17.12.2025 - 21:40
The Washington Post · Shibani Mahtani
La condemna dictada dilluns contra el magnat hongkonguès de 78 anys Jimmy Lai –que pràcticament significa que passarà els darrers anys de vida a la presó– fou quelcom més que una altra condemna per delictes polítics en una ciutat on ja fa temps que no es tolera la dissidència.
La sentència representa la culminació de la campanya del govern xinès de reescriure la història d’Hong Kong i del seu moviment pro-democràcia per mitjà del sistema de justícia de la ciutat, considerat garantista fins fa pocs anys.
D’ençà de la imposició de l’anomenada llei de seguretat nacional a Hong Kong, ara fa cinc anys, Pequín ha mirat de remodelar el territori –teòricament semiautònom– a imatge i semblança seva. Totes les institucions hongkongueses, de les universitats fins als museus, han hagut d’acatar el nou ordre polític imposat per Pequín.
Paral·lelament, les autoritats xineses han treballat incansablement per identificar els responsables ideològics de l’onada de protestes que, en la màxima esplendor, van empènyer més d’un terç dels set milions d’habitants de la ciutat a sortir al carrer l’any 2019.
En compte de donar resposta a l’anhel del poble hongkonguès de disposar de més garanties democràtiques, o d’admetre els defectes del model de governança imposat pel partit a la ciutat, Pequín ha provat d’atribuir aquelles protestes a la influència gairebé exclusiva de Lai i els seus socis estrangers.
El Partit Comunista “mai no havia topat amb algú que tingués diners, una plataforma mediàtica de primer ordre i un compromís indestructible amb els principis democràtics”, diu Mark Clifford, autor d’un llibre sobre Lai i antic soci comercial del seu grup de telecomunicacions, Next Digital.
Clifford, tanmateix, afegeix que Lai, en el fons, és “una persona força tímida i reservada” que “mai no va tenir intenció d’encapçalar el moviment pro-democràcia”.
“Els era més fàcil de culpar un sol home, la suposada mà negra rere les protestes, que no pas prendre’s seriosament les aspiracions polítiques del poble d’Hong Kong”, afirma convençut Clifford.
Lai, un magnat de les telecomunicacions que es va erigir en una figura destacada del moviment pro-democràcia de la ciutat i en un crític aferrissat del Partit Comunista de la Xina, fou detingut a final del 2020 acusat de sedició i de col·lusió amb forces estrangeres en virtut de la llei de seguretat nacional que Pequín va imposar a Hong Kong a començament d’aquell any. El diari pro-democràcia que el grup de Lai publicava, Apple Daily, va deixar d’editar-se l’any següent.
Lai, ciutadà britànic, ha passat gairebé cinc anys en presó preventiva, la majoria dels quals en règim d’aïllament. Dilluns, tres jutges imposats pel govern xinès el van condemnar formalment abans d’una sentència ferma que es preveu que es dictarà el mes vinent, i que els analistes creuen que obligarà Lai a passar la resta de la vida entre reixes.
L’escrit del jutge, de 855 pàgines, repassa en profunditat la trajectòria de Lai a Hong Kong, on va arribar provinent de la Xina continental a la recerca d’oportunitats econòmiques, i traça el perfil d’un home a qui acusa de “tenir un ressentiment i un odi molt profunds pel Partit Comunista”.
El cas se centra en les relacions del magnat amb fonts estrangeres aliades amb el bàndol pro-democràcia. Donald Trump és esmentat 195 vegades a la sentència; Mike Pence, vice-president dels Estats Units durant el primer govern de Trump, 88 vegades. Una secció extensa del text es titula “La trama dels Estats Units” i descriu amb pèls i senyals la proximitat de Lai amb membres clau del primer mandat de Trump.
L’escrit presenta els piulets de Lai sobre els discursos de Pence, com també els missatges entre els assistents del magnat i membres clau del govern nord-americà, com a proves de l’aliança entre Lai i agents estrangers per a enderrocar el govern xinès a la ciutat.
Un passatge de la sentència diu que Lai “no es va atrevir” a demanar a Pence que adoptés cap mesura específica sobre Hong Kong durant una reunió amb l’aleshores president nord-americà el 2019: es va limitar a reiterar-li la importància del suport de Washington al moviment pro-democràcia.
A grans trets, el gros de l’acusació se centra en l’intent de Lai d’obtenir suport internacional en favor del moviment pro-democràcia, incloent-hi les crides a imposar sancions contra la Xina per la repressió desencadenada a Hong Kong. La gran majoria dels actes recollits a la sentència daten d’abans de l’entrada en vigor de la llei de seguretat nacional a la ciutat, cosa que significa que no eren il·legals en el moment en què Lai els va cometre.
Quan va entrar en vigor, el 30 de juny de 2020, les autoritats van dir que la llei no s’aplicaria retroactivament, però sembla que sí que ha estat així amb moltes de les accions recollides a l’escrit d’acusació contra Lai.
“Això perjudicarà encara més la reputació del sistema de justícia hongkonguès […] Especialment perquè el cas implica empreses –les empreses de Lai– com a entitats acusades”, s’hi diu.
Cap de les accions que consten a la sentència, tal com reconeix el text mateix, no fou violenta. L’escrit, de fet, esmenta múltiples ocasions en què Lai va defensar la no-violència i va fer crides a les faccions més extremistes del moviment perquè es moderessin, tot avisant-les que la violència perjudicaria el suport a la causa.
La condemna ha estat rebuda amb una onada d’indignació a tot el món. La Unió Europea, el Regne Unit i Austràlia han condemnat públicament el cas, i Trump ha demanat al president xinès, Xi Jinping, la llibertat de Lai. “Tot plegat em fa sentir molt malament. He parlat amb el president Xi sobre el tema i li he demanat que consideri la possibilitat d’alliberar Lai”, va dir Trump a la premsa dilluns. “És un home gran i no es troba bé […] Ja veurem què passarà.”
Pequín, tanmateix, ha refermat la seva posició.
L’Oficina d’Afers d’Hong Kong i Macau del Consell d’Estat –l’organisme de la Xina encarregat de supervisar ambdós territoris– s’ha manifestat a favor de la condemna, ha descrit Lai com el cervell de les activitats antixineses a Hong Kong i l’ha arribat a titllar de “gos falder” dels agents estrangers.
“Els dies en què els estrangers i els elements antixinesos actuaven amb impunitat [a Hong Kong] s’han acabat per sempre”, afegia l’oficina.
El govern d’Hong Kong també assegura que Lai i la resta d’acusats del cas han estat declarats culpables “únicament després d’un judici just”, tot destacant que la justícia ha conclòs que “l’odi” de Lai envers la Xina s’arrossegava de feia molts anys.
Els crítics del cas, segons que afegeix un portaveu del govern de la ciutat en un comunicat, “volen glorificar els delictes de Lai i els seus associats mitjançant manipulacions polítiques i mentides menyspreables”.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
