Joves ex-tutelats demanen que se suspenguin les reclamacions econòmiques de la DGAIA i que en dimiteixin els responsables

Un grup de joves ex-tutelats ha presentat una queixa conjunta a la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i Adolescència –que ha substituït la DGAIA– demanant que suspengui la reclamació del retorn de prestacions econòmiques, que segons l’administració van cobrar indegudament entre els divuit anys i els vint-i-tres.

Les al·legacions les han presentades aquest matí en nom de vuitanta-tres joves ex-tutelats, organitzats en un grup de WhatsApp, però denuncien que hi ha molta més gent afectada, que potser encara no se n’ha assabentat i que tampoc no sap que hi ha una xarxa de suport mutu.

Els joves ex-tutelats es queixen que la nova DGAIA els exigeix unes quantitats de diners enormes, que oscil·len entre els sis mil euros i els quaranta-sis mil. A més, es queixen que els han abocat a una espiral de burocràcia, i els reclamen tota mena de proves, certificats i informes. “Si no ho tenim en un termini de deu dies, ho haurem de pagar”, explica l’Ester, que diu que els en els correus que reben no hi ha indicacions clares sobre els passos que han de seguir.

“A nosaltres no ens protegeixen. Vulnerabilitzen un col·lectiu minoritari i retroalimenten el missatge que la societat té dels joves ex-tutelats. La DGAIA no ho fa correctament. Està bé que revisin com es donen els diners, però aquestes no són les formes. Això és agressió institucional. Vulnerabilitzen encara més un col·lectiu ja molt vulnerable”, assenyala l’Ester. I afegeix: “Això no és just. La reclamació és arran d’un error administratiu. La tasca que haurien de fer ells de revisar ens la deleguen a nosaltres. Això no és protegir, és sembrar el pànic”.

Els joves se senten sols i desemparats. Diuen que ningú de la DGAIA no s’ha posat en contacte amb ells personalment, i que solament han tingut el suport dels antics referents socials, que els han assessorat sobre els passos a seguir.

Auditoria, transparència i dimissions

A part d’aturar el procés, també reclamen una auditoria pública dels fons, una dimissió i imputació dels responsables, transparència real, accés als contractes i reparació per a tots els qui han estat perseguits. “No volem pagar les conseqüències d’una mala gestió. Pagarem el que ens toca, si és que ens toca”, ha explicat l’Ester, una de les portaveus del grup.

En l’al·legació d’aquest matí, han explicat el temps que han rebut la prestació econòmica i per què creuen que no han de retornar els diners. La Lorena, de vint-i-quatre anys, explica que hi ha gent que ha sospesat de suïcidar-se quan va saber la quantitat de diners que li reclamaven. “Amb prou feines sobrevivim al dia a dia. Volem construir una vida digna”, reclama.

La Lorena va sortir del centre de menors a divuit anys i va començar a cobrar 663 euros. “Havies de seguir un pla individual de feina. Molta gent, amb aquests diners, no ha pogut sobreviure. Hi ha gent que ho ha compaginat amb una feina, i s’ha anat informant del pla de treball individual”, explica. Ella va parar de rebre la prestació tan bon punt va tenir un sou superior a la prestació. A la germana de la Lorena, la Tània, també de vint-i-quatre anys, li reclamen sis mil euros que ella ara mateix no té. A ella no li va arribar cap mena de citació. Diu que la va cercar a la pàgina web de citacions de la Generalitat.