Jordan Bardella, el jove ultradretà que podria assaltar el poder en nom de Le Pen

El Tribunal Penal de París va condemnar ahir el Rassemblement National com a partit i també molts dels dirigents més populars, com ara Louis Aliot o Marine Le Pen, un fet que equival a escapçar bona part de la plana major de la ultradreta francesa. Però un dels polítics amb més projecció n’ha restat al marge: Jordan Bardella, l’actual president del Rassemblement National.

Aquest jove de vint-i-nou anys, de fet, no era ni present al tribunal penal, malgrat que la causa afectava de ple el seu partit i que ha estat condemnat també el seu guardaespatlles, Thierry Légier. Feia anys que el pla dins de la formació era que Le Pen ocupés la presidència de França el 2027 i que Bardella en fos el primer ministre, però la inhabilitació el catapulta encara més i pot fer que passi a ser el candidat a les presidencials.

Un ascens meteòric

Nascut a l’àrea metropolitana de París, a Saint-Denis, un suburbi de classe treballadora, Bardella sempre s’ha presentat com un xicot que va créixer en un entorn social d’immigració i drogues. Dels quatre avis, tres són d’origen italià i un d’origen algerià, però no se’n saben gaires més dades.

No forma part de cap nissaga política ni de la classe dirigent. Ell, de fet, es vanta d’haver tingut una infància ben normal, allunyat de la militància. Afeccionat als videojocs, sobretot a Call of Duty, i amb un intent fallit de ser youtuber. Això sí, a setze anys va començar a militar a la formació ultradretana, i aquí va emprendre un ascens més que meteòric.

Solament dos anys més tard, quan ja era major d’edat, el van nomenar secretari departamental al Sena Saint-Denis, i a dinou anys ja era conseller de la regió de l’Illa de França. També va esdevenir director general de les joventuts de la formació. Alhora, havent obtingut bones notes al batxillerat, va començar estudis universitats a la Sorbona: un doble grau de geografia i història i espanyol; però ho va deixar al cap de poc per prioritzar la seva carrera política.

Més enllà de la seva dedicació, les males llengües asseguren que bona part de l’ascens es deu al nepotisme. Entre 2017 i 2018 va ser parella de Kerridwen Chatillon, filla de Fréderic Chatillon (empresari i ex-assessor de Le Pen), i entre 2020 i 2024, va tenir una relació amb la filla de Marie-Carlonie Le Pen, la germana gran de Marine.

A vint-i-tres anys, Bardella ja encapçalava la llista del partit a les eleccions europees del 2019. D’aleshores ençà, ha estat el número dos de Le Pen i el polític amb més projecció. L’any passat va tornar a encapçalar la llista a les europees, i a les legislatives va tornar a ser la cara visible, aspirant a primer ministre francès.

Dins el partit, d’ençà del 2022 que és president, el primer fora de la família Le Pen. La seva elecció fou molt contundent. En el congrés de la formació aconseguí un 85% dels vots. En canvi, Louis Aliot, batlle de Perpinyà i dirigent històric, es va haver de conformar amb el 15%. Ara, amb Le Pen fora de joc, és el més ben situat a ser candidat a les presidencials del 2027.

Un nou perfil

El perfil de Bardella és molt diferent de la imatge habitual que projectava la ultradreta francesa. El Front National va ser fundat amb neofeixistes i col·laboracionistes i ha estat esquitxat per escàndols de racisme i antisemitisme. De fet, una bona part de la població vincula una candidatura d’extrema dreta amb la col·laboració amb el nazisme. Marine Le Pen, canviant fins i tot el nom de la formació, hi ha fet fer un viratge per mostrar una imatge més moderna i amable, allunyada de la xenòfoba i autoritària de l’extrema dreta clàssica.

De fet, un dels gests més remarcables de Bardella, que li va servir per a marcar distància, va ser el mes de febrer a la Conferència d’Acció Política Conservadora, quan va decidir d’anul·lar el seu discurs arran d’un gest de l’ex-assessor de Trump Steve Bannon: “Un dels oradors ha fet provocativament un gest que feia referència a la ideologia nazi. Com a conseqüència, he pres la decisió immediata de cancel·lar el meu discurs previst per a aquesta tarda a l’acte”, va dir en un comunicat.

En canvi, el jove polític ha provat d’explotar el discurs del poble contra les elits. Es va presentar com a representant de la “França oblidada”, provinent d’un suburbi degradat, durant el conflicte dels Jupetins Grocs, i va dir que es tractava simplement d’un xoc de “nacionals contra globalistes”.

També s’ha oposat fermament als acords comercials amb el Mercosur o el Canadà perquè, diu, perjudiquen els petits empresaris francesos. Fins i tot va proposar de deixar de pagar la contribució a la Unió Europea com a mostra d’oposició.

La pedra a la sabata de la ultradreta ha estat el de tenir poc arrelament a les grans ciutats, sobretot a París, i de no rebre el suport dels empresaris. Però a poc a poc això ha anat canviant. Alhora, ha connectat amb els joves, un sector poc procliu a votar l’extrema dreta fins fa poc.

Bardella, que va sempre amb camisa, americana i corbata fent joc, és enormement popular entre els més joves. Té 2,1 milions de seguidors a TikTok i 850.000 a Instagram. Bona part dels vídeos que hi publica no són de política formal, sinó entretinguts, com ara en un on surt menjant un bombó, i que a TikTok ja té més de deu milions de visualitzacions i 625.000 “m’agrada”.

Watch on TikTok

També té un discurs modern en qüestions socials: defensa la lluita contra el canvi climàtic i els drets de les dones. Això és molt allunyat d’allò que es podria esperar de la ultradreta clàssica. Tanmateix, ha estat criticat reiteradament perquè a les votacions al Parlament Europeu ha contradit el seu discurs i, per exemple, s’ha negat a condemnar la prohibició de l’avortament a Polònia.

Sovint és acusat de dedicar més temps a explotar la seva imatge pública que no pas a la feina parlamentària o a aprofundir en afers polítics importants. Fins i tot hi ha qui diu que no comprèn els detalls de la política i que això el fa inepte per a governar. En un debat contra l’ex-primer ministre Gabriel Attal va reconèixer que no havia llegit un projecte de llei contra el qual havia votat. L’eurodiputada de la França Insubmisa Manon Aubry l’ha titllat de “eurodiputat fantasma” per l’absència freqüent a la cambra i la poca activitat parlamentària. A desgrat de tot això, de la mateixa manera que Le Pen, encapçala les enquestes i pot ser qüestió de poc temps que, prenent el relleu d’aquesta, arribi al capdamunt del sistema institucional francès.