Jordi Pujol Ferrusola, “una persona de confiança” de l’enorme constructora COPISA

El judici contra la família Pujol i nou empresaris s’ha centrat, avui, en la relació del fill gran, Jordi Pujol Ferrusola, amb el grup COPISA, gran empresa dedicada a la construcció. Per mitjà d’unes quantes societats, Pujol Ferrusola va cobrar de COPISA més de 3 milions d’euros en honoraris per tasques d’intermediació comercial. El fiscal del cas, Fernando Bermejo, sosté que en realitat aquestes tasques no es feien i, de fet, infereix que eren cobraments de comissions camuflats, de manera que també ha de demostrar si COPISA i les altres empreses esquitxades rebien en canvi contractes públics. Josep Cornadó, ex-president del grup, és acusat en el judici d’emblanquiment de capitals i falsedat documental per haver pagat a Pujol Ferrusola aquests serveis, que presumptament no va prestar.

L’actual conseller delegat de COPISA, Orlando de Porrata-Doria, com a testimoni, ha assegurat que el primogènit treballava habitualment amb el grup perquè “era una persona de confiança”, i així ha justificat que no hi hagués contractes ni informes que en concretessin els serveis. De Porrata ha respost per una de les intermediacions: diu que Pujol els va avisar per telèfon que s’obriria la licitació d’unes obres per a ampliar una refineria a Cartagena, Múrcia. El fiscal Bermejo ha qüestionat, per una banda, que un grup tan gran no tingués agents especialitzats, i per una altra, que tan sols una trucada suposés una remuneració de gairebé 200.000 euros –complementats després amb una altra factura–, però l’empresari ha adduït que l’anticipació va permetre a COPISA de guanyar 35 milions, i que el pagament d’intermediaris és freqüent en el sector.

La declaració més llarga ha estat la de Xavier Tauler, amic d’infantesa de Jordi Pujol Ferrusola, que sembla que fou el primer vincle entre l’empresa i el primogènit. Tauler, que també és acusat en el cas del 3% –pendent de sentència–, va entrar a treballar a COPISA l’any 1988 i va tenir una carrera d’ascens fulgurant dins la branca constructora del grup –director regional de Catalunya, director, conseller delegat i president del consell– fins que fou apartat del càrrec el 2015, quan l’Audiència espanyola el va començar a investigar. Com de Porrata, ha respost per una sola intermediació de Pujol Ferrusola: va trobar uns compradors d’una planta fotovoltaica que COPISA es volia vendre a Alcázar de San Juan, a Ciudad Real. Però la planta i la refineria són tan sols dues de les múltiples intermediacions que en teoria va fer Pujol, embolcallades d’un tel d’incertesa.

La més cridanera és una gran operació a Ronda, Màlaga, on Pujol va ajudar una filial de COPISA a signar el contracte d’obres d’edificació de la urbanització de luxe de Los Merinos. Per aquella intermediació, el primogènit va cobrar, segons la instrucció, un milió i mig d’euros. I heus ací la primera contradicció important entre testimonis del judici –que declaren tots sota jurament, i cometen un delicte si no diuen la veritat. Quan li han demanat què va fer Jordi Pujol Ferrusola en aquella operació que justifiqués d’haver rebut tants diners, la resposta ha estat nítida: “Ho desconec.” Minuts més tard, el fiscal ha interrogat José Luis Prada Lorente, representant legal d’unes quantes societats de COPISA, que ha dit que Tauler li va dir personalment que Pujol Ferrusola li trucaria per donar-li les dades de la finca de Ronda. Prada mateix s’ha contradit a si mateix, perquè uns minuts abans havia assegurat que no coneixia Pujol, i després ha deixat caure que sí que havien parlat per telèfon.

Aquesta contradicció entre Tauler i Prada no és anecdòtica. S’ha repetit, més indirectament, amb la declaració d’Orlando de Porrata, que ha dit que va conèixer personalment Pujol Ferrusola en l’època de l’oferta de la refineria “per mitjà del senyor Tauler”. Una estona abans, quan el fiscal li ha demanat justament per aquesta operació, Tauler ha dit que no afectava la seva àrea de responsabilitat. I ha respost d’una manera semblant quan Bermejo li ha demanat sobre la resta d’intermediacions: una compra de parcel·les a Terrassa, la compravenda d’un solar a l’Hospitalet de Llobregat, la venda d’accions de CEVALLS SA i CECSA… Una rere l’altra, Tauler responia que desconeixia el paper que hi havia tingut Pujol o que se n’havia encarregat algú altre.

Cornadó, acusat i ex-president de COPISA, també va declarar davant el jutge instructor, José de la Mata, que tots els contactes amb Pujol Ferrusola els feia Tauler. Avui, el seu advocat ha anat repetint un parell de preguntes a la resta de treballadors de COPISA que han fet de testimonis. Tots han dit que la intermediació era habitual en el sector, que el principal volum de negocis de l’empresa eren privats i que se solien cobrar comissions entre l’1% i el 5%. Segons el fiscal, allò que fa pudor de socarrim, en el cas de Pujol Ferrusola, és que no hi hagi “cap suport material” de la feina que feia i que l’empresa tampoc no li demanés mai informes, ni correus, ni quines reunions havia fet. “No és tan estrany”, ha dit Tauler. Demà mateix, més ex-treballadors de COPISA continuaran declarant per descabdellar-ho.