Avui comencen els Jocs Paralímpics d’hivern, amb una cerimònia d’obertura a l’Arena de Verona, un amfiteatre romà construït l’any 30 dC i declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Els jocs d’enguany són molt especials, perquè fa cinquanta anys dels primers paralímpics d’hivern, que es van fer a Örnsköldsvik, Suècia, el 1976. Ara, les hores prèvies a la inauguració han estat marcades per la tensió diplomàtica arran de la decisió del Comitè Paralímpic Internacional (CPI) d’autoritzar el retorn a la competició de Rússia i Bielorússia, vetades d’ençà del 2022 a conseqüència de la invasió d’Ucraïna.

Les reaccions polítiques no han trigat a arribar. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha qualificat la decisió de bruta i ha dit que no representava els valors europeus. El ministre d’Afers Estrangers italià, Antonio Tajani, ha demanat al CPI que rectifiqués. A més, Estònia, Finlàndia, Letònia, Lituània, Polònia, la República Txeca i Ucraïna han anunciat que boicotarien la cerimònia inaugural. En la mateixa línia, el comissari europeu de l’Esport, Glenn Micallef, ha anunciat que no hi assistiria.

El president del CPI, Andrew Parsons, ha demanat unitat i ha instat a no polititzar la cerimònia. Alhora, ha admès que es decebria profundament si es confirmés un boicot.

Paral·lelament, els Països Baixos han renunciat a organitzar el Campionat d’Europa de natació paralímpica arran de la participació d’esportistes russos i bielorussos.

El comitè paralímpic prova d’excusar-se

El CPI ha assegurat que aquesta tornada havia estat per voluntat dels membres integrants, la majoria dels quals van votar al setembre contra una suspensió total o parcial de Rússia i Bielorússia. El resultat de la votació va ser contundent: dos vots a favor del restabliment per cada un en contra.

A més, ha justificat la decisió assegurant que fa quatre anys, quan es va prohibir la participació d’esportistes russos i bielorussos als Jocs Paralímpics d’hivern de Pequín, no va ser específicament a conseqüència de la invasió d’Ucraïna. Segons l’organisme, la decisió es va prendre perquè l’esport paralímpic s’utilitzava per a promoure la campanya militar. Ara, en canvi, considera que no hi ha tants indicis que pugui passar això.

En aquell moment, després d’haver dit inicialment que permetria als esportistes de competir com a neutrals, l’IPC va acabar decretant una prohibició total per l’amenaça d’un boicot generalitzat de més països i una situació insostenible a la vila olímpica.

El 2023 es va permetre als esportistes russos i bielorussos de participar en els Jocs Paralímpics de París, però com a neutrals i sense cap símbol de l’estat. Aquest és també el criteri que ha aplicat el Comitè Olímpic Internacional (COI) aquests darrers anys.

Rússia i Bielorússia guanyen un recurs

Malgrat la votació del CPI, unes quantes federacions internacionals –que són les que decideixen els criteris de classificació per als jocs– volien mantenir la suspensió parcial. La qüestió es va impugnar davant el Tribunal d’Arbitratge de l’Esport, el màxim òrgan judicial de l’esport internacional, que finalment va anul·lar la suspensió parcial.

Això farà que un nombre limitat d’esportistes russos i bielorussos –sis i quatre, respectivament– competeixin als Jocs Paralímpics de Milà-Cortina, amb sengles banderes i himnes.

Greuge comparatiu

El CPI també ha impedit que l’equip paralímpic d’Ucraïna porti l’uniforme cerimonial previst –el que els atletes es posen a les cerimònies d’inauguració i clausura i en els lliuraments de medalles–, perquè el disseny inclou un mapa del país, que l’organisme considera un element polític.

Segons que ha explicat el president del Comitè Paralímpic d’Ucraïna, Valerii Suixkévitx, l’element central del disseny era un mapa d’Ucraïna dins les seves fronteres internacionalment reconegudes, inclosos tots els territoris que ara són ocupats per Rússia. La negativa a autoritzar-ne l’ús ha creat encara més malestar dins la delegació ucraïnesa, que diu sentir-se maltractada per l’organització.

Encara hi ha hagut més polèmiques polítiques que han sacsejat el món olímpic i paralímpic aquestes darreres setmanes. Als Jocs Olímpics d’hivern, l’atleta ucraïnès Vladislav Heraskévitx va ser desqualificat perquè es va negar a competir sense el casc amb què homenatjava alguns esportistes morts a la guerra d’Ucraïna.

A més, durant les competicions d’esquí de muntanya, l’organització va requisar banderes catalanes i estelades escudant-se en el fet que a les graderies tan solament es permeten banderes dels països i territoris participants oficialment, i que la resta es considera “propaganda política”.

L’ombra de la guerra al Llevant

Malgrat l’atac dels Estats Units i Israel contra l’Iran al Llevant, el CPI ha decidit de permetre la participació als atletes de tots tres països. Algunes veus n’havien reclamat l’exclusió perquè ni els EUA ni Israel no han respectat l’anomenada treva olímpica, que enguany havia d’anar del 30 de gener al 22 de març.

La treva olímpica és una resolució de les Nacions Unides (ONU) que demana pau mundial a partir de set dies abans de la cerimònia d’obertura dels Jocs Olímpics i fins set dies després de la clausura dels Jocs Paralímpics. L’objectiu és promoure la pau i la unitat –principis olímpics– i permetre que els esportistes es puguin desplaçar amb seguretat cap a les seus de les competicions i tornar-ne sense l’amenaça d’atacs. Aquesta treva, tanmateix, és un acord no vinculant.

“La resolució sobre la treva olímpica és una declaració de referència i no vinculant que els estats membres de l’ONU aproven cada vegada que hi ha uns Jocs Olímpics i Paralímpics”, reconeix el COI en un comunicat. Així, doncs, el comitè, que té estatus d’observador permanent a l’ONU, no té cap mecanisme per a fer complir aquesta resolució. Això sí, ha dit que segueix de prop l’evolució del conflicte.