The Washington Post · Ellen Nakashima, Tara Copp i Dan Lamothe

Joe Kent, director del Centre Antiterrorista dels EUA (NCTC) va dimitir ahir. Ha estat el primer alt càrrec del govern Trump que ha deixat la Casa Blanca per la guerra de l’Iran, un conflicte que ja fa tres setmanes que dura.

“Després de reflexionar detingudament, he decidit de dimitir”, escrigué Kent en una carta adreçada a Trump i publicada a X. “La meva consciència no em permet de donar suport a la guerra de l’Iran.”

I afegí: “L’Iran no significava cap amenaça imminent per a la nostra nació, i és evident que vam començar aquesta guerra a instàncies d’Israel i del seu lobby poderós als Estats Units.”

La dimissió de Kent, que havia estat confirmat com a director del NCTC el juliol de l’any passat, palesa la divisió dins el trumpisme entre els escèptics de les intervencions militars estrangeres i aquells qui creuen en el poder militar com a eina per a promoure els interessos dels Estats Units arreu del món.

Ahir, en declaracions a la premsa poc després de la dimissió de Kent, Trump digué: “Em sembla un bon paio, però sempre he pensat que era tou en matèria de seguretat, molt tou en matèria de seguretat.”

Tant Kent com la seva cap, Tulsi Gabbard –directora nacional d’Intel·ligència dels Estats Units– són fervents partidaris de l’antiintervencionisme. Gabbard, sense anar més lluny, ha fet campanya contra les intervencions militars dels EUA a l’estranger d’ençà que començà la seva carrera com a congressista, fins i tot abans de fer el salt del Partit Demòcrata al Partit Republicà. D’ençà que el conflicte esclatà, el 28 de febrer, no n’ha parlat ni en públic ni al seu compte de X, generalment molt actiu.

“Fins el juny del 2025, vostè va entendre que les guerres al Llevant eren un parany que privava els Estats Units de les precioses vides dels nostres patriotes i drenava la riquesa i la prosperitat de la nostra nació”, escrigué a la carta Kent, ex-soldat de les forces especials de l’exèrcit dels Estats Units. La dona de Kent, criptòloga de la Marina dels Estats Units, morí el 2019 al nord de Síria, en un atac suïcida en un restaurant.

A la carta, Kent acusa “alts funcionaris israelians i membres influents dels mitjans de comunicació nord-americans” d’orquestrar “una campanya de desinformació que ha passat per sobre de l’agenda ‘Amèrica Primer’ [de Trump] i ha promogut el bel·licisme amb l’objectiu de desencadenar una guerra contra l’Iran.”

La secretària de premsa de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, rebaté ahir l’afirmació de Kent sobre el risc de l’Iran per als Estats Units. “Com el president Trump ha declarat de manera clara i explícitament, tenim proves sòlides i convincents que l’Iran es disposava a atacar els Estats Units”, digué ahir en una publicació a les xarxes socials.

El secretari d’estat, Marco Rubio, ha informat el congrés dels Estats Units que el Pentàgon havia determinat que l’Iran respondria a una ofensiva israeliana a còpia d’atacar objectius dels EUA a la regió, per molt que Washington optés per mantenir-se al marge del primer atac d’Israel.

Ni Kent ni el seu gabinet no han respost a les preguntes de The Washington Post per a aquest article. 

La decisió de Kent ha estat durament criticada pels pesos pesants del Partit Republicà, tot i que també s’ha endut els elogis d’alguns crítics de la política exterior de Trump.

El diputat demòcrata Jim Himes, que ha acusat la Casa Blanca de no haver estat capaç de justificar per què decidí de començar el conflicte, va escriure ahir: “Almenys algú en aquest govern està disposat a mantenir-se fidel als seus principis.”

El senador demòcrata Mark R. Warner, vice-president del Comitè d’Intel·ligència del senat, va dir que no estava d’acord amb moltes de les opinions de Kent, però matisà: “En aquest aspecte té raó: no hi havia proves creïbles que apuntessin que l’Iran era una amenaça prou imminent per a justificar d’abocar els Estats Units a una altra guerra al Llevant.”

Josh Paul, un ex-funcionari del Departament d’Estat que dimití en protesta per la gestió que el govern Biden va fer de la guerra de Gaza, també ha aplaudit la decisió de Kent. “Els interessos d’Israel no són els dels Estats Units, i la seva guerra contra l’Iran no hauria de ser la nostra guerra. Ja és hora que la nostra nació qüestioni el suport incondicional a Israel i prioritzi els interessos nord-americans als israelians”, va escriure ahir.

Un funcionari del govern Trump, que accedeix a parlar amb The Washington Post anònimament, expressa admiració per la decisió de Kent i diu que ha estat un dels grans referents de la causa antiguerra a la dreta nord-americana aquests darrers anys. “Tothom n’està fart, d’aquesta merda”, afegeix, en al·lusió a la guerra contra l’Iran. Kent, afegeix el funcionari, ha estat “tractat com un ciutadà de segona classe” al govern a causa de la seva proximitat a Gabbard.

La dimissió de Kent arriba en un moment d’escepticisme creixent sobre el conflicte a l’Iran. El president de l’Estat Major Conjunt, el general Dan Caine, ha detallat els objectius de la campanya militar nord-americana, però les justificacions de Trump sobre la decisió d’atacar l’Iran han canviat repetidament.

Dues persones pròximes al poder, tant de la Casa Blanca com del Pentàgon, diuen a The Washington Post que, d’ençà que Trump va tornar a la Casa Blanca, Israel ha pressionat de manera coordinada i repetida els Estats Units perquè llanci un atac contra l’Iran.

L’equip del secretari de Defensa dels Estats Units, Pete Hegseth, començà a deliberar sobre la possibilitat d’atacar l’Iran el gener de l’any passat, de resultes d’allò que una d’aquestes fonts anomena “una campanya de pressió extrema” d’Israel. El govern israelià, expliquen, insistí que l’Iran era a punt de desenvolupar una arma nuclear pròpia, i que Israel l’atacaria amb l’ajut dels Estats Units o sense, però que a Washington li calia preparar-se per a un atac en qualsevol cas.

Poques hores abans de la dimissió de Kent es va saber que Dan Caldwell, un altre escèptic de les intervencions militars al món, s’havia reincorporat a la intel·ligència nord-americana en qualitat d’assessor en cap. L’abril passat, Hegseth acomiadà Caldwell i dos alts càrrecs del Pentàgon més amb acusacions d’haver filtrat informació classificada als mitjans de comunicació.

Warren Strobel, John Hudson i Aaron Schaffer han contribuït en aquest article.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb