concursos de promoció i selecció. 

La publicació s’ha omplert de comentaris contraris al BEA i defensant la candidatura de Solanes. Molts usuaris de Medicina han ressaltat que en el programa de la candidatura la proposta de la cotització de les pràctiques hi figura amb caràcter general, i no específic per a cap grau en concret. També retrauen al sindicat que no es posicione obertament per una de les dues candidatures, però que en critique una.