15.11.2025 - 09:50
|
Actualització: 15.11.2025 - 11:34
Només un 37% dels joves catalans professen alguna religió en l’actualitat (el 25,8%, el catolicisme), una dada estable aquesta última dècada. Això no obstant, aquests últims anys la pràctica religiosa en aquest col·lectiu s’ha intensificat i, segons l’anàlisi de l’ACN dels successius Baròmetres d’Opinió del CEO publicats d’ençà del 2014, el 2% dels creients de 18 anys a 24 que eren assidus a actes religiosos és ara de més d’un 25%, un salt important que va començar després de la pandèmia. Així, enmig del debat sobre un repunt de la religiositat entre els joves, les dades constaten que no és tant el nombre de fidels (ni joves, ni tampoc grans) el que creix, com la intensitat amb què practiquen la fe els que ja n’eren, sobretot els més joves.
Els joves catalans són menys creients que els grans, però més practicants, tal com ja apuntava fa poc un estudi universitari impulsat per la Generalitat sobre la religiositat de la joventut catalana, basat en dades del 2023. Quant a les dades fins el 2025 analitzades per l’ACN sobre la pràctica religiosa entre la població creient (el 62%), demostren que aquests darrers deu anys hi ha una tendència general a una major assistència regular a actes litúrgics. En conjunt, els creients que participen en misses o cerimònies amb una freqüència mensual o setmanal han crescut d’un 14% fins a un 20% d’ençà del 2014, per bé que el salt important es produeix després del 2020.
Per franges d’edat, és entre el col·lectiu més jove (18-24) que es detecta un augment més destacat de l’activitat religiosa. Així, els joves creients practicants abans de la pandèmia han passat de ser entre un 5% i un 10% fins a més d’un 25%, és a dir, un de cada quatre. De fet, amb aquest augment s’han convertit en el segon col·lectiu de creients que més va a l’església, la sinagoga o la mesquita, només lleugerament per darrere dels majors de 64 anys.
Malgrat que ara acaparen l’atenció, els creients menors de 24 anys no són els únics que han intensificat la presència en actes religiosos, és una tendència força general. Ho ha fet també la generació que els precedeix (25-34 anys). Ara un 14% es declaren practicants habituals, fa deu anys no eren més d’un 5%, i també el grup de creients entre 35 anys i 49, un 15% dels quals va regularment a actes religiosos. El grup més estable és la població de 50 anys a 64, tot i que també han repuntat després de la pandèmia (13,7%). En canvi, tot i que continuen essent els qui més practiquen (27%), els majors de 65 són també l’únic col·lectiu de creients que aquests darrers anys ha disminuït la pràctica religiosa habitual.
No augmenten els joves catòlics, sinó els agnòstics
Ni en la societat en general, ni tampoc entre els joves, s’observa un augment significatiu de la religiositat, en termes de percentatge de persones que professen qualsevol mena de religió.
En aquest sentit, no hi ha una gran diferència entre el jovent i la societat en conjunt; encara més, segons el darrer BOP del CEO, del juliol, els menors de 24 continuen essent el col·lectiu dins el qual hi ha menys creients, un 37,3%. En canvi, hi ha un 38,1% de 25 a 34; un 54% de 35 a 49; un 69% de 50 a 64; i un 80,3%, de majors de 64 anys.
Per religió, el pes dels catòlics continua vorejant un 55% de la societat, però només un jove de cada quatre se’n declaren –el mateix 25% que fa deu anys. En canvi, els musulmans, si bé han passat tot just d’un 1% a un 1,8% en el conjunt de la societat, han fet un salt important entre la població més jove, que en deu anys ha passat d’un 1% a un 7%.
Cau l’ateisme entre els joves
Quant a l’ateisme, es manté el pes d’aquest posicionament a escala general, amb una tendència lleugerament a la baixa, i se situa ara entorn d’un 20% de la societat, i creix lleugerament l’agnosticisme, actualment un 15,4% dels enquestats.
En canvi, aquí el que distingeix el col·lectiu jove de la resta de la societat és el repunt de l’agnosticisme (en detriment dels ateus). Les enquestes del CEO demostren que han crescut amb força els joves no-creients que entenen la fe com una opció personal (agnòstics), i han davallat els qui neguen o rebutgen l’existència de Déu.
En concret, fa una dècada hi havia una gran escletxa entre els uns i els altres: els joves agnòstics eren tot just un 15%, i els ateus representaven la meitat dels joves. D’aleshores ençà, la distància s’ha anat escurçant amb una caiguda dels ateus fins a representar només un terç dels joves, mentre els agnòstics han guanyat terreny, que són un 27% del col·lectiu.
Estable dins el conjunt de la població
Tota l’anàlisi es basa en les persones que es manifesten religioses, que, com s’ha dit, són entorn d’un 60% de la societat catalana. Observada des d’aquest punt de vista, la pràctica religiosa habitual la protagonitza un percentatge estable d’una mica més d’un 20% de la població, en aquest cas per sota del pes que tenien habitualment abans de la pandèmia.
I quant a la població jove, religiosa o no, actualment només un 16,5% de tots els joves de 18 anys a 24 van a actes litúrgics, un percentatge també similar a aquests últims anys i lluny del 24% dels anys 2018-2019.
