Juan Carlos Vicente, en una imatge d'arxiu (Foto: ACN)

Els treballadors de Nissan es van mobilitzar ahir a Barcelona contra el tancament de les plantes a Catalunya. La multinacional vol tancar les fàbriques. La protesta va començar com una marxa lenta de centenars de vehicles, els quals van sortir dels tres centres de producció (Zona Franca, Montcada i Reixac i Sant Andreu) i es van concentrar davant el bufet d’advocats Garrigues, que representa Nissan en el procés legal pel tancament. Minuts abans de començar la marxa, VilaWeb va contactar telefònicament amb Juan Carlos Vicente (CCOO), president del comitè d’empresa de Nissan. Fa setze anys que hi treballa. En aquesta entrevista es mostra partidari de revertir la situació i explica els passos a seguir.

Juan Carlos Vicente, setze anys a Nissan, en una imatge d’arxiu (Foto: ACN).

Quina feina hi feu, a Nissan, i des de quan?
—Sóc president del comitè de la Zona Franca. I el lloc de feina és fer l’eix davanter de la camioneta. Fa setze anys que treballo a Nissan. Però la mitjana és de vint-i-vuit anys, trenta, trenta-dos. I no és el meu cas, però a Nissan hi ha moltíssimes parelles que hi treballen tots dos. O pares i fills. És una fàbrica de generacions.

Quines reivindicacions feu, els treballadors?
—La reivindicació és el futur per a Nissan. La fàbrica ha de continuar, perquè la decisió unilateral que ha pres la multinacional no ens serveix. S’ha de revertir aquesta situació.

Nacionalitzar Nissan seria una opció?
—No ho sé. No us sabria dir si sí o si no. Veig complicat de nacionalitzar Nissan. Nosaltres, avui dia, ens manifestem i la nostra intenció és continuar amb la marca Nissan quaranta anys més.

Transformar la planta per fer uns altres cotxes o fer que la planta fabriqui altres productes són opcions?
—Dins els conceptes ‘revertir’ i ‘continuïtat industrial’, ens hauran de dir el què. I explicar-ho. I veure-ho. Però ara per ara la premissa és que Nissan es quedi aquí.

Hi ha exemples de vagues que aconseguissin de revertir la situació?
—N’hi ha. SEAT es va revertir, en el seu dia. Corberó. Hi ha moltes empreses històriques que han estat a punt de tancar, i han acabat revertint la situació. La planta de Nissan abans ha estat Ebro, Massey, Motor Ibèrica i ara Nissan. I cada vegada que hi ha hagut un canvi era perquè hi havia hagut una crisi.

Segons el vostre parer, quina és la raó per la qual Nissan vol anar-se’n d’Europa?
—Tenim un soci en aliança [Renault] que dins Europa és molt fort. I que ha anat menjant terreny a Nissan. Ells han donat suport a la seva marca més que a la nostra. Ja fa anys que diem, expliquem i manifestem que ens treuen cotxe i producció. I al final s’ha vist: ve el llop, ve el llop. I ara ja el tenim aquí, el llop.

Com valoreu el paper de l’estat espanyol i el govern de Madrid?
—La classe política ha tardat molt a reaccionar, tot i que nosaltres ens havíem anat manifestant. Però també és veritat que ara la classe política s’ha activat. I es mouen. I ens donen suport. I fan esforç comú perquè la cosa funciona. És un alè més per al futur i per a aconseguir la unitat de tots. I que la marca continuï.

Quin ha estat el paper de la Generalitat?
—Un paper similar. Jo he parlat moltes vegades amb Àngels Chacón i és veritat que s’ha fet un pla estratègic, que ja es va fer fa un any. Hi han treballat. Ha estat una feina conjunta entre totes dues administracions, segons que m’han dit. Per tant, hi són. I hem d’aconseguir el futur per a les 25.000 famílies.

Protesta a Barcelona de treballadors de Nissan contra el tancament de l’empresa

Paradoxa: govern d’esquerres a Madrid amb ministres de CCOO i govern a Barcelona amb consellers d’UGT. Nissan se’n va igualment. Per què?
—Ho he comentat abans: han anat tard. El problema és que no han escoltat els treballadors. I quan arriba el moment, ja ets al precipici. I has de trobar corda per a no caure. Possiblement, tot i que no ho sé, si ens haguessin fet cas fa dos anys o tres, amb els plans de competitivitat i amb el tema dels vehicles, avui tindríem més múscul. Penseu que ara som 3.000 llocs de feina directes. Però podríem ser 5.000 treballadors perfectament. I les empreses auxiliars també podrien ser molt més grans. Amb els anys hem anat perdent múscul.

No tenir el corredor mediterrani afecta Nissan, o no hi té res a veure?
—El corredor mediterrani és fonamental per al transport per tot Europa. No ho sé. Sí que és cert que nosaltres tenim el port de Barcelona, i tot aquest ecosistema és impressionant. Però és veritat que el corredor és importantíssim, no tan sols per a nosaltres, sinó per a tot Espanya.

Nissan es queda la fàbrica a Anglaterra, que és fora de la Unió Europea. Per què la Unió Europea perd llocs de feina i els del Brexit no?
—A Anglaterra són més forts. La direcció en l’àmbit europeu és anglesa. I els vehicles que fabriquen, Cascai i Juke, encara els funcionen bé. Els dos vehicles que nosaltres fabriquem van en decadència.

Accions concretes en el futur? Més contundents, més pacífiques, com seran?
—Farem mobilitzacions setmanals. Cada vegada que sortim, ho farem amb cara i ulls, coneixement i objectius clars. A partir d’aquí, anirem fent. Hem de veure com avança el conflicte. I en funció d’això, decidirem.

Teniu reunions pendents amb la direcció de Nissan?
—No.

Interlocució?
—Sí. Amb la direcció local.

Com ho fa, la direcció local?
—També estant preocupats. Si això tanca, tanca per a tothom.

No els recol·locarien, els directius locals?
—Ha! No ho sé. Perquè realment la tessitura on som no és aquesta: nosaltres pensem com fer perquè això es mantingui i continuï en el futur. Avui dia no pensem en indemnitzacions ni res d’això. No som en aquesta tessitura. No posarem preu a la fàbrica. Som forts per a lluitar i que això continuï molts anys aquí.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.