Joanjo Llopis: “S’ha demostrat que una mala salut financera influeix en una mala salut física i mental”

Joanjo Llopis encara el seu segon any com a director general de Caixa Enginyers. En aquesta entrevista, mirem de conèixer una mica més el seu tarannà personal i professional. De respostes curtes i directes, Llopis no deixa gaire espai per a la retòrica. Quan tanquem el micròfon, parlem dels canvis que li ha representat aquesta nova posició i diu que li ha canviat la mirada. Que fer que les coses passin sense fer-les un mateix li dóna una nova perspectiva. Més partidari de l’entusiasme que de l’optimisme es defineix com a racional, humà, eficient i flexible. Encara que li agrada més dir que és una persona normal. Desconnecta quan pot, fent senderisme. Creu que és un bon moment per a l’economia i també per a l’entitat que dirigeix. Els canvis geopolítics apareixen constantment a la conversa com un factor d’inestabilitat al que caldrà adaptar-se. És contundent quan diu que s’ha d’aspirar a una Europa cohesionada que actuï amb una única resposta en aquesta nova realitat que s’obre.

—Sou valencià?
—Sí, vaig néixer a València però al cap d’un any el meu pare, que és enginyer agrònom, va venir cap a Barcelona. Els meus avis eren llauradors de la Llosa, que és el penúltim poble de Castelló.

—Com us presenteu?
—Doncs mira, en una entrevista de feina em van fer aquesta pregunta i vaig contestar que era una persona normal. Llavors em van dir que havia de concretar més i vaig dir que era una persona racional que respecta els valors humans.

—I si haguéssiu de fer-ho amb tres adjectius?
—Humà, racional i eficient. Podria afegir-hi flexible, amb capacitat d’adaptació.  És important saber-se adaptar a les circumstàncies i al que hagi de venir.

—Com desconnecteu?
—Llibres, muntanyes i família. Sobretot fer passejades. A la Caixa Enginyers promovem la Trailwalker. De fet, som una de les entitats que més grups hi aportem. L’any 2019, juntament amb cinc companys, vam fer un equip i vam assolir el repte de caminar cent quilòmetres, d’Olot a Sant Feliu, amb un fi social de contribuir, en aquest cas, a Intermón Oxfam. Darrere aquella experiència vaig assolir l’hàbit de fer senderisme i fer passejades. És un hàbit que m’ajuda molt a poder desconnectar, a pensar i a ordenar idees.

—Què us preocupa?
—La veritat és que estem en un moment d’una gran complexitat i incertesa.  Sobretot incertesa sobre com es desenvoluparan aquests nous esdeveniments internacionals. En el fons, això que fem és preparar-nos per poder entendre què passa. No tindrem cap més remei que adaptar-nos a aquesta nova realitat, actuar en aquelles coses que tinguem a l’abast. Estem en una economia que és tractor d’Espanya i d’Europa i, per tant, tenim uns fonaments sòlids, que es poden veure alterats per aquestes decisions geopolítiques que puguin canviar l’equilibri de l’ordre mundial. Però internament estem preparats. Hem creat el nostre servei d’estudis, liderat per Pep Vilarrúbies, que ens atorga una capacitat d’anàlisi i d’interpretar el moment i poder prendre unes decisions racionals i assenyades i que vagin en benefici tant de l’entitat com dels nostres socis.

—Cada vegada que Trump diu una cosa m’imagino que la banca…
—… tremolem. Estem atents. Al final no podem fer res més sinó adaptar-nos i prendre decisions que ens ajudin a protegir i a generar el nostre espai en aquest nou entorn.

—Com és que us dediqueu a la banca? Com vau començar?
—Era el moment. Vaig fer la carrera del 92 al 96. Vaig estudiar ADE i considerava que un lloc de treball en una sola empresa podia ser avorrit. Després t’adones que no, però en aquell moment buscava diversitat, buscava la capacitat de tenir una visió més àmplia, que en certa manera és el que m’ha donat estar en el sector financer.

—Rellevar Joan Cavallé no era fàcil?
—No, la veritat és que en Joan me l’estimo molt. El vaig conèixer l’any 98 en un altre projecte empresarial. El 2017 em vaig incorporar en aquesta casa com a director de l’àrea de negoci i membre del comitè de direcció; el 2021 em van nomenar subdirector general i el 2024 responsable també de l’àrea de serveis al soci. I aquest 2025 he tingut l’honor i el privilegi de succeir en Joan.

—Així us vàreu conèixer a Bankpime? Llavors éreu molt jove?
—Sí, efectivament era molt jove, va ser la segona feina, feia tres anys que era en el món laboral.

—És a dir, que vau venir aquí perquè us va cridar directament ell?
—Sí, em va cridar en Joan.

—Al cap de poc de començar el vostre mandat, va haver-hi l’apagada. Com el vàreu viure, aquell dia?
—El dia de l’apagada precisament érem en aquesta seu i vam fer un comitè de crisi en aquesta mateixa taula. El primer que vam haver de fer és buscar ràdios i piles per a poder estar connectats. Vam estar atents al que passava. Potser en una primera etapa vam ser confiats, vam intentar identificar que era una situació aïllada, esperant –com finalment i afortunadament es va poder fer– que es recuperessin els serveis. Vam prendre mesures, vam donar indicacions a les oficines, perquè és cert que no podíem dispensar efectiu en les oficines, perquè els sistemes s’havien quedat sense llum. Vam donar indicacions que per als socis coneguts s’atenguessin les operacions amb sistemes tradicionals de registre. I la sort que teníem era que al nostre centre operatiu del carrer de Potosí funcionava tot el CPD. Tots els nostres sistemes operatius, gràcies a sistemes de suport, funcionaven amb normalitat. Per tant, atents a la informació, prenent les decisions que podíem prendre en aquell moment, sempre pensant en el servei al soci i intentant que remetés. I al final de la tarda, afortunadament, es van recuperar pràcticament tots els serveis a tota la nostra institució.

—L’efectiu es va tornar a fer visible i necessari.
—Sí, en una situació com aquesta t’adones de les limitacions o les implicacions que té la digitalització. Són fets que posen de manifest que determinats sistemes més tradicionals són necessaris i que no es poden extingir. En aquest sentit, també el 2026 cal fer inversions per millorar la capacitat de mantenir l’operativitat dels nostres centres, amb independència de què passi als sistemes generals.

—Anem cap a un món molt fràgil?
—És un món molt interrelacionat, molt complex. I t’adones que hi ha determinades companyies que es van fent molt grans o determinants països que originen un seguit de situacions que poden afectar greument i àmpliament tot el planeta.

—I la ciberseguretat?
—Aquest és un dels reptes a què ens enfrontem, com a societat, i especialment nosaltres, com a entitat financera, perquè som al mig de cobraments i pagaments, de l’activitat financera. Tenim una oficina antifrau específica, amb personal per a atendre i protegir els nostres socis en aquesta nova era d’atacs cibernètics i també d’altra mena, com ara trucades telefòniques, correus electrònics…

—Quin consell donaríeu?
—Sobretot, actuar amb prudència, amb tranquil·litat, és a dir, no clicar cap enllaç. No atendre trucades ni indicacions si no en sabem l’origen. Hem d’iniciar nosaltres les nostres accions. És a dir, que si algú ens truca en nom de Caixa Enginyers o en nom d’una entitat, primer assegurem-nos que és efectivament la persona que ho fa i, per tant, en aquest cas, s’han d’iniciar les accions. És important la identificació de les persones amb qui parlem.

—Fa uns mesos vàreu ser molt agosarats, quan vau dir que la banca no tenia sentiments ni territorials ni polítics.
—La banca és un arrelament al territori, és un compromís amb els seus principis i valors. Caixa Enginyers és una entitat arrelada al nostre territori, especialment. Fa 58 anys que hi operem. Vam néixer a Catalunya, continuem amb la nostra seu a Catalunya, la presència més gran de la nostra activitat és a Catalunya, amb 22 oficines. I també tenim presència en més territoris, fins a completar les 33 oficines que tenim actualment. Nosaltres estem especialment compromesos amb els territoris on som i tenim un arrelament i una voluntat de contribuir al desenvolupament social i ambiental d’allà on actuem. Aquest era una mica el sentit d’allò que es va dir.

—Allò que vàreu dir podia ser contradictori amb el valor de pertinença o humanitat de què sempre parleu.
—El nostre propòsit és humanitzar les finances i amb això hi estem absolutament compromesos.

—La catalanitat us va fer créixer el 2017, però us incomoda, a vegades, aquesta catalanitat?
—Nosaltres som Caixa Enginyers, som banca cooperativa, vam néixer a Catalunya, continuem a Catalunya i tenim un propòsit de fer una banca propera, una banca de qualitat, oferint productes i serveis que requereixin els nostres socis i prestant el servei al territori on som. No ens amaguem de què som i de què fem, però el nostre objectiu és fer una banca propera, de qualitat.

—Parlant de xifres, com va el mercat de les hipoteques?
—El mercat hipotecari viu un dinamisme històric, després d’una època en què la pujada de tipus d’interès es va retenir una mica i va reduir la demanda. Des que s’ha començat a produir aquesta reducció en els tipus d’interès, va creixent amb xifres històriques. Per tant, té un dinamisme molt gran. Nosaltres, com a part d’aquest comportament del mercat, vam créixer dues xifres en la concessió d’hipoteques.

—Continuarà creixent?
—Sí, la veritat és que de moment, mentre hi hagi un dinamisme econòmic com el que tenim, de creixement en el producte interior brut i de creixement en la força laboral, serà un dels aspectes que continuarà contribuint al creixement.

—Els interessos han tocat fons?
—En principi, semblen bastant estables. Sempre tenim un Banc Central Europeu que ens recorda que ells gestionen dada per dada i, per tant, haurem d’estar atents a allò que pugui passar. Sembla que hi ha una certa perspectiva d’estabilitat els mesos vinents, però hi ha el factor d’incertesa i fragilitat de la situació geopolítica de què parlàvem adés. Però, en principi, sí que és cert que hi ha una certa estabilitat en els tipus d’interès.

—Aquesta estabilitat què significa? Per a la banca és més negoci?
—L’estabilitat al final sempre ajuda a planificar millor i a tenir més visibilitat sobre el futur. Hem passat d’uns tipus d’interès negatius, que per a la banca va ser un repte de gestió important, a uns tipus d’interès positius, a un nivell que podríem dir d’equilibri. És a dir, un tipus d’interès al voltant del 2% i que cobreixi la inflació sembla que seria una situació que ajudaria a mantenir un cert equilibri, unes expectatives de creixement econòmic, una remuneració i una contenció, a més de la capacitat d’atorgar el valor que té i de compensar la inflació. Per tant, és una perspectiva prou tranquil·la i que permet, tant a la societat com a les entitats financeres, desenvolupar una activitat raonable.

—Aquí la inflació és més alta que a Europa.
—Certament, hem de continuar treballant per portar la inflació a aquests nivells del 2%. És l’objectiu del Banc Central Europeu, que intenta reduir aquest desfasament respecte d’altres països.

—Ho veieu possible?
—Sí.

—La morositat com va?
—La veritat és que en general, bastant continguda. Som en una època de bonança econòmica. Sobretot les dades del mercat de treball són favorables. Encara que el creixement s’hagi reduït, continua essent el gran factor que ajuda a contenir i reduir la morositat de manera sistemàtica, tant en tot el sector financer com en el nostre cas.

—Segons això que dieu, des del vostre despatx veieu bé la situació econòmica.
—Tenim una bona situació de partida, sòlida i favorable. Tenim una economia que va creixent, una economia que és motor d’Espanya i d’Europa, amb fonaments sòlids. Hi ha inversions empresarials importants. El 2026 continuaran els fons europeus. De fet, és l’últim any i potser ens hem de preparar per al que hagi de venir a partir de llavors. És clar, com dic, haurem d’estar atents a tots els factors d’inestabilitat i d’incertesa que pugui provocar, especialment la geopolítica, i veure quines implicacions pot tenir. Però de moment les expectatives són correctes i satisfactòries.

—Però la desigualtat no para de créixer. La percebeu des del vostre despatx?
—Sí, són aspectes que veiem. Mirem d’abordar aquestes desigualtats a partir de tres eixos. Amb la nostra activitat, és a dir, finançant l’educació i la formació dels nostres socis; tenim finançament per a estudis en condicions molt favorables per tal que la gent pugui aspirar a millorar la seva situació social. També ho fem amb acords amb l’administració, hem estat part de la línia d’emancipació de joves que ha llançat la Generalitat de Catalunya, juntament amb l’ICF, i promovem aquest accés a l’habitatge de joves fruit d’aquesta ajuda que atorga l’ICF. I també des de la nostra fundació, que enguany celebra el quinzè aniversari, i que mira d’ajudar, evolucionar i ser actor de projectes que ajudin al desenvolupament social.

—En habitatge social, a banda la col·laboració amb l’ICF, teníeu més projectes, oi?
—Hem finançat una cooperativa d’habitatges juntament amb FIARE, que és una promoció que cerca un nou model d’habitatge, un habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Pot ser una manera de contribuir a aquesta necessitat que té la societat de generar habitatge assequible i accessible també a totes les capes socials.

—Continuareu treballant en aquest àmbit?
—Sí, fer aquesta primera acció ens ha donat el coneixement i l’experiència per a poder fer més iniciatives després. Encara som en la fase de construcció de l’edifici de Sant Feliu de Guíxols. Esperem que enguany ja es pugui inaugurar i a partir d’aquí analitzarem algun altre projecte, amb la idea de continuar. L’experiència és satisfactòria.

—En el vostre discurs parleu d’inclusió financera i d’exclusió financera. Teniu un programa d’inclusió financera. En què consisteix?
—La principal iniciativa d’inclusió financera seria allò que nosaltres anomenem “La Caixa Enginyers apropa”, el servei de banca mòbil amb què, per mitjà de furgonetes, portem tots els serveis financers, com si fóssim en una oficina a tots els efectes, a més de tres-cents municipis a Catalunya que no disposen d’oficina bancària. És la principal iniciativa d’inclusió financera en què estem immersos. També la promovem amb l’educació i la salut financera. Volem que la gent en sàpiga més i tingui cura també de la seva salut financera. Ho fem amb dues iniciatives: hem creat la primera càtedra d’educació i salut financera, juntament amb la UOC i l’IEF, i també hem desenvolupat una eina informàtica que mesura quin és l’índex de salut financera de cadascú i promou comportaments enfocats a prevenir aquesta salut i que no puguis caure en una situació de dificultats o d’exclusió financera si les coses et van malament.

—Hi ha massa poca formació financera?
—Hi ha una oportunitat de millora. Els recorreguts educatius actuals no reconeixen la formació financera. Hi ha programes públics, com ara l’EFEC, que miren de donar aquesta formació.

—La banca, genèricament, ofereix productes que creen molta indefensió per manca d’informació: interessos molt alts amb targetes.
—La nostra pròpia identitat de banca cooperativa fa que siguem respectuosos. Que els nostres socis i sòcies siguin a la vegada també clients de la nostra entitat ens obliga a oferir-los els productes que necessiten i amb les condicions adequades. Nosaltres no vam imposar clàusules terra, no vam comercialitzar fons d’inversió dinàmics i els interessos dels nostres productes són els que corresponen depenent de cada situació. I, a més, mirem de tenir aquest aspecte de divulgació, d’educació i de tenir cura de la salut financera del nostre col·lectiu. Per tant, estem compromesos amb aquests aspectes i hi treballem més.

—L’exclusió financera és un perill?
—S’ha demostrat que una mala salut financera influeix en una mala salut física, emocional i mental. Per tant, és una qüestió molt important. Una situació d’exclusió financera causa angoixa, causa tot un seguit de limitacions que lògicament tenen conseqüències greus. Com a actors en aquest sector, tenim la responsabilitat de mantenir aquesta mirada. En aquest sentit, disposem d’un indicador que ens ajuda a identificar com estan els nostres hàbits financers, si són proporcionats i adequats els nostres estalvis amb els nostres deutes.

—Ara sou 216.000 socis i semblava que volíeu créixer més. Créixer costa més que no us pensàveu?
—Ara creixem a un ritme inferior al d’uns altres anys, però creixem. Créixer costa. La nostra estratègia de creixement és dual, és a dir, volem créixer en socis, però també volem tenir una vinculació més gran amb la comunitat actual. Som una entitat amb un model de negoci enfocat en les persones, en l’assessorament i en la proximitat i, lògicament, això demana el seu temps i té l’expansió que té. Però creixem i estem satisfets de com es desenvolupa la cooperativa.

—Quin aprenentatge heu tret de la banca mòbil?
—La importància de ser a prop de les persones i de donar un servei de qualitat, de poder contribuir més enllà de promoure la inclusió financera o d’evitar l’exclusió financera d’aquests territoris, com ara ser també un pol de desenvolupament econòmic. També és cert que en aquests territoris hi ha d’haver una acció a llarg termini i constant. És a dir, fa un any que hi treballem i la veritat és que notem que és una feina que gradualment, pel fet d’anar-hi recurrentment, ens dóna més i més visibilitat, i haurem de continuar treballant en aquesta línia.

—El vostre soci de poblacions no tan allunyades hi troba a faltar més oficines. En continuareu obrint?
—Tenim intenció de continuar obrint oficines, analitzem les necessitats que la nostra cooperativa o que la nostra comunitat té i anem situant oficines allà on calgui. Vam obrir-ne una a Alacant el 2024. I el 2025 hem inaugurat també oficines pròpies a Manresa, Vic i Vilanova i la Geltrú. El primer trimestre crec que se’n podrà obrir una altra i la idea és continuar obrint-ne. Volem créixer amb la digitalització, però també en presència al territori. Encara que els serveis digitals siguin absolutament necessaris, tenir un lloc d’atenció personal, on hi hagi persones que atenguin persones, és necessari. Continuarem obrint oficines als llocs on calgui o on ens ho demanin els nostres socis i sòcies.

—Acabo amb la sensació que tot va bé, però quan surti al carrer em trobaré amb moltes coses que van malament…
—Com a societat, tenim desafiaments. Al territori més pròxim, l’accés a l’habitatge. Promovem iniciatives per a intentar que sigui menys costós. Tenim tota la qüestió geopolítica, que lògicament ens pot afectar, i Europa com a continent hi ha de trobar el seu lloc, el seu paper. S’ha d’aspirar a una Europa cohesionada, que sigui un únic territori, que defensi les singularitats que hi ha a dins seu, però que actuï amb una única resposta en aquesta nova realitat que s’obre. Això demanaria als nostres dirigents. I, en clau interna de Caixa Enginyers, afortunadament vivim un moment sòlid, bo, i estem esperançats, més que optimistes. Vaig obrir el comitè de direcció aquest any animant l’equip a ser entusiasta. És a dir, a treballar amb entusiasme pels objectius que ens fixem. Més que optimistes, som entusiastes d’allò que fem. Potser aquesta seria una mica la realitat. Evidentment que tenim desafiaments i que hi ha coses a millorar, però si ens ho proposem estic convençut que contribuirem, si més no, a millorar. És clar, no resoldrem tots els problemes que tenim ni com a societat, ni com a territori ni com a economia, però segur que contribuirem a fer que millori.

—Ara som en un escenari post-OPA del BBVA sobre el Sabadell. Com veieu la situació?
—Pensem que, com més competència i més opcions tinguin els consumidors, millor. L’OPA ha remarcat el valor dels accionistes i dels socis, que els projectes tinguin coherència i, també, el valor de tenir una identitat. La cosa important en aquest procés ha estat la decisió dels accionistes de continuar sols i de mantenir una iniciativa empresarial de llarga tradició.