07.10.2025 - 21:45
|
Actualització: 08.10.2025 - 07:37
L’escriptor sud-africà John M. Coetzee, premi Nobel de literatura el 2003, ha assegurat que en un món ideal la llengua que s’aprèn dels pares hauria de ser aquella amb què també s’aprèn a experimentar el món, una llengua amb la qual després s’assoleix la gramàtica i el coneixement. Ara, ha recordat que centenars de milions de persones viuen una “vida lingüística dual”, en què conviuen dues esferes: la de la llengua materna i la de la llengua nacional o imperial, que és la que utilitzen per treballar o escriure.
“Com deu ser tenir el guaraní de llengua materna i viure de llegir i escriure en portuguès? O tenir el zulu com a llengua primera i fer-ho en anglès?”, s’ha demanat Coetzee, que considera que aquest fenomen complica la noció de llengua materna. Ho ha dit durant un debat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), acompanyat de la seva traductora al castellà, Mariana Dimópoulos, en una conversa moderada per l’editora Valerie Miles.
La sessió ha abordat qüestions com la filosofia del llenguatge, la traducció, la sociolingüística, la diglòssia, l’adquisició del llenguatge i la relació amb la llengua materna.
L’autor també ha destacat la “dimensió política” del llenguatge, posant com a exemple la seva pròpia família, on les llengües parlades a casa —polonès, alemany, anglès o protoafrikaans— no han coincidit, des de fa tres generacions, amb la llengua oficial. També ha explicat que creu que cada llengua veu el món de la seva manera independent.
La traductora Mariana Dimópoulos ha subratllat que en qualsevol discussió sobre llengües no hi ha posicions neutres, perquè poden ser honorades, estimades o sospitoses, i ha recordat que “l’ús del llenguatge és complex, fascinant i, de vegades, injust”.
També ha advertit que en molts contextos “la llengua materna s’ha casat amb la pàtria”, una associació institucionalitzada només en el darrer segle i que pot resultar forçada quan la llengua oficial no coincideix amb la materna.
