22.12.2025 - 20:21
|
Actualització: 22.12.2025 - 21:48
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha lliurat la Medalla d’Or de la Generalitat, la màxima distinció que atorga la institució, al cantautor Joan Manuel Serrat i a l’actriu Núria Espert. En el cas d’Espert, la medalla l’ha recollida la seva néta, Bàrbara Lluch.
En un acte al Palau de la Generalitat, Illa ha expressat que les seves trajectòries són “profundament catalanes i, per això mateix, profundament universals”, i ha assenyalat que són referents d’una cultura oberta, de la llengua i dels valors cívics, de llibertat i de solidaritat.
Bàrbara Lluch ha recollit la Medalla d’Or en nom de la seva àvia, que ha volgut agrair el guardó amb un vídeo. Hi ha expressat l’honor de compartir-lo amb Serrat i ha dit: “Sento molt no haver pogut assistir a aquest acte, però estic segura que la meva neta Bàrbara us transmetrà la meva emoció per aquest reconeixement”.
Per la seva banda, Serrat ha rebut la Medalla d’Or de mans d’Illa i s’ha declarat feliç de compartir-la amb Espert. Ha valorat el suport de la seva família quan va decidir dedicar-se a la música: “He tingut molta sort a la vida”.
També ha reivindicat els seus orígens en una família de classe obrera: “És meravellós poder-se sentir obrer i pertànyer a una classe que dignament avança i fa avançar un país”. En el seu parlament, ha defensat que “només amb una democràcia amb justícia i llibertat, amb un sistema que reforci la tolerància i la capacitat de conviure i d’entendre qui és diferent, trobarem un camí que ens condueixi al futur”.
Després de l’acte, Serrat ha interpretat El meu carrer, acompanyat al piano per Joan Albert Amargós.
Reconeixement a tota una trajectòria
El govern ha decidit d’homenatjar Serrat per la seva trajectòria artística i pel seu profund compromís cívic i humanista, i l’ha destacat com una figura capital de la cultura catalana i universal.
En el cas d’Espert, ha subratllat que és una de les grans figures de les arts escèniques, també en l’àmbit internacional, i n’ha remarcat la versatilitat, l’exigència artística i el talent a l’hora d’interpretar repertoris clàssics i contemporanis.
